José Zaragoza Vilanova
| Bernat Josep Zaragoza Vilanova | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Religiós, matemàtic, astrònom i escritor | ||
| Naiximent: | 5 de maig de 1627 | ||
| Lloc de naiximent: | Alcalà de Chivert, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 14 d'abril de 1679 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Bernardo José Zaragoza y Vilanova o Bernat Josep Saragossà i Vilanova (Alcalà de Chivert, 5 de maig de 1627 - † Madrit, 14 d'abril de 1679), fon un matemàtic, astrònom, religiós i escritor valencià.
BiografiaEditar
José Zaragoza es va graduar de mestre en Arts per l'Universitat de Valéncia, i en l'any 1651 ingresà en la Companyia de Jesús. Fon professor en el Colege de la Companyia de Calatayut, en Mallorca, Barcelona i Valéncia. Obtingué la càtedra de Matemàtiques en el Colege Imperial de Madrit i fon designat preceptor del rei Carles II.
Fon mestre d'alguns científics i tècnics, com José Vicente del Olmo i José Chafrión. La seua llabor científica i didàctica influí decisivament en l'introducció en les acadèmies o tertúlies de qüestions científiques, sent la seua obra el punt de partida del grup de novators valencians de finals del sigle XVII.
En l'àmbit de l'astronomia, Zaragoza, com el seu mestre Vicente Mut, fon un excelent observador. Entre les seues observacions destaquen les dels cometes dels anys 1664 i 1667. L'informe de la corresponent al primer, remés a la Académie des Sciencies parisina, fon incorporat en 1783, traduït al francés per Alexandre-Guy Pingré en la seua Cométographie. La seua observació del cometa de 1667 fon, segons Jean Dominique Cassini, astrònom de la Académie des Sciencies, la primera del món i les seues notícies foren publicades en el Journal des Savants i en les memòries de la citada institució.
ObraEditar
Publicà diversos llibres, sobretot de temàtica matemàtica:
- Aritmetica universal que comprehende el arte menor y maior, algebra vulgar y especiosa. Valéncia, Jerónimo Vilagrasa, 1669.
- Euclides nuevo-antiguo. Geometría especulativa y práctica de los planos y sólidos. Valéncia, 1671.
- Trigonometria española: resolución de los triangulos planos y esféricos. Fábrica de los senos, tangentes y logarithmos y el uso de todo. Mallorca, Francisco Oliver, 1672 i Valéncia, 1673. La publicà també en llatí en el mateix any en el títul Trigonometria hispana: Resolutio triangulorum, etc. En l'eixemplar i l'Acadèmia Espanyola es troben enquadernadas les taules següents:
- Canon trigonometricus. Contiens logarithmus sinuum, et tangentium, ad singula scrupula totius semicirculi.
- Radii Logarithmo 10.000000. Madrid, 1672.
- Tabula logarithmica. Contiens undecim numerorum chiliades cum suis logaritmis ad unitate, scilicet, ad 11100. Dispositis nova methodo et proportioni astronomicae applicatis in gratiam astronomorum. Madrid, 1672.
- Esphera común celeste y terráquea. Madrid, Juan Martín del Barrio, 1674.
- Fabrica y uso de varios instrumentos mathematicos con que sirvió ala rey nuestro señor Carlos II el Excm. Duque de Medinaceli. Madrid, 1674. Antonio Francisco de Zafra.
- Geometria magna in mínimis, in III partes divisa: I De Mininimis in communi: II De planis: III De Solidis. Toledo, 1674.
ReferènciesEditar
- Basilio Sebastián Castellanos de Losada (director).- Biografía eclesiástica completa:....., Madrid, A. Gómez Fuentenebro, 1868