Hallstatt
Hallstatt /ˈhalʃtat/ (Alta Àustria) és una localitat del districte montanyós de Salzkammergut, en Àustria. Està localisada junt al llac Hallstatt. Etimológicamente el nom de Hall provablement prové del terme cèltic en el que es denominava a la sal, abundant en les mines propenques. La localitat dona el seu nom a la cultura de l'edat de Ferro denominada Cultura de Hallstatt. En 1997, el paisage cultural de Hallstatt-Dachstein va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.[1]
Història
[editar | editar còdic]Fins a el XIX l'única possibilitat d'aplegar a la localitat era en barco o per senderes estretes. La terra entre les montanyes i el llac era escassa sent esta poca terra ocupada per la localitat mateixa. L'accés entre les cases i la vora del llac es realisava a través d'una passarela elevada sobre els àtics de les cases. El primer camí important es va construir en 1890 per la partix oest a través de la roca.
No obstant en este parage aïllat i inhospitalario es va establir un dels primers assentaments humans gràcies als jaciments de sal. Alguns de les troballes més antigues de Hallstatt daten del 5000 A.C. En 1846 Johann Georg Ramsauer va descobrir un cementeri prehistòric propenc a l'actual emplaçament del poble. El treball d'investigació de Ramsauer va continuar fins a 1863, desenterrando més de 1000 fosses de forma meticulosa des de la primera fins a l'última. Cada fossa va ser medida i dibuixada abans i despuix de ser excavada. Esta metodologia d'estudi dels jaciments inicia una nova manera més metòdica de realisar estudis arqueològics.
L'activitat comercial i l'abundància de recursos va permetre el desenroll d'una cultura altament desenrollada, despuix de resultats de Salzberghochtal, va ser nomenada la cultura de Hallstatt.
No hi ha fins a la data acontenyiments notables registrats ocorreguts en Hallstatt durant l'época romana o principis de l'Edat Mija. En 1311, Hallstatt es va convertir en una ciutat comercial, mostrant que no havia perdut el seu valor econòmic. Hui, a banda de la producció de sal, que des de 1595 es transporta en forma de salmorra uns 40 quilómetros de Hallstatt a Ebensee a través d'una canonada, el turisme juga un factor principal en la vida econòmica de la ciutat. Diuen els turistes que Hallstatt és el lloc «de la canonada més vella del món»,[2] que va ser construïda fa 400 anys a partir de 13 000 troncs ahuecados.[3] El terreny és tan escàs que als dèu anys s'exhumaven els cossos del cementeri per a deixar terreny lliure per a nous enterrament sent traslladats a un osario.[4] Una colecció de cràneus elaboradamente adornats en els noms dels seus amos, professions i dates de la defunció inscrites en ells es troben en exhibició en la capella local.[5]
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]
- Mina de sal (Salzwelten Hallstatt): es diu que és la mina de sal més vella del món, en 7000 anys d'explotació. S'aplega a ella a peu o en un modern funicular (obert des de finals d'abril fins al 26 d'octubre), en el seu interior existix un museu de la mina, en el que es pot contemplar la rèplica de el "Home de sal", un cadàver trobat en abril de 1734 preservat en un depòsit de sal, sorprenentment conservat en la seua roba i ferramentes, s'assumix que l'home va perdre la seua vida durant un accident quan treballava en la mina, cap a l'any 1000 a. C. També es pot seguir “la conducció d'aigua més antiga del món” durant una excursió a lo llarc del camí del conducte d'aigua salina.
- Plaça principal (Marktplatz): destacada per la seua font central i sobretot per les seues fronteres cobertes de enredaderas i flors.
- Iglésia parroquial catòlica (Pfarrkirche): és una chicoteta iglésia gòtica, es va començar a construir al voltant de 1181, la seua impressionant torre és de el XII. Va ser terminada cap al 1505. Ha segut restaurada en 2002. Durant les asproses guerres religioses que varen seguir, l'iglésia va ser utilisada alternativament pels catòlics i els protestants. Té un chicotet cementeri montañés al seu costat.
- Iglésia Kalvarienberg: data de 1711. Va ser restaurada en prop de 24 000 fustes, ya que estava en perill d'afonada. Va ser un regal d'una rica parella sense fills, que varen voler que l'iglésia fora el seu lloc de reclinación final.
- Iglésia protestant: d'estil neogótico va ser construïda en 1863. Les ensenyances protestants varen aplegar a ser populars especialment entre miners, en el XVI. Va ser una época de lluita i agitació durant este periodo de la reforma religiosa. A primers de 1601, tots els ponts varen ser destruïts i el transport de la fusta va ser impossible. Predicadores evangèlics es varen alçar contra l'Iglésia catòlica. En tot, l'arquebisbe de Salzburg va suprimir esta rebelió, i va condenar a mort als opositors i cremats les seues llars. En 1734, 300 protestants eren expulsats de les seues llars en Hallstatt, Ischl i Goisern. En 1781, l'emperador José II va demostrar una certa tolerància religiosa i va permetre que els protestants practicaren la seua fe en restriccions. En este temps, hi havia 500 habitants protestants de Hallstatt, i a penes tres anys més vesprada havien construït el seu primer lloc d'oració aixina com una escola privada. L'emperador Francisco José I (1861) va declarar que la fe catòlica i protestant devien ser tolerades per igual.
- Osario Hallstätter Beinhaus: colecció d'uns 1.200 cràneus bellamente adornats. Este osario va ser creat perque el cementeri de la ciutat es va quedar chicotet i varen buscar una alternativa que consistia en enterrar als morts durant dèu anys i despuix s'exhumaven, es netejaven i es colocaven els ossos en el osario. Les calaveres varen començar a pintar-se en els símbols familiars (com a fulls de roure, llorers o roses). L'orde dels cràneus definix la seua relació parental.
- Excavacions arqueològiques: mostra els objectes trobats en les tombes que en la seua totalitat va ser cridada la “Época de Hallstatt” (1300-400 a. C.), i que encara hui nos parlen de la prosperitat d'eixa época. Es descrubieron tres forges de la mina de sal en un molí de martell i els murs externs de Habsburg de l'alta Edat Mija, aixina com restants de les fundacions romanes i de pedres prehistòriques, també numerosos objectes de metal (de forges de la mina de sal), ceràmica (Edat de Pedra, prehistòric, romà, medieval i modern) era també descobert. Estos valiosos objectes es poden apreciar durant tot l'any en el Museu “Kulturerbe Hallstatt”, a on pot fer-se un viage en el temps pels 7000 anys de l'història de Hallstatt. L'exposició està oberta gratuïtament durant les hores d'oficina (diàries en l'estiu, dilluns - dissabte en hivern).
- Torre de Rudolf: en una imponent vista de Hallstatt des de la montanya, la denominada Torre Rudolf I, el primer líder de l'imperi d'Habsburg, va ser construïda entre 1282 i 1284 pel seu duc Albrecht I com a defensa per als miners de Salzberg. En 1313 la torre es va convertir en la residència de l'encarregat de la mina de sal i va permanéixer aixina més de 640 anys, fins a finals del sigle passat. Un restaurant va ser obert en ella en 1960.
- Llac Hallstättersee: ho forma el riu Traun, afluent del riu Danubio, està replet de peixos.
- Cascades Waldbachstrub: es tracta d'un impressionant bot d'aigua de 90 metros, en tres trams, al que s'aplega despuix d'una romàntica passejada. És un lloc ple de llegendes locals.
- Mirador 5 Fingers: plataforma en el sol de cristal, denominat aixina perque simula la forma d'una mà en els 5 dits descollant de la montanya de Dachstein.
Rèplica
[editar | editar còdic]El 18 de juny de 2011, es va informar que en un estat chinenc es varen propondre construir una reproducció de la ciutat sancera en Huizhou, en la província de Guangdong.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Hallstatt-Dachstein / Salzkammergut Cultural Landscape». UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de giner de 2013.
- ↑ Neal Bedford, Gemma Pitcher. Àustria. Lonely Planet, 2005. Page 56.
- ↑ Billie Ann Lopez. «Hallstatt's White Gold - Salt». Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2007. Consultat el 15 de maig de 2007.
- ↑ Ibidem.
- ↑ Matys, Simon. The Archaeology of Human Bones. Routledge, 1998. ISBN 0-415-16621-7. Page 108.
- ↑ Rèplica chinenca concernix als pobladors
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hallstatt.- Govern de Hallstatt
- Informació sobre Hallstatt
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hallstatt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.