Joc del llenguage (filosofia)

Archiu:Ludwig Wittgenstein 4-5(cropped).jpg

Ludwig Wittgenstein (1899–1951)

El «joc del llenguage» és un concepte major de la filosofia de Ludwig Wittgenstein. Desenrollat en la part denominada «post-Tractatus» de la seua obra, el concepte és un dels més célebres del pensament wittgensteiniano. Encara que es menciona en texts anteriors, el concepte de joc de llenguage no és desenrollat per primera volta fins al Quadern blau (1933-1934), pero rep en lo sucesivo atres explicacions. Formes primitives de llenguage o experiències de pensament, els jocs de llenguage són el centre de la filosofia «intermediària» de Wittgenstein.

Definició de joc de llenguage

Basat en inquietuts sobre la definició mateixa de les paraules, el concepte de joc de llenguage és difícil de definir. Rebujant l'enfocament verbal com l'enfocament pragmàtic de la definició, Wittgenstein desemboca en el concepte de joc de llenguage i en una definició del significat per l'us. El filòsof austríac ho definix en dos formes:

• La definició d'una paraula a través d'atres paraules du a una regressió ad infinitum (comprendre la paraula explicada requerix comprendre les paraules que servixen per a explicar-la, i per a comprendre estes fa falta comprendre les paraules que les expliquen a la seua volta, i aixina successivament).
• La definició ostensiva consistix en explicar una paraula designant l'objecte al com correspon. En realitat, són relativament poques les paraules que poden ser completament definides d'esta manera: ¿cóm mostrar la definició verbal i abstracta que correspon a una paraula com « i », « o », « per qué »?

Wittgenstein propon llavors identificar el significat d'una paraula en el seu us. D'esta manera subralla l'evident correlació que hi ha entre el llenguage i les accions i la vida humana . El sentit d'una paraula serà la seua utilisació en un context, el seu lloc en un fet. En les matemàtiques com en el llenguage ordinari, es tracta, de fet, d'aplicar regles. El model que prendrà el filòsof de Cambridge serà no obstant el joc. Joc i càlcul estan units per l'importància de les regles: en abdós casos l'individu va a obedir regles, encara que de modo llaugerament diferent. El joc de llenguage serà puix una qüestió de regles: d'aprenentage i d'utilisació de regles, inclús de creació d'atres noves.

Esta breu explicació no és molt esclarecedora. Conforme al seu método i a les tesis que sosté, Wittgenstein no proporciona una «definició» precisa, ya que els diversos jocs de llenguage són tan dispars i diferents entre sí que no hi ha una regla general comuna en tot lo que Wittgenstein flama Sprachspiele. La millor solució que troba per a explicar el concepte és l'us de analogia :

• Trobem eixemples de jocs de llenguage en el Quadern marró (1934-1935) i en les Investigacions filosòfiques. En particular, l'eixemple clàssic, que pren d'Agustín de Hipona, el cridat «llenguage del constructor».

Semblances familiars

No és fàcil precisar formalment el concepte de joc de llenguage. No obstant, si els jocs són davant tot «semblances familiars», «aires de família» que s'aprecien en l'us, és possible discernir alguns elements claus dels jocs de llenguage

• Un joc de llenguage és sempre complet, constituïx un sistema autònom en el sí de la llengua. Funciona a la seua manera, en térmens i seguint els usos que corresponen a la situació-tipo en la qual es juga.
• Les regles d'un joc són: canviar una regla, llevar o afegir una atra, canviar de joc.
• No és possible aïllar una situació «pura» a on només es trobe una forma única de joc. Diferents jocs, més o menys complexos, es yuxtaponen en la vida corrent.
• Existixen diversos tipos de jocs.

En un sentit més estricte del terme, els jocs de llenguage (Sprachspiele) són en Wittgenstein experiències de pensament en les que es posa en escena un us més o menys ben delimitat d'una o vàries paraules. Estes experiències són numeroses en els texts de Wittgenstein, i constituïxen jocs de llenguage virtual: a falta de poder delimitar estrictament un joc de llenguage real, és, no obstant, possible fabricar jocs de llenguage que pragamáticamente permetran mostrar el método del joc de llenguage. Els jocs wittgensteinianos tenen, aixina, una funció de creació, per la que Wittgenstein es propon actualisar el funcionament de la llengua.

No deu pensar-se, no obstant, que el joc de llenguage es llimita al mer domini de les regles llingüístiques. És important «posar émfasis en que els jocs del llenguage són creacions que formen part d'activitats i estils de vida (Lebensform)». Pero «estil de vida» i «llenguage» són inseparables: comprendre una frase és comprendre una part del joc, segons Wittgenstein. Més allà del coneiximent de les regles arbitràries que conformen el joc, fa falta saber cóm aplicar les regles en una situació donada.

El concepte de joc de llenguage mostra que el llenguage, llunt de correspondre a un esquema rígit com podria supondre's a partir de la llectura del Tractatus (1921), es caracterisa, al contrari, per la varietat i heterogeneïtat dels seus usos. L'objectiu de Wittgenstein és mostrar les regions específiques del llenguage que, a partir de la seua pròpia gramàtica, es caracterisen per una semblança o una certa familiaridad (Verwandtschaft).

Bibliografia

Texts

• Ludwig Wittgenstein, Investigacions Filosòfiques. Traducció de l'original alemà, introducció i notes de Jesús Padilla Gálvez. Editorial Trotta, Madrit, 2017. 329 págs. [1] [2] archivat en Wayback Machine. ISBN 978-84-9879-674-2. Resenya de Reis Mat, "Wittgenstein, parlar i guardar silenci", ABC Cultural, Nº 1283, Dissabte, 20 de maig de 2017, pp. 08-09.[3]
• Ludwig Wittgenstein, Quadern blau, en El Quadern blau i el Quadern marró, trad. Marc Goldberg i Jérôme Sackur, Gallimard, París, 1996, 313 p. (ISBN 2-07074-018-8)
• Wittgenstein (2005). Recherches philosophiques, Éditions Tel Gallimard. ISBN 9 782070 758524. (Wittgenstein (2005). Recherches philosophiques, Éditions Tel Gallimard. ISBN 9 782070 758524. Wittgenstein (2005). Recherches philosophiques, Éditions Tel Gallimard. ISBN 9 782070 758524.

Estudis

• G.P. Baker, P.M.S. Hacker, Analytical Commentary es the Philosophical Investigacions, part 1: Wittgenstein: Understanding and Meaning, Oxford, 1980.
• Hans-Johan Glock, Diccionari Wittgenstein, Gallimard, 2003, p. 338-345.
• Jesús Padilla Gálvez, Margit Gaffal (Eds.): Forms of Life and Language Games. Heusenstamm: Ontos Verlag 2011. ISBN 978-3-86838-122-1.[4]

• Jesús Padilla Gálvez, Margit Gaffal (Eds.): Formes de vida i jocs de llenguage. Madrit, Plaça i Valdés, 2013. ISBN 9788415271758[5] [6] archivat en Wayback Machine.