Anar al contingut

Ixalerpeton

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ixalerpeton models.jpg
Ixalerpeton

Ixalerpeton (nom que significa "reptil saltador") és un gènero extint de dinosauromorfo pertanyent a la família dels lagerpétidos, i solament inclou a una espècie, I. polesinensis. Va viure durant el Triásico Superior en Brasil junt al dinosauri sauropodomorfo Buriolestes.[1]

Descobriment i denominació

[editar | editar còdic]
Archiu:Ixalerpeton skeletal.png
Ilustració de l'esquelet de Ixalerpeton polesinensis (En blanc els elements coneguts)

L'espècimen holotip de Ixalerpeton, catalogat com ULBRA-PVT059, consistix de parts del cràneu, la columna vertebral, i les quatre extremitats. L'espècimen prové d'estrats del Carniense de la Formació Santa Maria de Brasil, i va ser trobat junt a dos individus de Buriolestes aixina com un conjunt de fèmurs pertanyents a un segon individu de Ixalerpeton. El nom del gènero Ixalerpeton combina els térmens grecs ixalos ("botar") i erpeton ("reptil"), mentres que el nom de l'espècie, polesinensis fa referència al poble de São João do Polêsine, en el qual es localisa el lloc d'excavació.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Ixalerpeton era similar als atres lagerpétidos (és dir, Dromomeron i Lagerpeton) en tindre quatre llargues extremitats en punts de subjecció muscular ben desenrollats en el fèmur; en particular, el seu quarto trocànter era molt gran i formava una cresta (a diferència de Dromomeron).[1] No obstant, les últimes vèrtebres dorsals de Ixalerpeton no tenien les espines neurales inclinades cap a avant com en Lagerpeton (les quals estarien associades en la capacitat de bot d'este últim).[1][2] Ademés del quart trocànter engrandit, hi ha un conjunt d'atres característiques que diferencien a Ixalerpeton dels demés lagerpétidos coneguts anteriorment; té un antitrocánter en l'ilion; l'extrem inferior d'eix del ísquion és alt; no té un procés ambiens en el pubis; el còndil medial en el fèmur és relativament aplanado en l'extrem frontal pero posseïx un àngul agut en l'extrem posterior; i la superfície posterior en l'extrem superior de la tébea té una regata profunda.[1]


El cap i extremitats davanteres trobades en Ixalerpeton constituïxen els primers d'estos elements que han segut trobats per a un lagerpétido.[3] A diferència dels dinosauriformes, la fenestra postemporal en la part posterior del cràneu és gran; hi ha un os adicional, el postfrontal, que voreja l'òrbita ocular; no té la fossa supratemporal, la qual és una depressió trobada en l'os frontal dels dinosauriformes; i la cavitat glenoidea en l'escàpula, en a on es troba l'articulació de l'escàpula en el húmer, descolla lleument cap als costats en lloc de cap a arrere. Per una atra part, hi ha una recessió anterior timpànic en el neurocràneu, i la cresta deltopectoral en l'húmer és llarga, els quals són traces comunes entre els dinosauromorfos basalés.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Current Biology.doi:10.1016/j.cub.2016.09.040.
  2. Journal of Vertebrate Paleontology.13(4)
    385-399.doi:10.1080/02724634.1994.10011522.
  3. «[1]», Phys.org. Consultat el 11 de novembre de 2016.