Anar al contingut

Isospín dèbil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El isospín dèbil en la física de partícules és paralela a l'idea d'isospín baixe l'interacció forta, pero s'aplica a l'interacció dèbil. Al isospín dèbil usualment se li assigna el símbol Tz o IW.

Diferència en el isospín

[editar | editar còdic]

Els leptones no se someten a l'interacció forta i per això el isospín no es definix per a ells. Pero de la mateixa manera, el isospín crea multipletes hadrónicos de partícules que són indistinguibles baix l'interacció forta, tots els fermiones elementals poden ser agrupats en multipletes que es comporten d'igual forma baixe l'interacció dèbil. Per eixemple, en la desintegració d'un quark, els quarks tipo "o" (o, c, t) sempre originen quarks tipo "d" (d, s, b) i viceversa. Per un atre costat un quark mai es desintegra en un quark del mateix tipo. Alguna cosa similar ocorre en els leptones, que es dividixen en dos grups: leptones carregats vs neutrinos.

Llavors els fermiones fonamentals són agrupats en parells de partícules que es comporten iguals baixe l'interacció dèbil i diferix d'atres parells en les seues masses (p.i. pertanyen a diferents generacions de matèria). Açò significa que tots els fermiones esquerrers tenen un isospín dèbil total Tz = 1/2 (com es pot vore en les proyeccions d'este isospín, anàlec a tots els spins, pot canviar).

Com en el cas del isospín, membres de parells iguals es distinguixen d'un tercer component de isospín dèbil (Tz). Els fermiones tipo "o" (quarks o, c, t i neutrinos) tenen Tz = +1/2, mentres que els fermiones tipo "d" (quarks d, s, b i leptones carregats) tenen Tz = −1/2.

Hi ha també una llei de conservació del isospín dèbil: totes les interaccions dèbils deuen preservar el isospín dèbil.

Isospín dèbil i els bosones W

[editar | editar còdic]

La simetria associada en l'espin és SU(2). Esta requerix de bosones de gauge per a transformar-se entre càrregues de isospín dèbil: bosones W+, W i W0. Açò implica que els bosones W tenen un Tz = 1 en tres diferents valors de Tz..

  • Els bosones W+ (Tz = +1) regula transicions {(Tz = +1/2) → (Tz = −1/2)},
  • Els bosones W (Tz = −1) és emés en transicions {(Tz = −1/2) → (Tz = +1/2)}
  • Els bosones de gauge W0 (Tz = 0) podria regular reaccions a on Tz (sense càrrega) no fa canvi. (No obstant els bosones W0 mescla en el bosón de gauge electromagnètic B, aixina en lloc de W0 nosatres veem el bosón Z i en lloc del B observem un γ).

Vore també

[editar | editar còdic]