Anar al contingut

Ituero (Soria)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ituero és una localitat espanyola del municipi de Gaveta del Solà, pertanyent a la província de Soria, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Geografia

[editar | editar còdic]

Forma part de la comarca de Soria i del partit judicial de Soria, aixina com del terme municipal de Gaveta del Solà.[1][2] Es troba en la marge dreta del riu Duero.[3]

Història

[editar | editar còdic]

Segons investigacions arreplegades per l'Associació Cultural La Barca de Ituero, les primeres referències a Ituero es remonten a l'época de la conquista de Numància per les tropes romanes en els anys 133-134 a. C. El nom original documentat era Fituero; ya en el XIV l'evolució del llatí va dur a la forma actual “Ituero”.

Durant l'Edat Mija i l'época feudal, Ituero va viure de l'agricultura, el pastoreig, la cría de ganado i l'apicultura (producció de mel i cera). La llana, especialment d'ovelles merinas i churras era arreplegada per regateadores per a la seua venda en mercats més amplis, mentres que les dehesas i terrenys comunals oferien pastures i recursos.

En documents de l'any 1591, es constata l'existència de 23 veïns, en terrenys realengos, monts concejiles i dehesas, un paisage agrícola-ganader que perviu, a lo manco en part, fins a temps recents.[4]

A mitan de el XIX, el lloc tenia contabilisada una població de 120 habitants.[3] Apareix descrit en el nové volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

ITUERO: l. en ayunt. en la prov. i part. jud. de Soria (3 1/2 leg.), aud. terr. i c. g. de Burgos (25), dióc. de Osma (7 1/2). sit. en pla á la marge der. del r. Duero, gojat bona ventilacion i clima frio, les malalties mes comunes són febres intermitents i pulmonias: té 30 cases; la consistorial, en la que està la presó i escola de instruccion primària, freqüentada per 32 alumnes d'abdós sexes, á càrrec d'un mestre dotat en 49 fan. de blat; hi ha una igl. parr. (Sant Pedro), servida per un retor i un sacristan. térm. confina N. Ribarroya; E. Almarail; S. Gaveta del Solà, i O. Rabanera. El terreny fertilizado pel Duero, es troba dividit en primera i segona calitat; comprén un chicotet mont de carrasca, roure i chaparro. camins: els que dirigixen á els pobles limítrofs; tots en mal estat. prod.: blat, centeno, ordi, avena, llenya de combustible i yerbas de pastura en les que es manté ganado lanar i les caballerias necessàries per a l'agricultura; hi ha caça de perdius, conills i llebres; peixca de truchas i barps. ind.: l'agrícola. comerç: esportacion del sobrer de fruts, ganado i llana, é importacion dels artículs de consum que falten. pobl.: 32 vec., 120 alm. cap. imp.: 59,770 rs. 6 mrs.
(Madoz, 1847, pp. 467-468)

El municipi de Ituero va desaparéixer en 1970, en fusionar-se en els de Gaveta del Solà i Almarail.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. guiadesoria Senyes de Ituero, consultat en juliol de 2018
  2. soria-goig Senyes de Ituero, consultat en juliol de 2018
  3. 3,0 3,1 Madoz, 1847, pp. 467-468.
  4. https://ituero.és/
  5. Bolletí Oficial de l'Estat.(175)ISSN 0212-033X.