Conferència
Una conferència és una reunió de persones o un conglomerat, en a on es debat i expon sobre un determinat assunt de tipo científic, social, polític, migambiental, etc., i específicament pot estar referit a:
- Un congrés, denominació utilisada per a diverses conferències acadèmiques i un atre tipo de reunions, en un fi de discussió, difusió, o intercanvi de coneiximents.
- Una dissertació pública sobre un assunt científic, filosòfic, lliterari o empresarial, o siga, exposició generalment d'un sol conferenciant o d'uns pocs, a voltes en una finalitat cultural, a voltes acadèmica. Vejau Conferència magistral.
- En algunes universitatés i estudis, una classe en la que el docent té la paraula la major part del temps. S'entén en oposició a classe pràctica.
- Una plática entre dos o més personas per a tractar d'algun punt o negoci.
- Una reunió de representants de Governs o Estats per a negociar sobre un tema específic, per eixemple, Conferència sobre desarmament.
- Una comunicació telefònica, en especial si és interurbana o internacional. Vejau Conferència (cridada).
- Una videoconferència, comunicació simultànea bidireccional d'àudio i vídeo entre dos o més persones.
- Una conferència de prensa o roda de prensa, acte informatiu convocat per un organisme o entitat al que estan invitats els mijos de comunicació, per a que informen de lo que allí succeïxca o s'expresse. El conjunt d'aportacions realisades en una conferència en molts casos és arreplegat o, a lo manco els seus resums o abstracts, en les actes de la reunió. Una conferència és una de les formes de comunicació o conversació o intercanvi d'opinions i coneiximents entre persones pot ser oral o virtual,[1] a on es desenrolla una confrontació d'ideas (científiques, mèdiques, filosòfiques, polítiques, educatives, o en qualsevol atra temàtica), en relació en un determinat assunt considerat d'importància pels participants. La seua organisació és generalment formal i planificada, i reunix a un o varis expositors (especialistes) i el públic interessat (oponents i competidors, ciutadans i representants de la societat civil, etc.). Certes conferències es repetixen regularment, en molts casos en forma anual o bianual, i en eixos casos són cridades « conferències permanents ».
Història
[editar | editar còdic]Els orígens de les conferències provablement deuen buscar-se en la mayéutica i en l'ensenyança universitària, casos en els que un orador buscava centrar la seua exposició en un determinat assunt, diferenciant els distints elements o aspectes allí presents, i confrontant diferents hipòtesis o diferents enfocaments, etc. A partir d'el XX, també va designar una reunió entre diplomàtics, aixina com una reunió entre especialistes, i aixina com una exposició d'un expert dirigida a profans o als seus colegues. Algunes d'estes reunions clarament varen adquirir notorietat internacional. Generalment, els participants s'instalen en un mateix lloc (amfiteatre, sala de conferències, etc, a voltes situats en un edifici o zona especial cridat centre de conferències). En els alvanços tecnològics, els conferencistas varen passar del pizarrón i dels cartells didàctic-ilustratius, a les diapositives, als retroproyectorés, als videoproyectorés, i als sistemes programats especialisats. En el XXI i en els últims anys d'el XX, en una conferència particular cada volta és més corrent permetre la participació de persones separades en la geografia i encara separades en el temps, gràcies a l'us dels teléfons i dels sistemes de teleconferencias, a l'us de registres de vídeo i d'àudio, o a l'utilisació de videoteléfonos o directament de computadores personals lligades per Internet (a través per eixemple de ferramentes per al treball colaboratiu).
Utilitat
[editar | editar còdic]Este tipo de reunió li l'utilisa en diverses ocasions, en freqüència per a permetre que algú transmeta idees i informacions diverses a un numerós auditori, en relació en una determinada temàtica en la que és especialiste. En freqüència, el conferenciant[2] està ubicat en un estrado o lloc de destaque, o davant d'un atril, i ocasionalment fent us d'un micròfon. Al final de l'exposició, per lo general està previst un intercanvi en l'auditori, a efectes de que els assistents expressen els seus comentaris o les seues preguntes. A voltes es registra el desenroll de la reunió en àudio, o en àudio i image, o s'establixen resums de les exposicions i de les intervencions. Les conferències internacionals reunixen participants de diversos països i per lo general també de diverses institucions internacionals (organisacions intergovernamentals, organismes no governamentals...), i en freqüència allí s'aborden qüestions referents al món en la seua globalidad (salut, economia, mig ambient...). Les declaracions o resolucions se solen establir per consens.
Vore també
[editar | editar còdic]- Reunió en un propòsit comú
- Reunió de masses
- Conferència episcopal
- Conferència magistral
- Conferència internacional
- Conferència de consens
- Conferència de prensa
- Mayéutica
- Videoconferència
- Congrés (o conferència) científic/a
- Briefing o Reunió d'informació
- Taller
- Seminari
- Taula redona
- Assamblea
- Reunió cim
- Caucus
- Fòrum Econòmic Mundial
- Fòrum Social Mundial
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ cnrtl. fr/lexicographie/conf%C3%A9rence Dictionnaire français en ligne
- ↑ «archive. org/web/20200206180816/https://dle. rae. es/srv/fetch%3Fid%3DAEKvV3n Conferenciant, RAER». Archivat des d'el rae. es/srv/fetch? id=AEKvV3n original, el 6 de febrer de 2020. Consultat el 6 de febrer de 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: Conferència en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conferencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.