Ixtoc I

Ixtoc I

Ixtoc I va ser un pou exploratori de petròleu localisat en el golf de Mèxic, a 965 quilómetros al sur de Texas i 94 quilómetros de Ciutat del Carmen. El 3 de juny de 1979, va sofrir un reventón i es va convertir en el derrame més gran de l'història fins a llavors.

L'empresa Pemex estava perforant a una profunditat de 3,63 quilómetros un pou de petròleu, quan es va perdre la barrena i en ella la circulació de fanc de perforació. Per açò, es va perdre l'estabilitat i va haver una explosió d'alta pressió la qual va provocar el reventón. El petròleu va entrar en ignició per una purna i la plataforma va colapsar.

Les corrents varen dur el petròleu a les zones costeres de Campeche, Tabasco, Veracruz i Tamaulipas, aixina com a algunes zones de Texas.

Durant els 280 dies següents al de l'accident del Ixtoc-1 (3 de juny de 1979 fins al 24 de març de 1980) es va abocar un volum aproximat de 3,3 millons de barrils de cru (530 300 tonellades). D'esta cantitat es va cremar el 50%, es va evaporar el 16%, es va recolectar el 5,4% i es va dispersar el 28%, segons informes de Pemex. Pemex contracte a Conair Aviation per a escampar el dispersante químic Corexit 9527 sobre el petròleu derramat. En un total de 493 missions aérees i tractant un total de 2800 km² (1100 milles quadrades) de cru.

El 9 de març de 1980, despuix de varis dies d'injectar aigua de mar pels dos pous de consol, es va apagar totalment el fòc del Ixtoc I i el 27 de març es va sagellar, concloent el 5 d'abril els treballs de taponamiento.

S'estima que el desastre del Ixtoc-1, erogó 3 millons de pesos diaris per a controlar el derrame donant un total de 840 millons de pesos gastats en tot el desastre, movilisant: 200 barcos, 12 aeronaus i 500 hòmens.

Rancho Nou, una zona d'anidación de tortugues golfinas, va ser rescatada i mils de bebés tortugues varen ser transportades per avió cap a una zona segura.