Anar al contingut

Juniperus cedrus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Juniperus cedrus detail.JPG
cedre de Canàries (Juniperus cedrus)


El cedre de Canàries[1] o cedre canari (Juniperus cedrus) és una espècie de ginebrera, originari de les Illes Canàries (Tenerife, La Palma, Gran Canària, La Gomera) i Madeira (J. cedrus Webb & Berthel. subsp. maderensis (Menezes) Rivas Mart. & al.), a on creix a altituts de 500 a 2400 metros. És un parent propenc del Juniperus oxycedrus de la regió mediterrànea i de Juniperus brevifolia o cedre de les Azores.


Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust gran o arbre, alcançant una altura de 5-20 m (rarament uns 25 m). Les fulls són perennes, aciculares, dispostes en grups de tres, planes, verts a vert-gauco, d'uns 8-23 mm de llongitut i 1-2 mm d'ample, i tenen una banda estomatal en la superfície interior. És normalment dioico, en eixemplars mascle i femella separats.

Les llavors tenen forma de bayas i maduren en uns 18 mesos, passant de tindre color vert a una coloració taronja rojosa en pàtina cerosa de color rosat variable. Són esfèriques, d'uns 8-15 mm de diàmetro, i tenen sis escamas carnosas fusionades en dos grups de tres; les tres escamas majors en una única llavor. Les llavors són dispersades per les aus en consumir estes els cons, digeriendo les escamas carnosas i excretando les dures llavors. Els cons mascle són grocs, de 2-3 mm de llarc, i cauen poc despuix de lliberar el seu polen, cap a febrer-març.

Hàbitat natural i cultiu

[editar | editar còdic]

El cedre canari es troba en perill en el seu hàbitat original per una combinació històrica de tales per la seua valiosa fusta i el pastoreig de cabres. Està protegit per la llei des de 1953 i les poblacions s'estan recuperant llentament. Estudis històrics sugerixen que varen existir arbres de fins a 30 metros d'altura. Hui en dia són rars els que superen els 10 metros d'altura i solen trobar-se en riscs de difícil accés.

Ocasionalment es cultiva com a arbre ornamental en climes templats càlits, com Nova Zelanda, les illes britàniques i Califòrnia, pero el seu cultiu no és comú. Hi ha també algunes plantacions experimentals en Canàries, a on ha demostrat créixer ràpidament en condicions favorables, alcançant 14-15 metros en 20 anys.

Eixemplars singulars

[editar | editar còdic]

Un eixemplar d'esta espècie situat en el parc nacional del Teide, ha segut identificat com l'arbre més vell de l'Unió Europea, sent datat en 1481 anys d'edat en la tècnica de radiocarbono, segons un estudi de l'Institut Universitari de Gestió Forestal Sostenible de la Universitat de Valladolit (iuFOR), la Universitat Rei Juan Carlos i el parc nacional del Teide i publicada en la revista científica "Ecology" de la Ecological Society of America.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Juniperus cedrus va ser descrita per Webb & Berthel. i publicat en Histoire Naturelle dones Îles Canaries 3: 277, t. 2, f. 1–3. 1847.[3]

Etimologia

Juniperus: nom genèric que procedix del llatí iuniperus, que és el nom del ginebrera.[4]

cedrus: epítet que procedix del grec kedros, nom donat a certes fustes aromàtiques.

Sinonímia
  • Juniperus cedrus f. fastigiata R.M.S.Vieira
  • Juniperus cedrus subsp. maderensis (Menezes) Rivas Mart., Capelo, J.C.Costa, Lousã, Fontinha, R.Jardim & M.Seq.
  • Juniperus grandifolius Link
  • Juniperus oxycedrus subsp. maderensis Menezes
  • Juniperus webbii Carrière[5][6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. «Identifiquen un cedre de més de 1400 anys en el Parc Nacional del Teide com l'arbre més vell de l'UE». www.europapress.es. Consultat el 2022-01-31.
  3. «Juniperus cedrus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de novembre de 2014.
  4. Juniperus en Flora de Canàries
  5. «Juniperus cedrus». The Plant List. Consultat el 30 de novembre de 2014.
  6. «Juniperus cedrus». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 30 de novembre de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]