Loteria

Loteria

La loteria o loto és un joc d'apostes que pot ser desenrollat de modo obert al públic per mig de billets i sortejos. El coleccionisme de billets de loteria es denomina loterofilia.

Se supon que el nom de loteria procedix del sustantiu italià lotta, que significa en castellà lluita, perque segons pareix s'establix una lluita entre el jugador, la sòrt i els concurrente: uns atres suponen que es deriva del alemà lot, que significa sòrt, perque és lo que un desija en la loteria i demés jocs d'encert. Una atra definició prové del llatí "loterus" que s'usava en referència a la sòrt dels individus.

Història

L'evidència més antiga registrada de loteries són billets keno en China baix la Dinastia Han entre 205 i 187 a. C. Keno és un tipo de loteria que encara es juga en els cassinos chinencs de hui en dia. Hi ha evidència de que eixes loteries chinenques antigues varen ser ingressos públics que varen ajudar a finançar la construcció de la Gran Muralla China. És tan antic este joc d'encert que en la descripció de les saturnales de l'Antiga Roma ho veem ya usat pels romans i se sospita que estos varen ser els seus inventors per a fer més agradables dites festes per mig de jocs d'encert. Escomençaven estes per una distribució gratuïta de billets als convidados, que guanyaven algun artícul d'importància o mèrit en el cas de ser favorits per la sòrt: lo que havia escrit en els billets es dia apophaneta. D'orde d'Augusto es varen fer #extracció en premis de poc valor, mentres Nerón, per a afalagar al poble va manar distribuir fins a mil billets premiats diaris alguna volta en els quals es podia fer la fortuna d'algunes famílies. Heliogábalo va inventar una loteria molt original i consistia en lots d'elevat preu combinats en lots de molt poc valor: per eixemple, dotze esclaus i dotze cigrós, sis gots d'argent i sis de fanc, una lliura de fruta i una d'or. Sembla que es deu la reaparició d'este joc en l'Europa moderna al monge Celestino Galiano, que va florir en el XVIII i es diu que va inventar un atre joc cridat el loto, semblant al de la loteria.

Ya en l'Edat Mija europea es troba els primers registres de loteria en els Països Baixos a on en el XV autoritats municipals en Utrecht, Gante, i Bruixes finançaven obres públiques per mig de la venda de billets al públic per a participar en sortejos diversos, i el primer sorteig públic de loteries que s'ha documentat va ocórrer en Milà en giner de 1449 per a finançar les campanyes militars de la ciutat contra Venècia; per llavors en la República de Gènova existia la costum de tirar a la sòrt el nom dels cinc senadors que devien ocupar certes places. El senat genovés estava compost de noranta membres i per al sorteig es ficaven en una caixa cinquanta boles, cinc d'elles marcades, que eren les dels càrrecs vacants. El públic, que desconeixia el nom dels noranta senadors, feya apostes sobre els que pogueren ser els agraciats, les quals eren objecte de verdadera especulació. Es va autorisar a varis banquers per a verificar operacions regulars, fundant-se en tal motive una loteria per volta primera en 1629 que en pocs anys va ser imitada en el restant d'Itàlia.

Seguint el precedent italià, en Espanya es va introduir la loteria com monopoli estatal en 1763, mentres que en França, la loteria no va nàixer fins a 1776, época en que es va constituir la loteria real baix patrocini del govern, que va persistir despuix de la Revolució Francesa, va ser utilisada pel Consulat, el Directori i l'época napoleònica fins que va ser abolida en 1836. Posteriorment, esta classe de joc es va estendre pel restant d'Europa i després en Amèrica i el restant del món, primerament baix auspici i garantia dels governs en forma de monopoli estatal, i com a mig d'obtindre fondos per mig de la venda de billets a un gran número de apostadores. A partir de el XX la loteria ha devingut en una indústria a gran escala, que no llimita els seus fins a obtindre rendes per a l'Estat, i que el seu sostenedor no solament poden ser autoritats públiques sino també empreses privades subjectes a la regulació estatal en varis països.

Loteria per mig de billets

La loteria moderna és un jugue d'encert que consistix en encertar els números d'un billet prèviament comprat en els números extrets d'una tómbola o un recipient que garantise que siguen extrets al encert. Els números de dit billet poden ya estar preimpresos o ben ser elegits per les pròpies persones. El número d'encerts poden ser tots o part dels números del billet. Al guanyador o guanyadors se'ls entrega un premi en diners o artículs valiosos. Per lo general si no hi ha guanyadors per a un sorteig el premi s'acumula per al següent.

Algunes loteries oferixen una aposta aleatòria o automàtica.

La loteria va ser originalment un monopoli estatal, pero en molts països ha perdut eixa traça i pot ser una concessió regulada per les lleiés; en estos casos solen existir prohibicions per a que els particulars organisen jocs de loteria que no estiguen regulats o autorisats per normes estatals. Una part de lo recaptat per la venda dels billets de loteria en general és entregada a obres de beneficencia social o queda directament en mans de l'Estat i és destinat a les despeses corrents del mateix; d'ahí que es diga que es tracta de: "un impost voluntari". En este mateix orde fiscal, s'ha detectat el freqüent us de les loteries com a instrument de frau fiscal.

Anàlisis matemàtic

La compra de billets de loteria no pot ser explicada per models de decisió basats en la maximización del valor esperat. La raó és que els billets de loteria costen més que el guany esperat, com mostren les matemàtiques de la loteria, per lo que algú que maximizar el valor esperat no deuria comprar billets de loteria. No obstant, les compres de loteria poden explicar-se per mig de models de decisió basats en la maximización de l'utilitat esperada, ya que la curvatura de la funció d'utilitat pot ajustar-se per a captar el comportament de busca de risc. Els models més generals basats en funcions d'utilitat definides en coses distintes dels resultats de la loteria també poden explicar la compra de loteria. Ademés dels premis de loteria, el billet pot permetre a alguns compradors experimentar una emoció i entregar-se a la fantasia de fer-se rics. Si el valor de l'entreteniment (o un atre valor no monetari) que s'obté jugant és lo suficientment alt per a un individu determinat, la compra d'un billet de loteria podria representar un guany d'utilitat general. En tal cas, la desutilidad d'una pèrdua monetària podria ser superada per l'utilitat esperada combinada del guany monetari i no monetària, fent aixina de la compra una decisió racional per a eixe individu.

Provabilitat de guanyar

Provabilitats d'encertar diferents números de boles en una loteria 6-de-49 Número de boles encertades Provabilitat

6	1 en 13.983.816
5	1 en 54.201
4	1 de cada 1.032
3	1 en 57
2	1 en 7,6
1	1 en 2.4
0	1 en 2.3

Les provabilitats de guanyar un premi major de loteria poden variar àmpliament depenent del disseny de la loteria, i estan determinades per varis factors, incloent el reconte de números possibles, el reconte de números guanyadors extrets, si l'orde és o no significatiu, i si els números extrets es tornen per a la possibilitat d'un nou sorteig.

En un lotto 6 de 49 simple, un jugador elegix sis números de l'1 al 49 (no es permeten duplicats). Si els sis números de la bolleta del jugador coincidixen en els de el sorteig oficial (independentment de l'orde en que s'hagen extret els números), el jugador és el guanyador del premi major. En este tipo de loteria, la provabilitat de guanyar el premi major és d'1 entre 13.983.816.

En les loteries en bola extra, en les que la bola extra és obligatòria, les provabilitats solen ser encara menors. En la loteria multiestatal Mega Millons d'Estats Units, s'extrauen 5 números d'un grup de 70 i 1 número d'un grup de 25, i el jugador deu encertar les 6 boles per a guanyar el premi gros. La provabilitat de guanyar el premi major és d'1 entre 302.575.350. No obstant, a partir d'abril de 2025, la loteria Mega Millions va introduir canvis importants, entre els quals figura la millora en les provabilitats de guanyar qualsevol premi (inclós el premi major que ara té una provabilitat de ser guanyat d'al voltant d'1 entre 290.000.000).

Les provabilitats de guanyar també poden reduir-se aumentant el grup del que s'extrauen els números. En la SuperEnalotto d'Itàlia, els jugadors deuen encertar 6 números de 90. La provabilitat de guanyar el premi major és d'1 entre 622.614.630.

La majoria de les loteries donen premis menors per encertar només alguns dels números guanyadors, en un premi menor per menys encerts. Encara que cap d'estos premis adicionals afecta a les possibilitats de guanyar el premi major, sí milloren les provabilitats de guanyar alguna cosa i, per tant, afigen una miqueta al valor del billet.

Loteria per mig de cartons i baralles

Consistix en un grup de baralles en figures determinades i en varis cartons que contenen un número determinat d'estes figures ordenat a l'encert (ej. 9, 12, 18). Els jugadors prenen cartons i un d'ells ademés, previ a haver regirat perfectament el mall, va traent una a una les baralles i donant el seu nom, a açò se li crida en Mèxic, "cantar les baralles" o "tirar la baralla" o simplement "cantar-les" o "tirar-les". A mida que es van "cantant" les baralles els jugadors apunten en els seus cartons les que van tenint. Guanya el primer que òmpliga un cartó, és dir que totes les figures d'est hagen eixit i el jugador s'haja donat conte, puix si no es diu que "se li varen passar" i el joc continua fins que es done conte o algú més òmpliga el seu cartó. És comú que existixquen metes intermiges com el primer que conseguix una figura al centre del cartó (en cas que este tinga una figura central ej. cartons de 3x3 o 5x5 figures), a açò se li crida "Bolazo" i atres metes intermiges poden ser per al primer en conseguir "quatre cantons" o "ralla" en un cartó particular.

És comú que este joc es juga en diners, per ad açò es fixa una cooperació per cartó i el monte dels premis del bolazo, la ralla i els quatre cantons, en cas que es decidixca que existixquen ademés de que el restant dels diners recolectats pels cartons utilisats després de pagar els premis anteriors és per al guanyador.

Estafes i fraus

Les loteries, com qualsevol atra forma de joc, són susceptibles de frau, a pesar de l'alt grau d'escrutini alegat pels organisadors. Existixen numeroses estafes de loteria.

Algunes estafes de #bestreta en Internet es basen en loteries. El frau comença en un spam en el que es felicita al destinatari per haver guanyat recentment la loteria. En el correu electrònic s'explica que, per a lliberar els fondos, el destinatari del correu electrònic deu aportar una determinada cantitat (en concepte d'imposts/quotes) segons les regles o s'arrisca al confisc.

Una atra forma d'estafa consistix en la venda de "sistemes" que pretenen millorar les possibilitats d'un jugador de seleccionar els números guanyadors en un joc de Lotto. Estes estafes es basen generalment en l'incomprensió del comprador (i tal volta del venedor) de la provabilitat i els números aleatoris. No obstant, la venda d'estos sistemes o programes és llegal, ya que mencionen que el producte no pot garantisar un guany, i molt manco un premi major.

També s'han donat varis casos de caixers de loteries que han intentat estafar als clients. Alguns establiments exigixen que el client entregue el billet de loteria al caixer per a determinar quànt ha guanyat, o si ha guanyat alguna cosa, i el caixer escaneja el billet per a determinar un dels premis o abdós. En els casos en que no hi ha cap indicació visible o audible per al client del resultat de l'escanejat, alguns caixers han aprofitat l'oportunitat per a afirmar que el billet és perdedor o que val molt manco de lo que val i s'oferixen a "tirar-ho" o substituir-ho subrepticiamente per un atre billet. El caixer s'embossa llavors el billet i finalment ho reclama com a seu.

La série de televisió de la BBC The Real Hustle mostrava una variació de l'estafa de la loteria en la que un grup de estafadores fingia haver guanyat una loteria, pero se'ls impedia reclamar el premi perque la persona que va escriure el nom en el revers de la bolleta estava supostament fora del país en eixa data. Varen conseguir convéncer a un desconegut de que posara diners com a garantia per a poder participar en el premi.

En algunes ocasions, el propi sorteig de la loteria s'ha vist compromés per estafadores. l'escàndal de la Loteria de Pennsilvània de 1980 va implicar la ponderació de boles en The Daily Number. En l'escàndal de frau de Hot Lotto es va afegir un còdic de software al generador de números aleatoris de Hot Lotto que permetia a un estafador predir els números guanyadors en dies concrets de l'any.

En 2003, Mohan Srivastava, un canadenc estadístic geólogo, va trobar patrons no aleatoris en les bolletes de "Tic-Tac-Toe" venuts per l'Ontario Lottery and Gaming Corporation. "Tic-Tac-Toe" va ser retirat de les estanteries i es va convertir en el primer joc retirat per la OLG.

La loteria en Espanya

L'any 1763, regnant Carlos III i sent el seu ministre el Marqués de Esquilache, es va establir en Madrit la Real loteria primitiva o antiga en benefici de varis establiments piadosos, havent-se celebrat el seu primer sorteig el dia 10 de decembre d'aquell any.

Per un real decret de 30 de setembre de 1763, es va establir en la vila de Madrit, a imitació de la cort de Roma i unes atres, la primera loteria, o siga l'extracció d'uns números a favor dels hospitalés, hospicis i atres obres pías, baix les #seguritat, método i regles que es varen creure conducentes i varen imprimir per a govern dels empleats.

En 20 de juliol de 1763 per resolució de Carlos III i circular del Consell de 23 d'agost del següent any, es va prohibir l'establiment d'ofertes estrangeres en Espanya en atenció a haver-se introduït abusivamente en vàries ciutats i pobles billets de vàries d'elles que es beneficiaven i despachaven en el regne, per a evitar l'exportació del numerari baix la pena de 500 ducados (5,500 rs.) per la primera volta a cada infractor, dividida entre el denunciador, juge i fisc per iguals parts; per la segona la pena doblada i per la tercera, quatre anys de presidi ademés dels 1000 ducados de multa.

En Espanya solament hi ha quatre empreses que estan oficialment autorisades a vendre billets de loteria. Estos inclouen l'ONCE, Loteries i Apostes de l'Estat i Creu Roja; l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes catalana fa lo propi para Loteria de Catalunya.

• Loteria Nacional d'Espanya
• Loteria Primitiva d'Espanya
• Organisació Nacional de Cegos Espanyols
• Bonoloto
• Loteria EuroJackpot (Europa)
• Loteria EuroMillones (Europa)

La loteria en Norteamérica

Estats Units

• Loteria de Califòrnia
• Loteria de la Florida
• Loteria de Nova Jersey
• Loteria de Texas
• Powerball

Mèxic

• Loteria Nacional de Mèxic

La loteria en Centroamérica i Sudamérica

Argentina

• Loteria de Santa Fe
• Loto Plus
• Telekino

Chile

• Loteria de Concepció
• Polla Chilena de Beneficencia

Colòmbia

• Baloto
• Extra de Colòmbia

• Loteria de Bogotà
• Loteria de Boyacá
• Loteria del Cauca
• Loteria de la Creu Roja
• Loteria de Cundinamarca
• Loteria del Huila
• Loteria de Manizales
• Loteria de Medellín
• Loteria del Meta
• Loteria del Quindío
• Loteria de Risaralda
• Loteria de Santander
• Loteria del Tolima
• Loteria del Valle

Equador

• Loteria Nacional

El Salvador

• Loteria Nacional de Beneficencia

Nicaragua

• Loteria Nacional de Nicaragua

Panamà

• Loteria Nacional de Beneficencia (Panamà)

Paraguay

• Loteria Nacional del Paraguay

Perú

• Tinka (Perú)
• Kábala (Perú)
• Guanya Diari (Perú)

Puerto Rico

• Loteria de Puerto Rico

República Dominicana

• Loteria Nacional
• Loteria Leidsa
• Loteria Loteka
• Loteria Real
• Loteria Lotedom
• Loteria La Primera

Uruguay

• Loteria Uruguayana
• Quiniela
• La Tómbola
• 5 d'or
• La Raspadita (bolletes físiques), i-raspadita (bolletes electròniques)

Veneçola

• Loteria del Táchira
• Loteria de Caracas
• Loteria del Zulia
• Loteria d'Oriente
• Loteria Internacional de Margarita
• Loteria dels Plans
• Loteria de Aragua
• Loteria de Carabobo
• Loteria de Animalitos entre ells, el més popular és Lotto Actiu

Vore també

• Ludopatía

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Loteria.