Retroproyector
Un retroproyector és una variació d'un proyector de diapositivas que s'utilisa per a proyectar imàgens a una audiència.
El retroproyector consistix típicament en una caixa gran que conté una llàntia molt lluenta i un ventilador per a refrescar-la, en la tapa de la qual hi ha una lent de fresnel gran que enfoca la llum. Sobre la caixa, típicament en l'extrem d'un braç llarc, hi ha un espill i una lent que enfoca i torna a proyectar la llum alvance en lloc de para dalt.
Les transparèncias es coloquen damunt de la lent per a l'exposició. La llum de la llàntia viaja a través de la transparència i en l'espill a on es proyecta cap a avant sobre una pantalla per a la seua exhibició. L'espill permet que el presentador i les audiències vegen la figura (image) el mateix temps: el presentador mira avall la transparència com si escriguera, l'audiència mira al front cap a la pantalla. L'altura de l'espill pot ser ajustada per a enfocar l'image i fer-la més gran o més chicoteta depenent de lo pròxim que està el proyector a la pantalla.
Ajust de llongitut focal
[editar | editar còdic]Els retroproyector de millor calitat oferixen una roda o un tornell d'ajust en el cos del proyector, per a moure la llàntia cap a o llunt de la lent de fresnel. Quan l'espill sobre la lent es mou massa dalt o massa baix, es mou de la distància focal òptima per a crear una image uniformement blanca, donant per resultat una image proyectada de color blau o marró vorejant l'exterior de la pantalla. Donar regrés a la roda de l'ajust mou la llàntia per a corregir la distància focal i restaura l'image proyectada en blanc.
Allumenament
[editar | editar còdic]La tecnologia de la llàntia d'un retroproyector és generalment molt simple comparada en el proyector d'un vídeo modern de LCD o DLP. La majoria dels retroproyector utilisen una llàntia d'extremadament alta potència d'halógeno que puga consumir fins a 750 vats i en tot, produïxen una image prou dèbil, groguenca. Es requerix un ventilador d'alt fluix per a mantindre la pera sense derretirse per l'eixida de calor. Ademés, la calor intensa generalment fa fallar ràpidament la llàntia de halógeno, que, a sovint dura menys de 100 hores abans de fallar i de requerir recanvi. Un LCD o un DLP modern utilisa una llàntia d'arc en una eficàcia lluminosa més alta i té una duració de mils de hores. Una desventaja a la tecnologia de LCD/DLP és el temps de calfament requerit per a les llànties d'arc, pero eixe excitamiento instantàneu de les llànties d'halógeno pot ser el factor més gran del seu índex ràpit de fallo.
Els retroproyectores més vells utilisaven un cos tubular de llàntia de cuarzo que contenia el filament solament montat sobre un reflector polit en forma de bol. No obstant com la llàntia era suspesa dalt i fora el reflector, una gran cantitat de llum era tirada als costats dins del cos del proyector que es perdia i requeria una llàntia molt gran per a donar suficient allumenament a la pantalla. Els proyectores més recents utilisen una llàntia integrada i un montage cònic del reflector que permeta que la llàntia estiga situada profundament dins del reflector per a enfocar més llum cap a la lent de fresnel, permetent l'us de llànties de baixa energia.
L'innovació més recent per als retroproyectores en llànties/reflectores integrats és un canvi ràpit de llàntia dual, permetent que dos llànties siguen instalades en el proyector en zócalos movedors. Si durant la presentació una llàntia falla, el presentador pot moure simplement una palanca per a esgolar els recanvis dins de la posició i per a continuar en la presentació, sense necessitat d'obrir l'unitat de la proyecció o esperar que la pera que ha fallat es refresque per a substituirla.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Retroproyector» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.