Kálfsvísa
Aparència
Kálfsvísa (Vísa (poema) de Kálfr, possiblement el nom de l'autor[1]), a voltes confòs com Alvíssmál,[2] és un poema parcialment conservat en Skáldskaparmál del escaldo islandés Snorri Sturluson.
Les seues tres estrofes en mètrica fornyrðislag consistixen principalment en una þula de cavalls i els seus ginets, personages heròics de la mitologia nòrdica, per eixemple Grane i Sigurðr. Kálfsvísa també inclou una narrativa sobre la llegendària batalla en el llac gelat de Vänern entre Áli i Aðils. La batalla va tindre lloc en un periodo conegut com Era de Vendel, es troba registrada en el poema épico Beowulf[3] i les sagues nòrdiques Skáldskaparmál (cap. 44), saga Ynglinga (cap. 29) i saga Skjöldunga:
|
|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Simek, Rudolf. Hermann Pálsson. 2007. Lexikon der altnordischen Literatur: die mittelalterliche Literatur Norwegens und Islands. Stuttgart: Kröner. ISBN 978-3-520-49002-5.
- ↑ En Skáldskaparmál, Alsvinnsmál tambioén s'usa com a nom alternatiu per al poema de l'Edda poètica Alvíssmál, Alsvinnr i Alvíss que abdós signifiquen "saber total".
- ↑ Beowulf, Llínees 2391–2396
- ↑ Skálskaparmál en heimskringla.no
- ↑ Skáldskaparmál Trad. Arthur Gilchrist Brodeur.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kálfsvísa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.