Jagants i cabuts
Els jagants i cabuts o jagants i nanos són una tradició popular celebrada en moltes festes locals d'Europa occidental i Amèrica Llatina. La tradició consistix en fer desfilar certes figures ballant i animant, els jagants, o perseguint a la gent que acodix a la celebració, els cabuts són també nomenats en les poblacions valencianes nanos.
Jagants[editar | editar còdic]
Els jagants són figures de varis metros d'altura portats per una persona. El portador fa girar i ballar el jagant al són d'una banda popular de música. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagant i jaganta. Lo més habitual és que les figures representen arquetips populars o figures històriques de rellevància local.
Les figures estan realisades en cartó-pedra, polièster o fibra de vidre en un armassó de fusta, ferro o alumini que es cobrix en amplis robages. Els jagants, són nomenats de diferents maneres en Espanya gigantones o gigantillas en Santander, per eixemple, tenen una altura desproporcionada, creant un efecte de noblea.
Cabuts o nanos[editar | editar còdic]
Mentres que en els cabuts (també nomenats en algunes parts d'Espanya kilikis), de menor altura, es destaca la proporció del cap, donant un efecte més còmic.
Cavallets[editar | editar còdic]
També existixen els cavallets (nomenats zaldikos en Navarra i el País Vasc), personages mitat cavall (el cap, part del disfràs) mitat humà (restant del cos).
Tradició valenciana[editar | editar còdic]
És costum i tradició del Regne de Valéncia traure els jagants i cabuts o nanos, i també els cavallets, en les principals festes de les poblacions valencianes, igualment, sol ser costum que desfilen durant la celebració del Corpus Christi o en atres acontenyiments d'especial rellevància de la població.
Vore també[editar | editar còdic]
- Cultura Valenciana
- Corpus Christi
- Processó del Corpus Christi
- Casa de les roques
- Dansa dels Arquets
- Dansa dels Cavallets
- Dansa de la Magrana
- Dansa de la Moma
- Dansa dels Nanos
- Dansa dels Pastorets
- Dansa de les Vetes
Referències[editar | editar còdic]
- Corpus de Valencia. “La procesión”. Antonio Cortés Latre. Ayuntamiento de Valencia. 2009. Pág 5
- Llorca Ulzurrun de Asanza, Pau. De les roque a les dansetes. La dolçaina en la festa del Corpus de Valéncia. Els Papers del Corpus 4. Ajuntament de Valéncia 2018
- Pardo, Fermín. «Les danses del Corpus de Valéncia en les últimes dècades del sigle XX. Crònica d'una recuperació». A: Els Papers del Corpus 2. Valéncia: Regidoria de Cultura Festiva. Ajuntament de Valéncia, juny 2018, p. 11-27
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Ariño Villarroya, Antonio (D.L. 2012). La Festa mare : les festes en una era postcristiana. Museu Valencià d'Etnologia-Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-650-1. OCLC 843864062
- Bueno Tárrega, Baltasar (imp. 2016). La procesión de Corpus Christi de Valencia. B. Bueno. ISBN 978-84-608-5066-3. OCLC 948786081
- Català Gorgues , Ricard. El ressò de la festa grossa a Europa i al món durant el segle XIX. ELs Papers del Corpus 1. Ajuntament de Valéncia 2017
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jagants i cabuts.