Jonestown

Jonestown

Jonestown va ser el nom informal del Proyecte Agrícola del Temple del Poble, una comunitat religiosa ubicada en la zona de Barima-Waini dins la zona geogràfica coneguda com la Guayana Esequiba, en Guyana. Jonestown estava conformat pel Temple dels Pobles, una secta nortamericana apocalíptica liderada per Jim Jones (1931-1978). El 18 de novembre de 1978, personal de la comunitat va assessinar a 923 persones (entre ells, un congressiste d'Estats Units).

Jim Jones

Artícul principal → Jim Jones (pastor).

Jim Jones va nàixer el 13 de maig de 1931 en la ciutat de Lynn, Indiana, en un ambient de segregació racial i de fonamentalisme cristià. El seu pare, James Thurmond Jones estava malalt pels gasos que havia respirat en les trincheres en l'I Guerra Mundial i sembla que era simpatisant del Ku Klux Klan, encara que no hi ha constància de la seua pertinença a eixe grup. Jones arreplegava animals del carrer i des de molt chicotet tenia clar que volia ser predicador puix recitava sermones en el garaig de la seua casa als gossos i als chiquets veïns. El mateix Jones va dir que el Pentecostalismo al que va estar expost de chiquet havia segut una gran influència en la seua vida. En aquell ambient Jones va desenrollar la preocupació per dos àrees que li varen acompanyar tota la vida: l'integració racial i el socialisme.

En 1954, com a pastor associat de la Llorer Street Tabernacle, Asembly of God, va entrar en conflicte en els seus caps puix insistia que els negres s'assentaren en les primeres files. En seguida va formar la seua pròpia iglésia, la Community Unity Church i en 1955 la Wings of Deliverance que després canviaria de nom a the Peoples Temple Full Gospel Church. El mensage de Jones era un d'igualtat racial. Per això va ser colocat entre els llocs d'honor del Indianapolis Recorder, un periòdic negre i en 1961 va ser nomenat director de la Comissió de Drets Humans d'Indianápolis dedicat a integrar el departament de policia, hospitals, bancs, agències de préstams i companyies telefòniques.

Segons la seua esposa, para quan es varen casar en 1949 Jones ya era un comuniste compromés. Es considerava maoísta pero simpatizaba en Iósif Stalin i l'Unió Soviètica. El propi Jones parlava de la seua ideologia com a socialisme religiós o socialisme apostòlic. Posteriorment, el socialisme aplega a ser en la seua ideologia “Deu Totpoderós, el Socialisme”. En 1959 procreó al seu fill Stephan Ghandi Jones i va adoptar atres chiquets de races diverses en lo que ell cridava la seua “família arc iris”. En 1960 el Temple dels Poble va ser acceptat en l'Iglésia Cristiana, Discípuls de Crist.

La creació del poblat

El Temple dels Pobles va ser creat en Indianápolis, en l'estat d'Indiana (Estats Units) durant els anys cinquanta. El reverent Jim Jones i els seus 140 seguidors es varen mudar a Redwood Valley, en el Comtat de Mendocino, Califòrnia, creent que aixina estarien a resguart d'atacs nuclears dels que Estats Units podia ser blanc. A final dels anys xixanta, els membres de la congregació de Jones havien disminuït a menys de cent i esta estava a punt de desaparéixer, pero Jones va conseguir assegurar una afiliació en la denominació dels "Discípuls de Crist" i això va conseguir que el Temple sobrevixquera. L'afiliació de Jones en l'iglésia va elevar la reputació del Temple i va estendre la seua influència en l'àrea de la Costa Oest dels Estats Units.

La congregació va tornar a la seua iglésia principal en Sant Francisco en 1971 i va obrir una atra en Los Àngeles. Despuix de múltiples escàndals i investigacions en Sant Francisco, Jones va decidir crear una comunitat utòpica en Guyana a on estaria a resguart de l'intervenció de les autoritats nortamericanes, o dels membres que tenien parents preocupats.

En 1974, Jones va arrendar més de 12 km² de terra del govern de Guyana, i els membres del Temple dels Pobles varen començar la construcció de Jonestown baix la supervisió dels caps de la comunitat. Jones va tornar a Califòrnia a animar a tots els seus seguidors a mudar-se a Jonestown. La popularitat de Jones va créixer enormement en eixe periodo i va passar de tindre 50 membres en 1977 a tindre més de 900 membres en el seu moment d'apogeu en 1978.