Taller

Per a atres usos d'este terme vore Taller (desambiguaació).

El taller (del francés atelier) és l'espai en el que es realisa un treball, manual en el seu orige, be de tipo artesanal (taller artesà) o fabril (taller fabril).^[1]^[2] Històricament classificats en el context dels oficis vils i mecànics, i en menor grau a les arts lliberals, han evolucionat en la seua tipologia cap a formes diferents i diverses, des del primitiu taller gremial fins als tallers intelectuals moderns, paralels a les escolas o seminaris de cièncias^[3] i arts.^[2]

Evolució històrica

Des dels casi ancestrals alfares, fins a les «oficines»^[3] de les corporacions gremials medievals i les «bottegas» italianes dels tallers renaixentistes en Europa (a on confluïen en un mateix àmbit arquitectes, ingeniers, escultors, pintors, ceramistas, dissenyadors i estrategues),^[4] el taller, com a espai de treball i producció,^[5] ha aplegat a generar tot tipo d'obradores^[6] (para distintes artesania, costura, rebosteria, etc.). Partint de l'organisació laboral gremial, molts tallers conserven en el sigle Plantilla:SIGLO l'estructura del mestre,^{[lower-alpha 1]} aprenents o discípuls, i colaboradors. Va tindre la seua natural evolució en les escoles i tallers de belles arts i arts aplicades, aplegant a generar el concepte «Arts and Crafts»,^[7] falcat per William Morris com a ‘taller de disseny’, a partir del modernisme, el art déco i la Bauhaus.^[8]

Tipos

Taller gremial

Artícul principal → gremi.

En l'organisació econòmica i laboral pròpia de l'Edat Mija i l'Antic Règim en Europa occidental, el taller era l'unitat productiva de l'artesania, que s'organisava en gremis. Cada taller era propietat d'un mestre i podia contar en oficialés i aprenents.^[9]^[10]^[10]

Taller en art

En el història i l'iconografia moderna, el taller del artiste plàstic, siga pintor, escultor, gravatr,^{[lower-alpha 2]} etc., apareix com a hereu de la «bottega» renaixentista i immortalisat en el «atelier» (terme francés associat a la pintura francesa en el seu orige i després al taller de pintura en general).^[11] Un atre terme vàlit o freqüent en este context és estudi (com a taller de treball i creació).^[12]

El terme taller ha generat atres usos,^[6] ademés de l'espai de treball i creació, per a denominar a l'escola artística fundada per un mestre (per eixemple, Rubens) i formada pels seus discípuls (en este cas, Van Dyck o Jordaens), continuant en cert sentit l'us que en l'Europa Occidental de l'Edat Mija i l'Antic Règim sugeria un taller gremial. També s'implica en el producte artístic quan es ingnora en exactitut l'autor de l'obra, com a obra de taller.^[13] El taller de compisició és un taller.

Taller fabril

Dins de les instalacions d'una fàbrica,^[14] el taller és el lloc a on es disponen les màquinas i ferramentas necessàries per a realisar certes operacions, com el taller de fusteria, fotomecánica, soldadura, galvanizado, metalúrgia, etc.

Els tallers mecànics, a la seua volta, són chicotetes o mijanes empreses dedicades a la reparació de maquinària (vehículs, electrodomèstics, etc. ), o ben concessionaris oficials d'una marca comercial, vinculat a ella per a la reparació i manteniment, dins o fòra del periodo de garantia, de les unitats venudes d'eixa marca, llevat en el cas del taller lliure o ‘multimarca’.^{cita requerida}

Atres tipos

També es poden estudiar models de taller científic o laboratoris, de tallers docents o mòduls educatius,^[15] i en un context no laboral, tallers de lliteratura.^[16]

Vore també

Notes

↑ Corominas, 1987.
↑ ^2,0 ^2,1 Diccionario de la lengua española
↑ ^3,0 ^3,1 Casares, 1975, p. 797.
↑ Fatás y Borrás, 1993, p. 54.
↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBodé2016">Bodé (2016). Societat Espanyola per a l'Estudi del Patrimoni Històric Educatiu. Jornades Científiques (ed.). L'espai del taller en les escoles tècniques o professionals en França, 1800-1940 ( Espais i patrimoni històric-educatiu), Sant Sebastià, pp. 421-443. ISBN 978-84-9746-821-3.
↑ ^6,0 ^6,1 Corripio, 1985, p. 831.
↑ (2001) 9788470756481 (ed.). William Morris i companyia (exposició) (en espanyol), Madrit. ISBN 9788470756481.
↑ Chilvers, 2004.
↑ claseshistoria.com (ed.): «Gremi» (en espanyol). Consultat el 19 de febrer de 2018.
↑ ^10,0 ^10,1 losojosdehipatia.com (ed.): «Els gremis en Espanya» (en espanyol). Consultat el 19 de febrer de 2018.
↑ «atelier» (en és). fundeu.és. Consultat el 19 de febrer de 2018. «extranjerismes en equivalent en espanyol»
↑ «Estudis i tallers en la pintura» (en espanyol). Consultat el 19 de giner de 2018.
↑ Fatás y Borrás, 1993, p. 303.
↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCoriat1982">Coriat (1982). El taller i el cronómetro. Ensaig sobre el taylorisme, el fordisme i la producció en massa (en espanyol), Madrit: Sigle XXI. ISBN 968-23-1571-9.
↑ UNESCO, Road Map for Arts Education, 2006. Font citada en Arts in education
↑ "Writers' Workshop". The Hillside Group. Font citada en en:Writer's workshop -redirigix a en:Author's conference-

Referències

Bibliografia

<cite style="font-style:normal" id="CITAREFCasares1959">Casares (1959). Diccionari ideològic de la llengua espanyola, 1975 edició, Barcelona: Gustavo Gili, p. 797. ISBN 8425201268.
<cite style="font-style:normal" id="CITAREFCorominas1987">Corominas (1987). Breu diccionari etimològic de la llengua castellana, Gredos.
<cite style="font-style:normal" id="CITAREFCorripio1985">Corripio (1985). Diccionari d'idees afins, Barcelona: Herder, p. 831. ISBN ISBN 84-254-1515-2.

Chilvers, Ian (2004). Diccionari de l'art del sigle XX (en és), Edició d'Arturo Colorat Castellary, Editorial Complutense. ISBN 978-84-74916003.
(1993) Diccionari de Térmens d'Art, Madrit: Anaya. ISBN 84-7838-388-3.

Este artícul conté una traducció derivada de «Taller» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

[FOOTNOTECorominas1987{{{c}}}-1] Corominas, 1987.

[RAE-2] 2,0 ^2,1 Diccionario de la lengua española

[FOOTNOTECasares1975{{{c}}}797-3] 3,0 ^3,1 Casares, 1975, p. 797.

[FOOTNOTEFatásBorrás1993{{{c}}}54-4] Fatás y Borrás, 1993, p. 54.

[5] <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBodé2016">Bodé (2016). Societat Espanyola per a l'Estudi del Patrimoni Històric Educatiu. Jornades Científiques (ed.). L'espai del taller en les escoles tècniques o professionals en França, 1800-1940 ( Espais i patrimoni històric-educatiu), Sant Sebastià, pp. 421-443. ISBN 978-84-9746-821-3.

[FOOTNOTECorripio1985{{{c}}}831-6] 6,0 ^6,1 Corripio, 1985, p. 831.

[8] (2001) 9788470756481 (ed.). William Morris i companyia (exposició) (en espanyol), Madrit. ISBN 9788470756481.

[FOOTNOTEChilvers2004{{{c}}}-9] Chilvers, 2004.

[10] seshistoria.com (ed.): «Gremi» (en espanyol). Consultat el 19 de febrer de 2018.

[montagut-11] 10,0 ^10,1 losojosdehipatia.com (ed.): «Els gremis en Espanya» (en espanyol). Consultat el 19 de febrer de 2018.

[13] «atelier» (en és). fundeu.és. Consultat el 19 de febrer de 2018. «extranjerismes en equivalent en espanyol»

[14] «Estudis i tallers en la pintura» (en espanyol). Consultat el 19 de giner de 2018.

[FOOTNOTEFatásBorrás1993{{{c}}}303-15] Fatás y Borrás, 1993, p. 303.

[16] <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCoriat1982">Coriat (1982). El taller i el cronómetro. Ensaig sobre el taylorisme, el fordisme i la producció en massa (en espanyol), Madrit: Sigle XXI. ISBN 968-23-1571-9.

[17] UNESCO, Road Map for Arts Education, 2006. Font citada en Arts in education

[18] "Writers' Workshop". The Hillside Group. Font citada en en:Writer's workshop -redirigix a en:Author's conference-

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[lower-alpha 1]

[7]

[8]

[9]

[10]

[lower-alpha 2]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]