Jing Fang
Plantilla:Complex Jing Fang (en chino tradicional y simplificado, 京房; pinyin, Jīng Fáng; Wade-Giles, Ching Fang: Jīng Fáng, Wade-Giles:Ching Fang, Puyang, 78 a. C. - 37 a. C.), naixcut Li Fang (李房), nom de cortesia Junming (君明), va anar un musicólogo, astrònom i matemàtic chinenc.
Musicologia
[editar | editar còdic]Segons l'historiador de el III, Alvenc Biao, Jing Fang va ser citat com a funcionari en l'Oficina de Música del Emperador Yuan Vaig donar.[1]
Jing Fang va ser el primer en donar-se conte de que una successió de 53 quintes justes s'aproxima molt a 31 octavas. Ho va observar despuix de deprendre com calcular la menge pitagórico entre 12 quintes justes i 7 octaves -método que va ser publicat prop de l'any 122 aC en Huainanzi, un llibre escrit per Liu An, el príncip de Huainan-,[2] i va estendre este método quintuplicant-ho en una escala de 60 quintes, trobant aixina 53 nous valors que s'acostaven molt a tons que ya s'havien calculat.
Va conseguir fer este càlcul escomençant en un valor de partida adequat prou gran ()[3] que es podia dividir fàcilment per tres, i va procedir en el càlcul dels valors relatius als tons successius en el método següent:
- Dividir el valor per tres.
- Sumar el valor obtingut a l'original.
- El valor obtingut és puix to de l'original, és dir una quarta justa, que equival al complementari a octava d'una quinta justa. (Alternativament podia sostraure de l'interval, equivalent a disminuir una quinta justa, per a mantindre tots els valors per damunt de 177147 o per baix de 354294 (el doble), transponiéndolos aixina a tots en el ranc d'una única octava.
- Procedir despuix a partir d'este nou valor per a generar el següent to. El procés es repetix fins a haver-los generat tots.
Per a generar un càlcul exacte farien falta 26 dígits d'exactitut.[4] En lloc d'açò, com redonejava a sol 6 dígits, els seus càlculs presenten 0.0145 centèsimes d'exactitut. Esta diferència és molt menor que els rancs normalment perceptibles. El valor final que va donar per la raó entre esta 53ena quinta i l'original va ser de.[4]
Sigles més tart, este valor va ser calculat de manera més precisa per Nikolaus Mercator en el XVII.
Astronomia
[editar | editar còdic]Va ser també defensor de la teoria que la llum emesa per la Lluna era solament una reflexió de la llum del Sol. En paraules de Jing Fang:
Mort
[editar | editar còdic]Està registrat que va ser decapitat en el mercat l'any 37 a. C. per orde de l'emperador, acusat d'haver llançat falses acusacions d'haver incomplit la llei a un alt funcionari.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Huang, Xiangpeng. «Jing Fang», Encyclopedia of Chinenca (en anglés).
- (1979) «Ethnomusicology», Chinese Cyclic Tunings in Clapix Antiquity (en anglés), pp. 205-224.
- Needham, Joseph (1986). «Mathematics and the Sciences of the Heavens and the Earth», Science and Civilization in Chinenca (en anglés), Taipei: Caves Books, Ltd..
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Jing Fang» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.