Jocs d'encert
Els jocs d'encert són jocs en els quals les possibilitats de guanyar o perdre no depenen exclusivament de l'habilitat del jugador, sino que intervé també l'encert. Són també jocs d'apostes, els premis de les quals estan determinats per la provabilitat estadística d'encertar la combinació elegida; mentres menors siguen les provabilitats d'obtindre la combinació correcta major és el premi.
Hi ha alguns de llarga duració i de poques provabilitats de guanyar com la loteria o loto, pero uns atres fàcils i curts com els donats.
Existixen jocs d'encert a on l'habilitat del jugador pot influir en el desenroll del joc, com ocorre en els jocs de naïps com el pòquer. No obstant, el resultat del final del joc depén de l'encert i les cartes que toquen a cada jugador.
Per cert temps, el premi més elevat otorgat per un joc d'encert va ser donat en Estats Units en 1998, quan 295 millons de dólars varen ser repartits entre tretze operaris; pero esta marca va ser superada per un atre cas en 2012, quan el guanyador va obtindre casi 656 millons de dólars.[1]
Principalment és útil la destrea del jugador per a calcular les possibilitats que es deriven d'una o vàries accions, en relació sempre en l'encert; ademés, el jugador deu ser hàbil per a reduir la provabilitat de resultats desfavorables i aumentar la dels favorables per mig de les seues accions. No obstant, el component impredictible que és l'encert pot arrebatar la victòria fins a a el jugador més experimentat i destre.
Orígens
[editar | editar còdic]Els sumeri i assiris utilisaven un os extret del taló d'animals denominat astrágalo o talus, que tallaven per a que pogueren caure en 4 posicions distintes. Els jocs en daus es varen originar en els temps del Imperi romà, encara que no es coneixen les regles en les que jugaven. Un d'estos jocs, denominat hazard, paraula que en anglés significa risc o perill, va ser introduït en Europa en la tercera creuada (maig de 1189-setembre de 1192). Les raïls etimològiques del terme provenen de la paraula àrap "al-encert", que significa "dau".
Jocs d'encert més populars
[editar | editar còdic]Bingo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bingo.
El bingo[2] consistix en un bombo en un número determinat de boles numerades en el seu interior (normalment 75 o 90). Els jugadors juguen en cartons en números aleatoris escrits en ells, dins del ranc de boles corresponent. Un locutor o cantor va traent boles del bombo, cantant els números en veu alta. Si un jugador té dit número en el seu cartó ho tacha, i el joc contínua aixina fins que algú conseguix marcar tots els números d'una llínea i el cartó. Quan un jugador completa el cartó, crida «¡bingo!»; si és el primer que ho fa gana el premi major.
La provabilitat d'obtindre una llínea o el cartó sancer depén del número de cartons que estan intervenint en el joc, per lo que dependrà del número de persones que estiguen jugant aixina com del número de cartons en que cada participant jugue. Com en este joc es trauen número fins que algú “canta bingo”, és dir, posseïx el cartó en tots els números tachats, la provabilitat depén del número de cartons en joc, aixina com, del control del jugador sobre els seus cartons.
Cara o creu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cara o creu.
Este senzill joc, també cridat volat, cara o sagell, consistix en llançar sobre una superfície horisontal una moneda a l'aire i guanya el que va elegir la cara vista cap a dalt. Comunament es diu que en haver solament dos possibles eleccions, la provabilitat d'encert és del 50%.
Encara que en més rigor, segons un estudi portat a terme pel matemàtic Persi Diaconis, la verdadera provabilitat és de 51% front a 49%, sent la cara que es troba boca dalt la que posseïx una provabilitat major d'eixir.
No obstant, es pot donar un últim cas, extremadament poc provable, que és "de vora" i es produïx quan la moneda no cau ni de cara ni de creu, es queda, com la mateixa paraula diu, de vora, subjecta per la vora de la moneda impedint que es veja alguna cara superponent-se l'atra, be és cert que esta opció es pot desestimar, ya que té validea solament en condicions perfectes de llançament, en un sol perfectament pla, sense vent, ni cap atre factor irregular, la moneda podria quedar aixina una volta per cada 6.000 llançaments. Encara que per supost un sol irregular pot aplegar a facilitar esta opció, com ya es va vore en el sorteig de camps del partit de fútbol de la Copa Amèrica 2016 disputat entre Colòmbia i Paraguay, a on es va poder vore la moneda caure de vora.
Donats
[editar | editar còdic]Els sumeri i assiris utilisaven un os extret del taló d'animals com a ovelles, cérvols o cavalls, denominat astrágalo o talus, que tallaven per a que pogueren caure en quatre posicions distintes, per lo que són considerats com els precursors dels daus.
El joc dels daus consistix en llançar un objecte de forma polièdrica sobre una superfície horisontal. Els possibles resultats numèrics estan marcats en cada una de les cares del poliedre i s'elegixen prenent, normalment, el resultat marcat en la cara que queda vista cap a dalt. El dau més convencional conta en sis cares per lo que la provabilitat d'obtindre un número (dels 6) és d'1 entre 6, és dir, 16,67%. En China i l'Índia es jugaven els dits de la mà als daus.
Loteria
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Loteria.
El seu orige es remonta a el XV quan els comerciants genoveses varen idear este sistema com a estratègia de venda, en estar constituïts els premis per mercaderies.
En un sorteig d'un cupó, la provabilitat de que et toque depén, del número de billets en joc, aixina com del número de séries. Com a eixemple es posarà el sorteig extraordinari de Nadal en Espanya, a on es posen en joc 170 séries de 85.000 billets, dels quals 13.334 es duen premi. La provabilitat de que nos toque el premi major en un sol cupó és d'1 entre 14 millons i mig (170 series x 85.000 billets).La quantia del premi a rebre no solament depén de la provabilitat d'encert, sino també del percentage que es torne com a premi de la cantitat jugada, que sol ser d'un 70%
Quiniela
[editar | editar còdic]- Artícul principal → La Quiniela (Espanya).
Sobre les quinieles, el seu encert depén del número de possibilitats o possibles eleccions. Si fem una aposta senzilla, tenim que fer front a 3 elevat a la 14 de casos possibles, ya que en cada u dels catorze partits tenim tres possibles resultats: 1, X, 2. Per lo tant, cal dividir la nostra aposta (1) entre totes les possibilitats (3 a la 14), en lo que per a dur-se el premi hi ha una provabilitat d'1 entre casi 5 millons. La diferència en atres formes d'apostes és que ací, ademés de l'encert, existix una major provabilitat d'encert, que depén de la diferència entre els equips de fútbol en joc.
Loteria Primitiva o "Lotto"
[editar | editar còdic]En este tipo de loteria, es té una série de números, dels quals una cantitat són els que resulten guanyadors. En el cas de que siguen 49 i sis els guanyadors, la provabilitat que hi ha de guanyar el premi màxim en una aposta senzilla és d'1 entre 13.983.816, és dir, les possibles combinacions de 6 números sobre 49 números.
BlackJack
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Blackjack.
El blackjack és un joc de cartes en el que el jugador trenca la banca. L'objectiu del joc és conseguir una aposta més alta que la de la banca, acostant-se al número 21 pero sense superar-ho. Per això el blackjack també es diu "21". Solament es permet apostar al principi de cada mà i cada jugador comença en dos cartes, després decidix si demana més o es deté. Hi ha un total de 8 diferents tipologies de blackjack.
Màquina tragaperras o tragamonedas
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Màquina tragaperras.
Este joc a canvi d'una cantitat de diners s'oferix ocasionalment un premi. Existixen de dos tipos: les màquines programades (habituals en salons de joc i bars), en la que, segons un programa intern, despuix d'un número de jocs, la màquina ha de tornar una part de l'ingrés que s'ha realisat (entorn al 70%), i les màquines d'encert (habituals en cassinos), en les que depenen exclusivament de l'encert. El major premi d'una tragaperras va ser donat en Atlantic City (Estats Units) en més de dèu millons de dólars, que s'havien acumulat com a «pot» durant anys, i a canvi de participar en solament una moneda de cinc centaus.
Ruleta
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ruleta.
El joc de la ruleta, típic dels cassinos, deu el seu orige al matemàtic francés Blaise Pascal, d'ahí que el seu nom ve del terme francés roulette, que significa "roda menuda". En un principi posseïa 36 números (la suma dels primers 36 números dona l'número mágico per excelència: 666) i a finals de el XIX, els germans Blanc la varen modificar afegint-li un nou número, el 0, i la varen introduir inicialment en el Cassino de Montecarlo. Esta ruleta conta en una proporció de premis de 36/37, que deixa un marge per a la casa del 2,7% (en Europa, Ruleta Europea) o el 5,4% (en Estats Units, Ruleta Americana) si conta en dos zeros. També esta la Francesa. És una versió molt similar a la ruleta europea. Es diferencia sobretot en la composició de la taula.
La ruleta és un dels jocs d'encert més icònics en cassinos físics i digitals. El seu atractiu radica en la seua simplicitat: els jugadors aposten a un número, color o grup de números, i una bola llançada en una roda giratòria determina el resultat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La bolleta de loteria en el premi més gran de l'història : La bolleta va ser venuda en Florida, lloc digital 'SanDiegoRed', 19 de maig de 2013.
- ↑ «Estadístiques del Bingo en Espanya».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Juegos de azar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.