Isaac Albalia

Isaac ben Baruc Albalia (hebreu: יִצְחָק בֶּן בָּרוּךְ אַלבּאליה, Còrdova, 1035-Granada, 1094) era un matemàtic, astrònom, astrólogo i talmudista judeu andalusí; gran poeta i retòric segons Moses ibn Ezra. Era yayo d'Abraham ibn Daud.

Biografia

Procedia d'una antiga família aristocràtica. Instruït primer per un judeu de Périgord, va anar després a l'acadèmia de Lucena a on es va fer molt amic d'Em'anar ibn Migash, pare de Joseph ibn Migash. Semuel ibn Nagrella, visir de la Granada zirí, qui sabedor del seu nivell intelectual li va facilitar mijos per a tindre una biblioteca per als seus estudis. A la mort de Samuel en 1056, el seu fill José de la mateixa edat que Isaac, varen proseguir l'amistat i el mecenage. En trenta anys va començar a escriure la seua gran obra, inconclusa, “"Quppat ha-Rokhelim"” ("La tenda del mercader"), a on comenta alguns dels passages més difícils del Talmud; va escriure una atra obra sobre els principis del calendari judeu, “"Maḥberet Sod ha-Ibbur "” ("El secret de l'intercalació")

Despuix de la Massacre de Granada de 1066, Isaac va fugir a Còrdova, a on es va fer amic de Muhámmad al-Mutámid, qui en ascendir al tro de Sevilla en 1069 ho va nomenar astrònom i astrólogo de la cort. En treinta y uno anys, tres anys despuix d'aplegar a Sevilla, va ser nomenat nazí i en els vint anys que va estar en el càrrec, va ajudar a les comunitats judeues del regne. L'arribada dels almorávides en 1089, va supondre una porga de funcionaris judeus en la cort, i Isaac es va mudar a Granada, a on va estar fins a la seua mort.

Enllaços externs

• andalfarad