Anar al contingut

Járnviðr

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ilustració per a la part corresponent a La profecia de la vident de la traducció danesa de Karl Gjellerup dels Edda (Donen ældre Eddas Gudesange, 1895): una giganta alimentant llops, i Eggthér tocant l'arpa mentres el gall Fjalar anuncia el començ del Ragnarök.

Járnviðr o Járnvid (del nòrdic antic: Bosc de Ferro[1]) és un bosc en la mitologia nòrdica, habitat per dònes trolls o jotuns femenins i llops jagantes. Járnviðr se cita en la Edda poètica, compilada en el XIII d'atres fonts tradicionals antigues, i la Edda prosaica, escrites pel escaldo islandés Snorri Sturluson.

Edda poètica

[editar | editar còdic]

Járnvid es menciona en Völuspá (40):

en l'est hi havia una dòna vella en el Bosc de Ferro
i nutrint allí els fills de Fenrir
en particular un de monstruosa figura
serà el lladre de la lluna
Völuspá[2]

Aquell que serà "el lladre de la lluna" és Mánagarmr (o Hati), i la "dòna vella" pot referir-se a la mare de Fenrir, Angrboða.[1]

Edda prosaica

[editar | editar còdic]

Snorri Sturluson cita esta estrofa ampliant-la en la seua Gylfaginning (12):

Una bruixa habita a l'est de Midgard, en el bosc cridat de Ferro: en eixe bosc habiten dònes trolls, que li les coneix com les dònes del bosc de ferro [járnviðjur]. La vella bruixa té a molts jagantes com a fills, i tots en forma de llops: i d'eixa font els llops varen sorgir. El refrà diu aixina: d'esta carrera vindrà un que serà el més poderós de tots, el que és cridat caçador de la Lluna [Mánagarmr], que s'omplirà en la carn d'aquells hòmens que moren, i que engolirà a la lluna.
Gylfaginning[3]

La forma "Járnviðjur" es troba en singular, Járnviðja, en el þulur com a esposa-troll, i en el Háleygjatal del escaldo Eyvind Skáldaspillir (2), que es referix a la deesa Skaði.


Referències

[editar | editar còdic]