Anar al contingut

Jaciment de Hallstatt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Hallstatt és un jaciment austríac del llac del mateix nom. Posseïx un paisage glaciar a més de tres mil metros d'altura. Especialment va ser un gran cementeri dels miners de la sal de les montanyes glacials. Acaba donant nom a una cultura prehistòrica, antecessora de la cultura de la Tène.

Periodización

[editar | editar còdic]

En 1885 Tischler dividix el periodo de Hallstatt en dos, i La Téne en tres, sobre la base de l'evolució d'espases, punyals i fíbulas. En 1902 Reinecke porta a terme una periodizaació, hui considerada clàssica: situa als grups transicionales (grups humans que introduïxen la cremació) en l'Edat del Bronze, establint quatre periodos del Hallstatt (A, B, C, D). Els dos primers corresponen al Bronze Final, el restant a la I Edat del Ferro. S'aprecia eixa continuïtat en el desenroll de Hallstatt en esta nova periodizaació. El següent pas ho dona Kimmig que fixa la seua atenció en els camps d'urnes. Partint de Reinecke els diferència en quatre periodos:

  • I: Final del Bronze (grups transicionales, 1200-1000).
  • II-III: etapa clàssica de camps d'urnes que correspon en Hallstatt A i B (1000-800, 800-700).
  • IV: és el Hallstatt C i D, cridats camps d'urnes tardans o de l'Edat del Ferro (700-500).

Müller-Karpe a través del material del Heládico de CC. UU., subdivide el periodo clàssic A I i II i B I, II i III.

Periodo Reinecke Kimmig Müller-Karpe Data
Edat del Bronze Bronze D Camps d'Urnes I 1200-1000 a. C.
Bronze Final

Campos d'Urnes II

Hallstatt A I i II 1000-800 a. C.
Bronze Final Hallstatt B Campos d'Urnes III Hallstatt B I, II i III 800-700 a. C.
I Edat del Ferro Hallstatt C Camps d'Urnes IV 700-500 a. C.
I Edat del Ferro Hallstatt D Camps d'Urnes IV 700-500 a. C.

Jaciment

[editar | editar còdic]

No se sap el seu lloc d'assentament sino com treballaven i a on s'enterraven. No hi ha rastre de cementeri, establiment o explotació de sal abans del Bronze Final, 1000 a. C. A partir del 800 hi ha testimoni dels cementeris, en més de mil tombes. Del 1000-800 hi ha treballs en la zona nort de la formació montanyosa. Després en Hallstatt C i D en el sector oriental per a ya, en la fase de la Tène, explotar el sector més occidental. A finals del ferro les mines s'abandonen perque els miners es traslladen a Dürrnberg.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • WELLS, P.S., Granges, llogarets i ciutats. Comerç i orígens de l'urbanisme en la Protohistòria europea, Ed. Llabor, Barcelona, 1988.
  • COLLIS, J., L'Edat del Ferro en Europa, Ed. Llabor, Barcelona, 1989.
  • CHAMPION, T. et alii, Prehistòria d'Europa, Ed. Crítica, Barcelona, 1988.