Isabel-Clara Simó

Isabel-Clara Simó Monllor (Alcoy, Alacant, 4 d'abril de 1943-Barcelona, 13 de giner de 2020) va ser una escritora espanyola, filòsofa, professora i periodista en llengua catalana. Va militar en Solidaritat Catalana per la Independència (SI).[1]
Va rebre numerosos premis per la seua carrera lliterària. Posseïx, entre atres distincions, el Premie Víctor Català (1978) per És quan mire que hi veig clar; en 1993 va rebre el premi Sant Jordi per La Salvage, en 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seua trayectòria lliterària, en 2001 li varen otorgar el premi Andròmina de narrativa per Hum... Rita!: l'home que husmeaba dònes, el Premi de la Crítica dels Escritors Valencians en ensaig, per En llegítima defensa i el Premi Joanot Martorell de narrativa per Amor meva.
Com a periodiste, va ser directora del semanari Canigó i columnista en el diari Avui. Va ser Delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Biografia
[editar | editar còdic]Simó es va llicenciar en filosofia per la Universitat de Valéncia i en periodisme, ademés de ser doctorada en filologia romànica.[2] Va eixercir com a professora en Buñol i, posteriorment, en el Institut Ramón Muntaner de Figueres, a on varen nàixer els seus fills, i en l'Institut Sant Josep de Calasanç de Barcelona. Va passar al periodisme en 1972 com a directora del semanari Canigó, colaborant habitualment en distints mijos de comunicació. Va crear en els seus propis contes i noveles personages complexos que mantenen relacions conflictives, com La Nati (1991), Raquel (1992), els de Històries perverses (1992) o els de T'imagines la vida sense ell? (2000). Obres com Júlia o D'Alcoy a Nova York (1987) han segut ambientades en Alcoy, el seu lloc de naiximent.[3]
Com a periodiste, va ser directora del semanari Canigó, va ser columnista del periòdic Avui i del Punt Avui. Va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Va fallir als setenta y seis anys en Barcelona a conseqüència de la esclerosis lateral amiotrófica que patia.[4]
Premis
[editar | editar còdic]- 1978, premi Victor Català (des de 1998 es coneix com Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions) en la recopilació en És quan mire que hi veig clar.[4]
- 1993, Premi Sant Jordi de Novela, per la seua obra La salvatge.
- 1993, guanya el Premie Crítica Serra d'Or de Narració per Històries perverses.
- 1999, Creu de Sant Jordi, per la seua trayectòria
- 2001, Premi Andrómeda pel llibre Hum... Rita!: L'home que ensumava dons
- 2004, Premi de la Crítica dels Escritors Valencians en la seua modalitat d'ensaig per En llegítima defensa
- 2007, Premi de Novela Ciutat d'Alzira en la seua obra El meu germà Pol.
- 2009, Premie Trayectòria en el marc de la Semana del Llibre en Català; guardó reconeix l'extensa obra de l'escritora i la seua implicació en la defensa de la llengua catalana.[5]
- 2013, també va ser reconeguda per l'Ajuntament d'Alcoy en la concessió de la medalla d'or de la ciutat i el nomenament de filla predilecta.[3]
- 2017, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.[6]
Obres
[editar | editar còdic]D'entre les seues més de quaranta obres destaquen el llibre de relats Dons (1997) que ha segut objecte d'una adaptació cinematogràfica l'any 2000. La recopilació d'artículs en el periòdic Avui, en el títul En llegítima defensa. També deu destacar-se l'èxit de crítica i públic de l'obra teatral Còmplices, duta a escena per Pep Cortès.
Atres obres destacades: Plantilla:Refcomienza
- Júlia (1983)
- Alcoy - Nova York (1987)
- La veïna (1990)
- La Nati (1991)
- Raquel (1992)
- Històries perverses (1992)
- La Salvatge (1994)
- Dons (1997)
- Joel (1997)
- El gust amarg de la cervesa (1999)
- T'imagines la vida sense ell? (2000)
- Carta al meu nét. Sobre el nacionalisme (2000)
- La Nati (2001)
- Estimats homes (una caricatura) (2001)
- L'home que volava en el trapèzi (2002)
- En llegítima defensa (2003)
- Angelets (2004)
- La innocent (2005)
- Si em necessites, xiula (2005)
- Adéu-suau (2006)
- El caníbal (2007)
- El meu germà Pol (2007), Premi de Novela Ciutat d'Alzira.
- Adéu, Boadella (2008)
- Els racons de la memòria (2009)
- El conjur (2009)
- Raquel (2009)
- Homes (2010)
- Amor meva (2013)
- Tzoé (2015)
- L'amant de Picasso (2015)
- Jonàs (2016)
- Tota aquesta gent (2016)
- Els invisibles (2017)
- El mes del diable (2018)
- El KRANK (2018)
- Prime Clave. Irreverències (2019)
- La sarbatana (2019)
Plantilla:Reftermina La seua obra ha segut traduïda al alemà, anglés, vasc, espanyol, francés, gallec, italià, neerlandés i suec.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Web d'Isabel Clara Simó de la AELC (en català i castellà).
- Obra manuscrita, fondo gràfic i obra impresa d'Isabel-Clara Simó en la Biblioteca de Catalunya.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isabel-Clara Simó» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.