KV11

KV11

Esquema de la KV11.

KV11 és una tomba egipcíaca del cridat Valle dels Reis, situat en la vora oest del Nilo, a l'altura de la moderna ciutat de Luxor. Encara que va ser començada pel fundador de la dinastia XX, el rei Sethnajt, acabaria sent utilisada pel seu fill, l'últim gran faraó, Ramsés III.

Marque històric

Despuix de les morts de Ramsés II i Merenptah, la dinastia XIX, i en ella el país sancer, es va colapsar, i un periodo anàrquic d'incerta duració va sacsar Egipte fins que Sethnajt, un membre ramésida de la classe militar de Pi-Ramsés va assumir el poder i va derrotar a tots els seus enemics, inclosa la reina Tausert.

No obstant, el regnat de Sethnajt, considerat fundador de la dinastia XX va ser molt curt, i les àrdues llabors de restauració de l'orde varen córrer casi per complet a càrrec del seu fill i successor, coronat com Usermaatra-Meriamón Ramsés-Heqaiunu, açò és, Ramsés III. Considerat l'últim gran monarca de l'Egipte faraònic, la seua meta va ser emular a Ramsés II, el Gran, i a açò es va dedicar durant el seu regnat de 31 anys, de 1185 a 1154 a. C. Del seu regnat data l'imponent construcció de Medinet Habu, i sembla ser que per primera volta en cinquanta anys les coses tornaven a somriure en les Dos Terres. El regnat de Ramsés III va ser l'últim fulgor del Imperi Nou.

Ramsés III va salvar en vàries ocasions al seu país de la crisis, batallant contra els invasores Pobles de la Mar i realisant necessàries reformes administratives, pero el seu regnat va acabar de forma terrible. Mentres que els constructors de la seua enorme tomba en la Vall dels Reis protagonisaven una folga -la primera coneguda en tota el història de l'humanitat- per les seues dures condicions de treball, es forjava una conspiració en el harem, protagonisada per una reina i un príncip real. Va aplegar a haver màgia negra implicada en açò, i els draps bruts que varen eixir en descobrir-se la trama varen escandalisar a la societat i varen provocar una falta de credibilitat i un aument de la corrupció abans mai vist.

Inclús se sap que el faraó no va aplegar a vore el procés judicial complet, puix va morir abans del quart juí, potser a causa de la pròpia conspiració. En la seua mort quedava condenat el ya maltrecho imperi egipcíac, i els seus successors no farien més que desbaratar tota la llabor de Ramsés III, perdent tota l'influència exterior, i també l'interior, a mans dels sacerdots d'Amón i dels nobles de l'Alt Egipte i Nubia.

Situació

Archiu:Tumba de Ramsés III, Valle de las Reyes, Luxor, Egipto, 2022-04-03, DD 34.jpg

Pintures de KV11.

KV11 es troba alguna cosa alluntada del uadi central del Valle, obrint el ramal suroccidental de la necròpolis. Immediata veïna de KV10 (les obres de la tomba número 11 varen obrir un enorme boquete en una cambra de la tomba número 10), està enfront de dos chicotetes tombes, KV56 i KV58, pero caldria moure's varis metros més per a aplegar a algun sepulcro real.

Encara que seguix el mateix disseny simple de les tombes reals ramésidas, en un eix recte, absència de pou funerari i passadiços d'escàs inclinament, la tomba de Ramsés III posseïx algunes qualitats que la fan única en el seu gènero. Degut a que a l'altura del tercer corredor els constructors es varen topar en KV10 obrint un lleig boquete en el sostre d'esta última, es va tindre que desplaçar llaugerament i de forma paralela l'eix quan el proyecte es va reprendre per a albergar el cos de Ramsés III. Aixina, i per a evitar atres possibles destrosses, no és d'estranyar que el restant del passadiç tinga una pendent llaugerament ascendent pese a ser alguna cosa realment infreqüent en una tomba egipcíaca de l'Imperi Nou.

Aixina, despuix de l'entrada (A), els tres primers corredors (B, C i l'accidentat D1), trobem el corredor definitiu (D2) i la cambra ritual del pou (I), que du a la sala de pilars (F). Despuix d'ella, era costum excavar dos passadiços descendents i una antecámara, pero es va optar esta volta per un sol corredor (G) i dos antecámara (H i I) abans d'aplegar a la gran sala sepulcral (J). Com va ser molt llarc el regnat de Ramsés III, els constructors varen poder permetre's algunes llicències i varen seguir construint més allà de la cambra sepulcral un total de dos chicotetes habitacions bessones (K1 i K2) seguides d'una més allargada al final de la tomba (L). En total, més de 100 m en les profunditats, i una de les tombes més grans i de major àrea del Valle dels Reis.

Pero no només es compon la tomba de Ramsés III d'estes estàncies. El lloc posseïx moltes cambres anexes a diferents estàncies que aumenten la bellea i l'espenta del sepulcro. Aparte de les quatre habitacions laterals en la cambra sepulcral, que també posseïxen atres tombes (Ja, Jb, Jc, Jd), existix un almagasén en direcció oest en la cambra de pilars (Fa), i alguna cosa realment infreqüent: el corredor B consta d'una caseta a cada costat (Ba i Bb) i el C de fins a quatre (Ca, Cb, ..., Ch).

Bibliografia

• (1998) Tot sobre la Vall dels Reis: tombes i tesors dels principals faraons d'Egipte, 2ª edició, Barcelona: Destine. ISBN 84-233-2958-5.