José María García-Blanco

José María García-Blanco Oyarzábal (11 de juliol de 1898, Ronda, Màlaga-30 de giner de 1973, Valéncia) va ser un investigador i catedràtic de Fisiologia i Bioquímica de les Universitats de Santiago de Compostela, Salamanca i Valéncia. Va destacar pels seus treballs d'investigació relacionats en el metabolisme Hidrocarbonado, el recanvi glicídico i l'endocrinologia glicídica, o pel descobriment de noves tècniques hematològiques i tinción, ademés de ser promotor dels tests de detecció precoç de malties com l'hipotiroïdisme neonatal. En el camp acadèmic, va ser coetáneo d'atres catedràtics i investigadors com Sever Ochoa, Francisco Gran Covián, Albert Folch i Pi, José Puche Álvarez, Rafael Méndez Martínez, José María García-Valdecasas Santamaría o José Rodríguez Prim, i des de 1927 que va obtindre la càtedra fins a 1936, va formar en ells part del grup de docents i científics que liderats per Juan Negrín, varen posar a la Fisiologia espanyola en lo més alt de l'investigació internacional de l'época. A partir de 1941, és en l'Universitat de Valéncia a on a pesar de les paupèrrimes condicions de la postguerra, conseguix mantindre els criteris de modernitat i d'objectivitat necessaris, tant en la pràctica clínica com en l'investigació o en la formació de professionals de la medicina, obrint llínees d'investigació que serien desenrollades posteriorment pels seus discípuls i colaboradors. Alguns d'estos varen ser Santiago Grisolía, Ana María Pascualeone, Alberto Sols, José Vinya Giner.

Estudis i formació investigadora

Erro al crear miniatura:

Universitat de Munich, principi de sigle

Erro al crear miniatura:

Antiga Universitat. Heidelberg. 1900

Institut Rockefeller, Nova York, 1912

És fill de José García-Blanco Romero i de Ramona Oyarzábal Merino, un matrimoni originari d'Almadén que solament va tindre una atra filla: Lucía. El seu pare era Ingenier de Montes i encara que va tindre alguns primers destins en l'Espanya meridional, pronte va instalar la residència familiar en Madrit, a on José María va estudiar el Bachillerat (en l'Institut Moradura Cisneros) i la carrera de Medicina. Va terminar els estudis el curs de 1918–1919 i va passar l'examen de llicenciatura en 1920, obtenint la nota màxima. Una volta llicenciat i durant el curs de 1920–1921, té el seu primer contacte en la JAE treballant en elaboratori de Química Biològica del professor José Rodríguez Carracido de la Facultat de Farmàcia de Madrit, a on coincidix en Antonio Madinaveitia Tabuyo i a on debuta publicant un treball sobre les tècniques del sistema analític de Folin i Wu, que en aquell moment començaven a invadir els laboratoris clínics.

Des de setembre de 1922 i durant casi tot 1923, es va en els seus propis recursos a Alemània, al Institut de Química Fisiològica de Friburgo, a on en el professor Franz Knoop va ser primer alumne (coincidint en el també estudiant i futur Nobel Hans Adolf Krebs) i colaborador-investigador despuix. En decembre de 1923 torna a Alemània, a on en elaboratori de Química Fisiològica de l'Institut Mèdic Clínic de l'Universitat de Munich, va investigar en colaboració en Josef Thannhauser fins que en abril de 1924, es queda sense diners i en el treball sense terminar torna a Madrit i solicita una beca a la Junta per a l'Ampliació d'Estudis. En els mesos que va permanéixer en la capital va ser seleccionat per Juan Negrín per a integrar l'equip que treballava en elaboratori de Fisiologia de la Residència d'Estudiants, pero en setembre se li concedix la pensió i torna a Alemània. Des d'octubre de 1924 està en el professor Thannhauser en la Policlínica-mèdica de l'Universitat d'Heidelberg i en juliol de 1925, se li prorroga la pensió per sis mesos. En este temps extra, aprofita per a en eixa mateixa universitat, estudiar en el professor i director de medicina clínica Anex: José María García-Blanco: Artículs científics i colaboradorsLudolf von Krehludolf von Krehl i investigar en colaboració en el Professor Eugen Enderlen, aixina com estudiar en ellavors veterà fisiólogo Friedrich von Mueller. A la seua tornada a Espanya, es gradua com a doctor en una tesis sobre La digestió duodenal de l'àcit nucleico tímico (basada en els seus treballs en Josef Thannhauser en qui ya va publicar un artícul en alemà sobre el tema) i torna alaboratori de Fisiologia de la Residència d'Estudiants, a preparar les seues oposicions a catedràtic. A finals de febrer de 1926, la càtedra de Fisiologia teòrica i experimental de l'Universitat de Granada, que duya en interinidad des de que quedara deserta la seua convocatòria en “tanda lliure” en 1922, es convoca en “oposició per tanda de translació entre Catedràtics numeraris i Auxiliars”, sent agregada un més despuix a la convocatòria de la mateixa càtedra en l'Universitat de Santiago de Compostela, que estava en marcha des de novembre de 1925. i el tribunal del qual s'acabava de constituir En decembre d'eixe any es concedixen les càtedra de Santiago a José Sopeña Boncomte i la de Granada a García-Blanco, llocs que permutarien un més més vesprada, per a incorporar-se en l'universitat gallega en març de 1927.

No obstant, encara cal mencionar un últim viage de García-Blanco important en la seua formació científica, ya que en juny d'eixe any torna a solicitar una pensió a la JAE per a estudiar un any en la Cornell University en el professor Graham Lusk, que se li concedix en setembre. A primers d'octubre marcha a Nova York, a on s'integra en l'Institut Rockefeler, en elaboratori del professor Phoebus A. T. Levene, i va treballar junt al doctor Albert L. Raymond. Quatre mesos abans de terminar la seua beca d'un any, solicita la seua suspensió a la JAE, lo que no li impedix publicar els seus treballs en Estats Units abans de retornar a Espanya.

La Càtedra de Santiago de Compostela

Erro al crear miniatura:

Resenya de juny de 1928

El Dr. García-Blanco retorna a Santiago de Compostela renunciant a la seua beca, per a casar-se. Durant els estius de 1926 i 1927 havia estat treballant en l'Institut de Nutrició del Balneari de Mondariz i havia conegut a la filla del copropietari i gerent de l'establiment termal, Georgina Peinador Porrúa.

Es casa a primers de juliol de 1928, nouvingut d'Estats Units i s'integra en la vida acadèmica i cultural de Galícia a on permaneix 7 anys, destacant en la càtedra per la seua preparació personal i l'impuls que va donar a l'investigació, combinada en l'ensenyança de la bioquímica. Va escomençar la seua llabor escrivint algun compendio monogràfic orientat a la docència, mentres organisava elaboratori de Fisiologia de la Facultat de Medicina i configurava un grup d'alumnes-investigadors, en els que reprendria les seues investigacions a partir de 1930 (Ulpiano Villanueva Castro, Ramiro Sánchez Calvo, Càndit Massa Dumenge, Francisco Comesaña Rendo o Ovidio Vidal Rius.)

Erro al crear miniatura:

Estatut gallec 1932.

Els últims anys de docència en Santiago, coincidiò en Alejandro Rodríguez Cadarso com a rector, a qui va recolzar en el seu esforç modernizador i d'obertura de l'Universitat a la societat, i va colaborar en el Seminari d'Estudis Gallecs junt al seu cunyat Parga Pondal i Luis Iglésies Iglésies en la creació de la Secció de Fisiologia (en 1929) i en els “Archius de la qual...” va publicar varis treballs. En agost de 1929 va participar en les primeres Jornades Mèdiques Gallegues celebrades en La Corunya, en una conferència que va ser publicada en el títul El diagnòstic patogénico en la diabetis. A principis de 1932, va donar una conferència critica en el títul Organisació de les Universitats en Espanya i va ser un dels professors i intelectuals que en febrer de 1933 varen firmar el manifest titulat Al servici de l'Estatut

Pese a la bona integració de García-Blanco, no solament en l'universitat, sino també en la societat compostelana, en 1933 es presenta a "concurs de translació" per a la Càtedra de Fisiologia General de l'Universitat de Sevilla (de lo que intenten dissuadir-li els professors i estudiants de l'universitat, com va resenyar la prensa), obtenint-la com a únic aspirant en abril de 1934 i permutant-la al més per la mateixa càtedra en l'Universitat de Granada. Simultàneament a esta concessió, es presenta a oposició "en tanda lliure" per a Salamanca, càtedra que obté José María García-Valdecasas a final d'any, i en el que la permuta en febrer de 1935. Aixina, recent fallit el seu pare en Madrit (15 de giner) i despuix de casi nou anys com a catedràtic, dos oposicions i tres permutes aplega a l'Universitat de Salamanca, a on s'incorpora l'1 d'abril de 1935.

Granada i Salamanca. La Guerra Civil

Erro al crear miniatura:

En Mondariz (de peu, centre), en la seua família política els Peinador. 1933

Pero ni tan sols durant estos trasllats per les universitats espanyoles deixa d'investigar i alvançar les llínees d'investigació que té entre mans, freqüentment en colaboració en atres investigadors en els que coincidix en els diferents destins. Aixina, en el curs 1934/35 continua els estudis que havia començat en el grup de la Santiago de Compostela, publicant els últims treballs realisats en Ovidio Vidal Rius i realisant nous estudis en companyers dels Laboratoris de Fisiologia de l'Universitat de Granada i del Hospital Provincial de Madrit, com els farmacèutics Juan Naclé Zorrilla, C. Hernández i Florencio Aldaya Martínez. En els dos anys que transcorren des de que deixa Santiago fins que esclata la guerra civil i dins de la seua llabor acadèmica, destaca l'encabotament de García-Blanco en el montage dels laboratoris experimentals, inexistents en les Facultats de Fisiologia de l'Espanya de l'época. Ho va fer en Santiago, breument en Granada i en especial interés en Salamanca. També a finals de 1935, és nomenat membre d'una comissió governamental, encarregada de desenrollar un método per a produir aliment per al ganado a partir dels rebujos de l'indústria azucarera. El conflicte armat supon l'interrupció de l'activitat acadèmica i li deixa, en cuanto que funcionari de La República, de vacacions en Madrit i adscrit a una universitat que havia quedat baix el domini de l'atre bando, en un llim administratiu que fa difícil rastrejar documentalmente cóm va passar aquells anys de sege.

Acabada la guerra, lo primer que fa és reincorporar-se a la càtedra de l'Universitat de Salamanca a on continuava figurant com a titular de l'assignatura de Fisiologia. En haver passat la guerra en zona republicana, se li obri automàticament un expedient de depuració que supera sense inhabilitació al no tindre implicacions polítiques

Durant els dos cursos que García-Blanco va permanéixer en Salamanca (de 1939 a 1941) i dins de les llimitacions materials i acadèmiques en que estava sumit el país, va continuar en les seues investigacions en colaboració en este cas en F. Rodeles i J. M. Castell. També en este periodo ultima els preparatius (i encara que ya la tenia escrita en 1936) per a publicar en 1940 la primera edició de la seua obra Manual de Química Fisiològica en aplicacions a la Medicina, el primer manual espanyol complet de l'assignatura original - no compilado o no traduït-. A principis de 1941 queden vacants les Càtedra de Fisiologia de les Universitats de Madrit i Valéncia i veu l'oportunitat de terminar el seu periple com ansiava, en la capital. Pero el tribunal concedix la primera càtedra a José María Corral i García i a ell ho destinen a la de Valéncia, a on pren possessió el 9-7-1941.

L'Universitat de Valéncia

En la seua dòna i fills entorn a 1952

En 43 anys García-Blanco s'instala en la ciutat del Turia en la seua dòna i els seus tres fills, José Antonio, Enrique i José Luis i des del primer moment es dedica en cos i ànima a l'activitat acadèmica, en una facultat de medicina que com totes les del país i especialment les de província, estaven mig desmantellades i sofrien gran escassea de mijos i suministraments. Fent del seu llibre recent publicat (i vàries voltes millorat i reeditat), temari de l'assignatura durant tot el temps que va eixercir en la càtedra fins a 1968, va deixar una impronta entre els seus alumnes i la pròpia institució, que ha segut àmpliament manifestada i reconeguda. Perque, sobretot, es va ocupar des del primer moment d'anar aglutinant entorn a sí a un grup de discípuls dels que després es nutriria de personala pròpia Facultat i en els que va realisar i va publicar treballs imaginatius i en mijos precaris pero que obririen llínees d'investigació desenrollades en atres laboratoris posteriorment. Entre els principals colaboradors de l'época valenciana caldria citar a Vicente Alcober Coloma, Vicente Antón Vilanova, J. L. Comin, J. Forteza-Bover, Santiago Grisolía García, Ana M.ª. Pascualeone, V. Roger, F. Royo Menuet, M. Solsona, V. Vento o José Vinya Giner. Encara que no era en realitat molt actiu en la vida rectora de l'Universitat i les seues juntes, sí que va assumir de 1946 a 1968 per eixemple, el càrrec de Director de l'Hemeroteca de la Facultat de Medicina, i del seu anecdotario com a catedràtic destaca la seua receptivitat a algunes de les demandes estudiantils, ser un dels pocs mestres de l'Universitat de Valéncia que varen acceptar examinar als alumnes recluso, o el ser el promotor de la proposta espanyola de Sever Ochoa a les nominacions al Premi Nobel de Medicina en 1959.

Pero en realitat no es pot entendre la llabor de García-Blanco durant els veintitantos anys que va eixercir en Valéncia sense atendre a la seua faceta com a investigador, la seua verdadera vocació, perfectament coordinada i retroalimentada en l'acadèmica, gràcies a que ya des de l'autumne de 1941, es fa càrrec del Institut de Medicina Experimental de Valéncia depenent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (C. S. I. C.). Posteriorment va ser nomenat Cap de la Secció de Fisiologia General del CSIC i és aünant els recursos de la càtedra i els paupèrrims d'esta institució científica, com va saber portar a terme i publicar un sinfín de chicotets i dispersos treballs, que encara que varen tindre repercussió internacional en el seu moment, no varen aplegar a centrar-se en un objectiu que derivara en un descobriment rellevant. L'extensió i número dels seus treballs és enorme: 27 llibres, fullets i monografias; 58 ponències en congressos, lliçons magistrals, conferèncias, etc., escrites per ell o per membres del seu departament; 30 treballs d'investigació realisats durant els Cursos de Doctorat impartits per ell; va dirigir a lo manco 14 tesis doctorals, i en la seua haver, junt als seus mestres i discípuls (personal que va treballar en les seues Càtedra), existixen un total de 158 artículs publicats.

Reconeiximents i llegat

Erro al crear miniatura:

Alfonso X el Sabio (1967)

En 1959 ingressa com a membre de la Real Acadèmia de Medicina i Cirugia de Valéncia, sent secretari de la Secció primera d'Anatomia i Fisiologia normals i patològiques. Eixe mateix any és nomenat Delegat de la Societat Espanyola de Ciències Fisiològiques i a l'any següent és nomenat Membre d'Honor del Comité Internacional per a les Sessions del Congrés Internacional de Bioquímica de Ginebra de l'any 1961. En 1962 és nomenat membre de la Societat de Fisiólogos de Llengua Francesa i en 1967, un any abans de jubilar-se, se li concedix l'ingrés en l'orde d'Alfonso X el Sabio en la categoria d'encomana en placa.

La llabor de García-Blanco sempre va ser discreta i generosa, es va preocupar de publicar àmpliament els seus treballs i els d'els seus colaboradors pero mai va buscar premis o reconeiximents oficials, va recolzar i va animar als seus discípuls inclús dirigint investigacions que després no cofirmó i els va recomanar personalment, facilitant les seues carreres posteriors. Des de 1946 estava colegiat com a mege en Valéncia i rebia en una chicoteta consulta instalada en el seu domicili de Gran Via Marqués del Turia, li agradava anar a la plaja en la seua família, al teatre o al cine, pero mai va participar de les reunions socials de l'alta societat valenciana a la que se supon pertanyia. Els que li varen conéixer ho definien com un home elegant en el tracte, d'estil decimonónico, rabiosamente lliberal en lo intelectual i poc amic d'afalacs o convencionalisme socials, pero sobretot, escrupulosament respectuós en els seus discípuls, amics o colegues. Va morir d'infart de miocardi en el seu domicili de Valéncia en giner de 1973 a l'edat de 74 anys.

Dos anys despuix de la seua mort, es va crear la Fundació García-Blanco i la Medalla García-Blanco en la finalitat d'estimular als jóvens investigadors a estudiar en l'estranger. . En 1981 la fundació concedix la primera medalla a Guillermo Sáez Tormo i en 2015 la número 35 a Maider Ibarrola Villava

Obres publicades

• (1929) bne. es/obra/XX2478917. html Fisiopatologia i diagnòstic de la diabetis sacarina. Santiago, Ed. L'Eco Franciscano.
• (1934) bne. es/obra/XX2478919. html Elements de fisiologia de la nutrició. Barcelona, Edit. Pubul.
• (1940) bne. es/edicion/bimo0000900761. html Manual de Química Fisiològica en aplicacions a la Medicina. Barcelona, Ed. Pubul. (Reedicions en bne. es/edicion/bimo0000900761. html 1942, 1944 i bne. es/edicion/bimo0000900763. html 1946
• (1945) bne. es/edicion/bimo0000900760. html Lliçons de Fisiologia Especial, Valéncia, Ed. Saber. (Tom primer: 1945, Tom segon: 1947, tom tercer: 1948, Reimpressió completa:1953)
• (1958) uv. es/bitstream/handle/10550/55753/23503.pdf? sequence=1&isAllowed=y Alguns aspectes del recanvi glucídico. Monografia reproducció de “Lliçó inaugural del curs 1958-59" en: Anals de l'Universitat de Valéncia. Vol. 32 quadern 1º.
• (1959) bne. es/edicion/bimo0000910232. html Quaranta anys de fisiologia experimental. Discurs recepció Real Acadèmia de Medicina i Cirugia de Valenciael dia 12-5-59. Valéncia. , Ed. Diputació de Valéncia,
• (1948) en FORTEZA BOVER, G., bne. es/edicion/bimo0000900765. html Nous métodos de coloració en hematologia. Pròlec de Fernando Rodríguez Fornos. Valéncia, Ed. Saber.
• (1959-60) En ANTÓN VILANOVA,V; DEL CASTELL, J. . ET Al. bne. es/edicion/bimo0000910233. html Química Fisiològica. Valéncia, Ed. Saber. (Rediciones en 1962, 1965, 1967 i 1972)
• (1960) en J.; FERRIS, M; BORI, J. V. Eixercicis pràctics del curs de Fisiologia especial. Valéncia. Imp. Alcocer.

Artículs científics

Vore l'Anex: José María García-Blanco: Artículs científics i colaboradors

Bibliografia citada i consultada

• Hernández Iranzo, Bernardo José, 2004, handle. net/10803/9888 José María García-Blanco Oyarzábal. L'home i la seua obra: Una etapa de la Bioquímica i de la Fisiologia Valencianes (1941 -1968), Universitat de Valéncia, Facultat de Fisiologia, ISBN 84-370-5811-2
• Franco, Fernando i Ameneiro Bravo, Celia, 2006, amazon. es/Peinador-empresario-galeguista-fil%C3%A1ntropo-historia/dp/8476805845 Enrique Peinador Linés. Burgués, empresari, galleguista, mecenes i filántropo , Indo Edicions. ISBN 84-7680-584-5
• Puig-Samper, Miguel Ángel, 2007, google. es/books? id=OXl3WdYRjYEC&printsec=frontcover&hl=es Temps d'investigació: JAE-CSIC, cent anys de ciència en Espanya, Editorial CSIC, ISBN 84-0008-523-X
• Formentín Ibáñez, Just i Rodríguez Flare, Esther, google. es/books? id=ZWTWYTHh2mYC&printsec=frontcover&hl=es La Fundació Nacional per a Investigacions Científiques (1931-1939) : actes del Consell d'Administració i estudi preliminar, Editorial CSIC, ISBN 84-0007-926-4
• Rodríguez Quiroga, Alfredo, 1990, revistas. csic. es/index. php/arbor/artícul/view/1702/1814 De la Fisiologia Experimental al cultiu de la Bioquímica moderna: L'Escola de Fisiologia de Juan Negrín, en Revista Arbor (CSIC), CLXI, n.º 634, pp: 121 -140, ISSN 0210-1963
• Barona Vilar, Josep Lluís, 2011, google. es/books? id=LdSdNY69llEC&printsec=frontcover&hl=es L'exili científic republicà, Universitat de Valéncia, ISBN 84-3708-479-2
• Gurriarán, Ricardo, 2006, google. es/books? id=XmhfGF_jgoUC&printsec=frontcover&hl=es Ciència i consciència na universidade de Santiago, 1900-1940: do influxo institucionista i a JAE á depuració do professorat, Universitat de Santiago de Compostela, ISBN 84-9750-644-8
• Ana María Pascualeone Pascual, 2012, ranf. com/investigacion/files/page/72. swf La llarga marcha cap a una llínea d'investigació sobre desenroll perinatal, en "Reculada en el temps: l'investigació biomèdica en Espanya. Testimonis i reflexions: lliçons per al futur" (recopilatori), 2012, Madrit, RANF, pp: 69-98, ISBN 978-84-9381-728-2. .ranf. tv/index. php/video/26/presentación-delibro-retroceso-en-el-tiempo-la-investigación-biomédica-en-españa Vore video de la presentació dellibre
• Sanz Díaz, Benito, 2002, com/wp-content/uploads/2011/04/rojos-y-demo%CC%81cratas.pdf Rojos i demòcrates. L'oposició al franquisme en l'Universitat de Valéncia. 1939-1975, CC. OO. PV, FEIS i Albatros, ISBN 84-7274-256-3
• Montiel, Gonzalo, 2004, google. es/books? id=YAshcnU4OOEC&printsec=frontcover&hl=es Viajar per a saber: movilitat i comunicació en les universitats europees, Universitat de Valéncia, ISBN 84-3702-272-X
• García Cambrer, Ernesto, 2012, ateneodemadrid. com/index. php/El-Ateneo/Destacados/La-ciencia-espanola-entre-la-polemica-y-el-exilio-por-Ernesto-Garcia-Camarero La ciència espanyola entre la polèmica i l'exili: passant per l'Ateneu de Madrit i la Junta per a l'Ampliació d'Estudis, Ed. García Cambrer, Ateneu de Madrit.
• Pérez Penya, Fernando, 2005, google. es/books? id=84AJqAr5HsYC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false Exili i depuració política en la Facultat de Medicina de Sant Carlos: (els seus professors i la Guerra Civil), Editorial Visió Llibres, ISBN 84-9983-024-2
• del Castell Campos, María Jesús, 1992, unirioja. es/servlet/tesis? codigo=14655 Història del Balneari de Mondariz fins a 1936, tesis doctoral, Universitat Complutense de Madrit.

Enllaços externs

• Portal de rah. es/ Real Acadèmia de l'Història. Pàgina de rah. es/biografias/34467/jose-maria-garcia-blanco-oyarzabal José García-Blanco Oyarzabal
• Portal de gal/albumdaciencia/ "Àlbum dona Ciència" en culturagalega. org. Pàgina de gal/albumdaciencia/detalle. php? id=387 José García-Blanco Oyarzabal
• Portal de gal/albumdajae/index. php ". àlbum dona JAE" en culturagalega. org. Pàgina de gal/albumdajae/detalle. php? id=134 José García-Blanco Oyarzabal
• Pàgina web de la archive. org/web/20151016063612/http://www. ramcv. com/default. html Real Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana
• Portal de edaddeplata. org/ L'Edat d'Argent de les Lletres i les Ciències Espanyoles, en accés directe a tots els archius històrics de la jae2010. csic. es/ Junta per a l'Ampliació d'Estudis
• Portal de la secf. es/index. php Societat Espanyola de Ciències Fisiològiques
• Portal de societedephysiologie. org/ l'Association dones Physiologistes de langue française