Anar al contingut

Jing Fang

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Complex Jing Fang (en chino tradicional y simplificado, 京房; pinyin, Jīng Fáng; Wade-Giles, Ching Fang: Jīng Fáng, Wade-Giles:Ching Fang, Puyang, 78 a. C. - 37 a. C.), naixcut Li Fang (李房), nom de cortesia Junming (君明), va anar un musicólogo, astrònom i matemàtic chinenc.

Musicologia

[editar | editar còdic]

Segons l'historiador de el III, Alvenc Biao, Jing Fang va ser citat com a funcionari en l'Oficina de Música del Emperador Yuan Vaig donar.[1]

Jing Fang va ser el primer en donar-se conte de que una successió de 53 quintes justes s'aproxima molt a 31 octavas. Ho va observar despuix de deprendre com calcular la menge pitagórico entre 12 quintes justes i 7 octaves -método que va ser publicat prop de l'any 122 aC en Huainanzi, un llibre escrit per Liu An, el príncip de Huainan-,[2] i va estendre este método quintuplicant-ho en una escala de 60 quintes, trobant aixina 53 nous valors que s'acostaven molt a tons que ya s'havien calculat.

Va conseguir fer este càlcul escomençant en un valor de partida adequat prou gran (311=177147)[3] que es podia dividir fàcilment per tres, i va procedir en el càlcul dels valors relatius als tons successius en el método següent:

  1. Dividir el valor per tres.177147/3=59049
  2. Sumar el valor obtingut a l'original. 177147+59049=226196
  3. El valor obtingut és puix to 4/3 de l'original, és dir una quarta justa, que equival al complementari a octava d'una quinta justa. (Alternativament podia sostraure 1/3 de l'interval, equivalent a disminuir una quinta justa, per a mantindre tots els valors per damunt de 177147 o per baix de 354294 (el doble), transponiéndolos aixina a tots en el ranc d'una única octava.
  4. Procedir despuix a partir d'este nou valor per a generar el següent to. El procés es repetix fins a haver-los generat tots.

Per a generar un càlcul exacte farien falta 26 dígits d'exactitut.[4] En lloc d'açò, com redonejava a sol 6 dígits, els seus càlculs presenten 0.0145 centèsimes d'exactitut. Esta diferència és molt menor que els rancs normalment perceptibles. El valor final que va donar per la raó entre esta 53ena quinta i l'original va ser de177147/176776.[4]

Sigles més tart, este valor va ser calculat de manera més precisa per Nikolaus Mercator en el XVII.

Astronomia

[editar | editar còdic]

Va ser també defensor de la teoria que la llum emesa per la Lluna era solament una reflexió de la llum del Sol. En paraules de Jing Fang:

La Lluna i els planetes són Yin; tenen forma pero no tenen llum. Només reben quan el Sol les allumena. Els antics mestres consideraven el Sol redó com una bala de ballesta i creïen que la Lluna era com un espill. Alguns varen identificar la Lluna també com una bala. Les parts de la Lluna que el Sol allumena es veuen lluents, aquelles que no allumena permaneixen obscures.[5]

Està registrat que va ser decapitat en el mercat l'any 37 a. C. per orde de l'emperador, acusat d'haver llançat falses acusacions d'haver incomplit la llei a un alt funcionari.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 McClain and Ming, 208.
  2. McClain and Ming, 207.
  3. McClain and Ming, 213.
  4. 4,0 4,1 McClain and Ming, 212.
  5. Needham, Volume 3, 227.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Huang, Xiangpeng. «Jing Fang», Encyclopedia of Chinenca (en anglés).
  • (1979) «Ethnomusicology», Chinese Cyclic Tunings in Clapix Antiquity (en anglés), pp. 205-224.
  • Needham, Joseph (1986). «Mathematics and the Sciences of the Heavens and the Earth», Science and Civilization in Chinenca (en anglés), Taipei: Caves Books, Ltd..


Referències

[editar | editar còdic]