Anar al contingut

Jaciment de Filópodos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La Cresta Fòssil constituïx el teló de fondo del Llit de Filópodos

El Jaciment o Llit de Filópodos (en anglés: Phyllopod bed), designat en el número de localitat 35k del USNM,[1] és el membre fosilífero més famós del Lagerstätte esquisto de Burgess. Va ser explorat i excavat per Charles Walcott entre 1911 i 1917 (i posteriorment cridat Pedrera de Walcott), i va ser la font del 95% dels fòssils que va arreplegar durant este temps;[2] decenes de mils de fòssils de cos bla[3] que representen més de 150 gèneros[4] han segut recuperats només del llit de filópodos.

Estratigrafia i localisació

[editar | editar còdic]

El llit de filópodos és una capa de 2,31 m de gruixa del Llit de Filópodos Major, de 7 m de gruixa,[4] que es troba en la Pedrera de Walcott, en la Cresta Fòssil, entre la montanya Wapta i el mont Field, a una altitut d'uns 2.300 metros, a uns 5 quilómetros al nort del poblat ferroviari de Field, Columbia Britànica, en les Montanyes Rocoses canadenques.[5] És adjacent al mont Burgess, a on Walcott va descobrir per primera volta la formació del esquisto de Burgess.


Walcott va dividir el llit en dotze unitats[6] basant-se en el tipo de roca i el contingut fòssil.[1] Certs llits fòssils proporcionen nivells de referència i poden ser reconeguts per la superabundancia d'un tipo particular de fòssil: per eixemple, la gran capa de Marrella i la gran capa d'Eldonia.[7]

Història

[editar | editar còdic]
Walcott i el seu equip arreplegant del llit de filópodos, c. 1913

Despuix de localisar fòssils de cos bla en fragments solts de roca en 1907, el llit de filópodos va ser localisat en una font per a l'orige dels fragments pels Walcott en 1910.[8] Es varen realisar extenses extracció en temporades de camp fins a 1913, i Walcott va considerar que la tonellada de esquisto que va arreplegar en la seua següent visita, en 1917, havia agotat pràcticament el potencial productiu del llit.[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Paläontologische Zeitschrift.51(3)
    271–287.ISSN 0031-0220.doi:10.1007/BF02986576.Consultat el 2022-03-20.
  2. Science.222(4620)
    163–167.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.222.4620.163.Consultat el 2022-03-20.
  3. Science.246(4928)
    339–346.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.246.4928.339.Consultat el 2022-03-20.
  4. 4,0 4,1 PALAIOS.21(5)
    451–465.ISSN 0883-1351.doi:10.2110/pal.2003.p05-070r.Consultat el 2022-03-20.
  5. Philosophical Transactions of the Royal Society of London. B, Biological Sciences.284(1000)
    165–197.doi:10.1098/rstb.1978.0061.Consultat el 2022-03-20.
  6. Walcott, C. (1912). “Middle Cambrian Branchiopoda, Malacostraca, Trilobita, and Merostomata.”. Smithsonian Miscellaneous Collections 57: 145–228.
  7. Journal of the Geological Society.165(1)
    307–318.ISSN 0016-7649.doi:10.1144/0016-76492007-023.Consultat el 2022-03-20.
  8. 8,0 8,1 Proceedings of the American Philosophical Society.140(4)
    469–545.ISSN 0003-049X.Consultat el 2022-03-20.