Ischyodus
Ischyodus és un gènero extint d'holocéfalos del orde Chimaeriformes. Va aparéixer en el Jurásico mig i va desaparéixer en el Paleoceno, fa 65,5 millons d'anys. Els seus fòssils s'han trobat en Europa i Nova Zelanda; plaques dentals han segut trobades en Dakota del Nort.
Característiques
[editar | editar còdic]Ischyodus és virtualment idèntic a l'espècie actual Chimaera monstrosa, que viu en el Oceà Atlàntic i en el Mar Mediterrànea. Abdós tenen ulls grans, una llarga coa en forma de tralla, llavis menuts, aleta dorsal i aletes pectorals grans, i una púa situada davant de l'aleta dorsal, que provablement serviria com a protecció front als depredadors i va poder inocular verí com en les espècies actuals.[1]
Espècies
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Palmer, D. (1999). The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals, London: Marshall Editions, p. 29. ISBN 1-84028-152-9.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Senyes sobre Ischyodus [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ischyodus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.