Anar al contingut

Gymnocladus dioicus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gymnocladus dioicus (Gymnocladus dioicus)

Gymnocladus dioicus, el cafetero de Kentucky,[1] gimnoclado dioico, també conegut com raigón del Canadà,[2] és un arbre en la subfamília Caesalpinioideae dins de la família de les faves Fabaceae, nativa del Mig Oest de Norteamérica. La seua àrea de distribució és llimitada, ocorrent des de l'extrem sur d'Ontario, en Canadà, i en els Estats Units des de Kentucky (a on els europeus ho varen trobar per primera volta) a l'oest, Pennsilvània en l'est, a Kansas, este de Nebraska, i surest de Dakota del Sur en l'oest, i el nort de Luisiana en el sur. És l'arbre emblema de l'estat de Kentucky.

Descripció

[editar | editar còdic]

El seu tamany pot variar de 20-30 m d'alt en un tronc de 5-7 dm de diàmetro que separe generalment 8-10 m de la terra en tres o quatre divisions que se separen lleument i formen un cap piramidal estret; o quan es troba en plantacions espesses en atres arbres, envia damunt d'un eix central sense branques alt a l'altura de 20 m. Ramifica la terminació, abundantment, i florix; les seues raïls són fibrosas.

Igual que el zumaque els seus ramitas estan compostes de fines hojitas, les seues branques més menudes són grosses, embotadas, toscas i planes. Atres arbres perden els seus fulls pero a lo llarc dels seus ramitas duen els brots, l'esperança i la promesa de l'any que ve. Pero el Gymnocladus sembla tan distint d'estos, que els francesos en Canadà ho varen nomenar com Chicot, l'arbre mort. Inclús quan aplega la primavera no dona cap signe evident de la llum i de la calor fins que casi el restant dels arbres estan plens de fulls. L'observador ocasional diu que no du cap brot durant l'hivern, pero hi ha un parell d'ells minúsculs, envolts cap a dins i avall, invernan dormits en l'aixella del full de l'any anterior.

El cafetero de Kentucky té unes immenses fulls bipinnadas, de 6 a 9 dm de llongitut, i uns 2/3 d'esgambi. Els fulls emergixen a finals de la primavera, més tarde que la majoria del restant dels arbres caducifolios, i cauen tempranamente en l'autumne.

Entre els arbres de l'est dels Estats Units, hi ha atres dos en els fulls semejantemente grans: "Honey locust" (Gleditsia triacanthos) i el "Devil's Walking-Stick" (Aralia spinosa). A pesar dels seus grans fulls, l'arbre posseïx un fullage dispers i l'efecte general és d'escassea. Els amplis fulls són visibles pels colors variats que presenten els foliolos; els més jóvens són color rosa lluent, mentres que els més vells varien de vert al bronze.

La corfa és grisa cendra i escamosa, formant escamas semblants a les del cerezo negre, pero més encara, les florés són dioicas, i el frut és un fava de clafoll dur plenes d'una polpa dolça, espessa, viscosa. La forma de les baïnes varia alguna cosa: la llongitut de la baïna entre 12 cm a 26 cm; els arbres femenins que no han segut fertilizados poden dur menudes baïnes sense llavors. Les faves contenen la toxina citisina.

  • corfa: gris obscura, badada profundament, superfície escamosa. Les ramitas al principi en coberta de curta duració plana rojosa.
  • Fusta: llaugerament marró; pesada, fort, de gra gros; durable en contacte en el sol, accepta be una polida fina.
  • Brots en hivern: diminuts, amagats en les suaus cavitats del refillol, dos en les aixelles de cada full, l'estèril més menut. Del brot ixen dos forcalls, ovado, revestit en el tomento marró i desenrollant-se en el brot, aplega a ser vert anaranjado, pelut i d'una polzada de llarc, ans que caiguen.


  • Fulls: alternes, bipinnadas compostes, en dèu a catorze pinnae, els pinnae més baixos es reduïxen el número dels foliolos, els atres en sèt a tretze foliolos. D'una a tres peus de llarc, de 45-61 cm d'ample, pel major desenroll dels parells superiors de pinnae. Els tallos del full i els tallos dels pinnae, són cilídricos, engrandit en la base, plana quan són madurs, vert pàlit, a sovint púrpura en el costat superior. De dos polzades a dos i mija de llarc, acuencado o redonejat irregular en la base, en el marge ondulat, l'àpiç agut. El full brota de color rosa lluent, pero pronte es convertix en vert bronze, pla i lluent en la part superior (fes). Quan està desenrollat per complet és el vert groc obscur en el fes, vert pàlit davall (envés). En la caiguda de l'autumne adquirix en color groc clar lluent. Les estípulas del full viu, són lanceoladas, serrades, de full caduc.
  • Florés: apareixen en juny. Dioicas per l'abort, terminals, blanc verdosas; en estams en un arracada curta semblança a un corimbe de 7-10 cm de llarc, en pistil en una arracada de 25-29 cm de llarc.
  • Cáliz: tubular, piloso, dèu canals, cinc lòbuls; valvado en els lòbuls del brot, agut, casi igual.
  • Corola: en cinc pétals, oblongos, peluts, dispersos o reflexos, imbricados en capoll.
  • Estams: dèu, cinc llarcs i cinc curts, lliures, inclouen; filaments semblats a agulles; anteres de color taronja, interiors; en la flor en pistil menuts i estèrils.
  • Pistil: ovari súpero, sésil, piloso, contret en un estil curt, en dos lòbuls estigmàtics; òvuls en dos files.
  • Frut: llegum, de 14-26 cm de llongitut, 6-8 cm d'esgambi, alguna cosa curvada, en els màrgens espesados, marró rojós obscur quan deasrrollados i en la floració lleument glaucos, coronada en el remanente dels estils. Tallos de 2,5-5 cm de llarc. Llavors de sis a nou, rodejat per una capa grossa de polpa obscura, dolça.

És una de les tres espècies del gènero Gymnocladus, les atres dos són natives de l'est d'Àsia. Estes són el coffeetree chinenc Gymnocladus chinensis del centre de China, i el coffeetree birmà Gymnocladus burmanicus en Birmània.

En EE. UU., el seu país d'orige, normalment es designa com 'coffee-tree' en guion separant les paraules; la forma 'coffeetree' todo seguido s'usa oficialment pel United States Forest Service.

Distribució

[editar | editar còdic]

Àmpliament distribuït, pero escàs.

Este arbre es troba en la naturalea generalment com a individus extensament dispersos o grups colonials menuts en els sistemes radiculares interconectados. Este arbre es troba en plans inundables i valls fluvials pero també es veuen a voltes en les ales i els boscs situats en zones rocoses de pedra calcàrea. En la part noreste del seu territori de distribució, les arboledas aparentment naturals d'este arbre s'associen en realitat als asetamientos de llogarets prehistòrics conegudes.

El "Kentucky Coffeetree" és fàcilment cultivable a partir de la germinació de les seues llavors. Sembrar les llavors a mà havent-les tingut prèviament empapades en aigua durant 24 hores per a assegurar una germinació ràpida. La propagació també és fàcil per mig d'estaca de raïl durmiente (de la temporada de descans en hivern).

Este arbre origina enormes colónies clonales, conformades per brots de refillols de les raïls.

Preferix terres de poca altitut, i un sol humit ric. A este arbre pot afectar-li la calor, la fredor, la sequia, els insectes, les malalties, la sal del terreny, el gèl, i el sol alcalino.

Plantilla:Cquote

En jardineria no és infreqüent, ya que es planta a sovint pel seu aspecte únic i interessant caràcter.

La peculiaritat dels fulls que emergixen vesprada en la primavera i cauen tempranamente en l'autumne, junt en el fet de que els fulls grans signifiquen poques ramitas en els troncs durant l'hivern, li fan ser un arbre ideal per al sombreando dels enclavaments urbans a on es desige tindre més llum del sol en els seus carrers durant l'hivern (per eixemple en proximitat als sistemes solars d'aire calent maximizar).

Alimentació

[editar | editar còdic]

El seu nom comú "coffeetree" deriva de l'us que se li va donar en un principi a les seues llavors torrades, com un substitut del café en temps d'escassea. No obstant es deu extremar la precaució en el seu consum ya que si no es consumixen ben torrades (mínim 3hr de torrat), o si es consumix una cantitat gran, est pot tindre efectes tòxics.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Gymnocladus dioicus va ser descrita per (L.) K.Koch i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[3]

Etimologia

Gymnocladus: nom genèric que deriva de les paraules gregues: γυμνὀς, gymnos = "nueta" + κλάδος i klados = "branca")[4]

dioicus: epítet llatío que significa "dioica".

Sinonímia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. http://www.rjb.csic.es/fichaplanta.php?idplanta=46060
  3. «Gymnocladus dioicus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de març de 2015.
  4. https://en.wikisource.org/wiki/The_New_International_Encyclop%C3%A6dia/Gymnocladus
  5. http://www.eol.org/taxa/16434431
  6. «Gymnocladus dioicus». The Plant List. Consultat el 7 de març de 2015.
  • Sternberg, Guy, (2004) Native Trees for North American Landscapes. Timber Press, Inc.
  • University of Fort Smith Tree Guide Pod dimensions.
  • Conversació personal en el The Morton Arboretum en relació en a l'aspecte ocasional de les baïnes miniatura sense llavors en la femella dels Kentucky Coffeetrees.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]