Anar al contingut

Jaciment de Poduri-Dealul Ghindaru

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El jaciment de Poduri-Dealul Ghindaru és un lloc arqueològic del Calcolítico ubicat en l'est de Romania, concretament en la regió de Moldàvia Occidental i en el comtat de Bacăo. Este jaciment és un dels més antics de la cultura Cucuteni-Tripillia, la qual és una cultura neolítica que va tindre vigència entre aproximadament 5500 i 2750 a. C. en Europa oriental, en les actuals Romania, Ucrània i Moldàvia[1]

És el jaciment del periodo del calcolítico majorment investigat de la part oriental dels monts Cárpatos rumans, ademés de ser l'únic jaciment de tipo tell de tota la zona de la cultura tripoliana.

Localisació i geologia del jaciment

[editar | editar còdic]

El lloc està localisat a 429 m s. n. m., més concretament en un replanell de 30 m d'altura i 1,2 ha d'extensió, en la vora dreta del riu Tazlăul Sărat.[2]

El lloc de Poduri-Dealul Ghindaru és únic en la zona de la cultura de Cucuteni, degut a que és l'únic lloc de tipo tell de tota l'àrea nord-oriental de Romania. La gruixa del sediment arqueològic és de més de 4,5 metros.

Erro al crear miniatura:
Situació geològica de Poduri-Dealul Ghindaru

El territori d'este jaciment és posalpino: terciario i cuaternario, pròxim a sol de geologia mesozoica (a on està el puntito roig).

Influenciats per la plataforma de Moldàvia Occidental, prop del riu Tazlăul Sărat, zona que és caracterisada per depòsits de sediment del Terciario i el Cuaternario. La composició del sol:[1]

L'accés a sols rics en matèria orgànica, ideals per al cultiu de cereals i llegums, ademés de l'accés a argila, que són ideals per a la ceràmica i la construcció, nos indica l'interés de la zona per este grup calcolítico per a assentar-se. Esta zona és favorable al cultiu de cereals pel feozem[3] que és el sol obscur típic d'esta regió format a partir de l'acumulació de sediment no consolidats com el loess i el till glaciar.

Cronologia i datacions

[editar | editar còdic]

Este lloc arqueològic va ser descobert per Alexe Bujor en l'any 1978. Llavors l'investigació arqueològica de Poduri-Dealul Ghindaru va començar l'any següent, en 1979 i va proseguir fins a 1996 segons les directrius de l'arqueòlec Donen Monah. Entre l'any 2000 i 2007, va haver una gran excavació arqueològica dirigides pels arqueòlecs Donen Monah i Gheorghe Dumitroaia.[4]


Esta investigació va revelar una estratigrafia major a 4 metros d'altura i conté elements de les cultures Calcolíticas Precucuteni i Cucuteni, ademés d'elements de l'Edat del Bronze primerenc.[5] Açò demostra que este lloc va ser ocupat i reocupado a lo llarc de varis sigles.

  • Fase Pre-Cucuteni. S'han identificat vàries fases d'ocupació, Les capes més antigues de habitabilitat, corresponents a les fases II i III de la cultura Precucuteni, estan datades cap al 5820 a. C. (4780-4619 calç. a. C.) segons la datació de radiocarbono.
  • Fase Cucuteni A. Els nivells de la fase Cucuteni A han segut millor investigats, en a lo manco 8 capes de habitació datades entre 4665 i 4050 calç. a. C..[5]
  • Fase Cucuteni AB, en una cronologia menys precisa, basada en algunes llimitades troballes, en dates aproximades entre 4200 i 3700 calç. a. C. [6]
  • Fase Cucuteni B. Es dividix en dos subfases, B1 i B2 i, encara que solament s'ha confirmat una capa habitacional per a cada una, posseïxen una cronologia general d'entre 4000 i 3500 calç. a. C.[6]
  • Edat del Bronze. Els nivells estratigráficos que s'associen en l'Edat del Bronze, contenen troballes com una gran sanga reblix de forma intencionada i un anell de pedra, relacionats en la ceràmica de l'Edat del Bronze Mig i Tardà.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Bejenaru, L., Bodi, G., Stanc, S., & Danu, M. (2018). Middle Holocene subsistence east of the Romanian Carpathians: Bioarchaeological data from the Chalcolithic site of Poduri-Dealul Ghindaru. The Holocene, 28 (10), pp. 1653-1663. https://doi.org/10.1177/0959683618782609
  2. ↑ 45°28′953″ N, 26°30′029″ I
  3. ↑ Bodi G., Pîrnăo R., Danu M., et al. (2013) Cercetări Interdisciplinare în Neo-eneoliticul din Nord-estul României. Iaşi: Editura Universității ‘Alexandru Ioan Cuza’ Iaşi.
  4. ↑ «Palynological research on Poduri – Dealul Ghindaru settlement (Bacau County)» (en anglés). Interdisciplinary Archaeological Researches VOL. XIX, Supplement NO. 2. pp. 59-65. Transylvanian Review. Consultat el 24 de març de 2025.
  5. ↑ 5,0 5,1 Monah D., Dumitroaia G., Monah F., et al. (2003) Poduri – Dealul Ghindaru. O troie în subcarpații Moldàvia. Ed. 'Constantin Mătasă', pp. 45-77.
  6. ↑ 6,0 6,1 Lazarovici, C.M. (2010). New data regarding the chronology of the Precucuteni, Cucuteni and Horodiştea-Erbiceni cultures. En: Kalábková P, Kovár B, Pavúk P, et al., . (Eds) PANTA REI. Studies abot the chronology and the cultural development of the southeast and center Europe in the prehistory, presented to Juraj Pavúk on the occasion of her 75th birthday. Bratislava: Ed. Comenius University of Bratislava, pp. 71-94.
  7. ↑ Dumitroaia G., Munteanu R., Preoteasa C., et al. (2009) Poduri – Dealul Ghindaru. Cercetările arheologice din caseta C 2005–2009. Piatra Neamț: Editura Constantin Matasă.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Bem, C. (2007). Anthropomorphic and Zoomorphic Figurines from the Precucuteni-Cucuteni Cultural Area. Ed. Cetatea de Scaun, p. 72.
  • Bejenaru, L. (2014). Animals in the Economy and Rituals of the Cucuteni Settlement from Poduri–Dealul Ghindaru (Bacăo County, Romania). Studia Antiqua Et Archaeologica.
  • Bejenaru, L., Bodi, G., Stanc, S., & Danu, M. (2018). Middle Holocene subsistence east of the Romanian Carpathians: Bioarchaeological data from the Chalcolithic site of Poduri-Dealul Ghindaru. The Holocene, 28(10), pp. 1653-1663.https://doi.org/10.1177/0959683618782609
  • Bodi G., Pîrnăo R., Danu M., et al. (2013) Cercetări Interdisciplinare în Neo-eneoliticul din Nord-estul României. Iaşi: Editura Universității ‘Alexandru Ioan Cuza’ Iaşi.
  • Cârciumaru M. (1996) Paleoetnobotanica. Studii în preistoria şi protoistoria României. Iaşi: Editura Glasul Bucovinei; Heli.
  • Danu, M.; Bodi, G. (Giner 2010). «Palynological research on Poduri – Dealul Ghindaru settlement (Bacau County)». Interdisciplinary Archaeological Researches VOL. XIX, Supplement NO. 2. pp. 59-65 (en anglés). Transylvanian Review. Consultat el 24 de març de 2025.
  • Dumitroaia G., Munteanu R., Preoteasa C., et al. (2009) Poduri – Dealul Ghindaru. Cercetările arheologice din caseta C 2005–2009. Piatra Neamț: Editura Constantin Matasă.
  • Dumitroaia, G. (2012). The Stone Tools of the Precucuteni Culture. Ed. Constantin Matasă, p. 104.
  • Lazarovici, C.M. (2010). Noves senyes sobre la cronologia de les cultures Precucuteni, Cucuteni i Horodiştea-Erbiceni. En: Kalábková P, Kovár B, Pavúk P, et al., . (Eds) PANTA REI. Estudis sobre la cronologia i el desenroll cultural del surest i centre d'Europa en la prehistòria anterior presentats a Juraj Pavúk en motiu del seu 75 natalici. Bratislava: Editorial Universitat Comenius de Bratislava, pp. 71-94.
  • Lázár, C. (2016). "Bone Industry in the Precucuteni Culture". Journal of Neolithic Archaeology, 18, pp. 25-42.
  • Lázár, C. et al. (2018). Traceological Analysis of Flint Tools from Poduri. Ed. Mega, p. 215.
  • Monah D., Dumitroaia G., Monah F., et al. (2003) Poduri – Dealul Ghindaru. O troie în subcarpații Moldàvia. Ed. 'Constantin Mătasă', pp. 45-77.
  • Monah, D. & Cucos, Ș. (1985). Poduri-Dealul Ghindaru: A Precucuteni Settlement. BAR International Séries, pp. 45-60.
  • Monah F., Monah D. (2008). Cercetări arheobotanice în tell-ul calcolitic Poduri – Dealul Ghindaru. Ed. Constantin Mătasă.
  • Oleniuc, F. (2010). Cercetari arheozoologice privind Cultura Cucuteni, faza B. Teza de doctorat. Universitatea “Alexandru Ioan Cuza” Iasi, Facultatea de Biologie


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jaciment_de_Poduri-Dealul_Ghindaru&oldid=848714»