Jasmonatos
Els jasmonatos (JAs) són fitohormonas d'orige lipídico que regulen una àmplia gama de processos en les plantes, que van des del creiximent i la fotosíntesis fins al desenroll reproductiu. En particular, els JAs són fonamentals per a les defenses vegetals contra la herbivoría i les respostes de les plantes a les males condicions ambientals i atres tipos de desafius abióticos i biòtics.[1] Alguns JAs també poden lliberar-se com composts orgànics volàtils (COVs) per a permetre la comunicació entre plantes en previsió de perills mutus.[2]
Història
[editar | editar còdic]L'aïllament del jasmonato de metilo (MeJa) a partir de l'oli de jazmín derivat de Jasminum grandiflorum va conduir al descobriment de l'estructura molecular dels jasmonatos i el seu nom en 1962,[3][4] mentres que l'àcit jasmónico en sí va ser aïllat a partir de Lasiodiplodia theobromae, un fonc fitopatógeno, en 1971.[4]
Biosíntesis
[editar | editar còdic]Els jasmonatos (JAs) són oxilipinas, és dir, derivats de àcit grassos oxigenados. Es biosintetizan a partir del àcit linolénico en les membranes dels cloroplastos. La biosíntesis s'inicia en la conversió de l'àcit linolénico en un peròxit, per mig de l'enzima lipoxigenasa (13-LOX). Este peròxit després es cicla en presència de l'enzima òxit aleno sintasa per a formar un òxit de aleno. Este òxit de aleno es reordena a mida que és catalizado per l'enzima òxit aleno ciclasa per a formar l'àcit 12-oxo-fitodienoico (OPDA), que després se somet a una reducció i tres rondes d'oxidació per a formar l'àcit (+)-7-iso-jasmónico (o (+)-7-iso-JA). En absència d'enzima, este àcit iso-jasmónico es isomeriza a àcit jasmónico Solament la conversió de l'àcit linolénico en OPDA ocorre en el cloroplasto; totes les reaccions posteriors ocorren en el peroxisoma.[4][5]
El propi JA pugues metabolizarse adicionalment en derivats actius o inactius. El jasmonato de metilo (MeJA) és un compost volàtil que és potencialment responsable de la comunicació entre plantes. El JA conjugat en l'aminoàcit isoleucina (Ile) dona com resultat el JA-Ile, que actualment és l'únic derivat de JA conegut necessari per a la senyalisació de JA.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Farmer, E. E. (1990). “Interplant communication: airborne methyl jasmonate induïxes synthesis of proteinase inhibitors in plant leaves”. Proc Natl Acad Sci O S A 87 (19): 7713–7716. doi:. PMID 11607107. Bibcode: 1990PNAS...87.7713F.
- ↑ Baldwin, I. T. (2006). “Volatile signaling in plant-plant interactions: "talking trees" in the genomics era”. Science 311 (5762): 812–815. doi:. PMID 16469918. Bibcode: 2006Sci...311..812B.
- ↑ Demole I (1962). “Isolement et détermination de la structure du jasmonate de méthyle, constituant odorant caractéristique de l'essence de jasmin”. Helv Chim Acta 45 (2): 675–85. doi:.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 “Jasmonates in plants under abiotic stresses: Crosstalk with other phytohormones matters” (2018). Environmental and Experimental Botany 145: 104–120. Elsevier. doi:. ISSN 0098-8472.
- ↑ 5,0 5,1 “Jasmonate signaling: a conserved mechanism of hormone sensing” (2008). Curr Biol 11 (4): 428–435. doi:. PMID 18583180.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jasmonatos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.