Pi-Ramsés

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

En la zona oriental del delta del Nilo, en el Baix Egipte, es trobaven Tanis i Avaris, prop de Pi-Ramsés.

Pi-Ramsés o Pi-Ramsés Aa-najtu, és dir, "La casa del domini de Ramsés, gran en victòries" va ser la nova capital d'Egipte construïda pel faraó Ramsés II de la Dinastia XIX d'Egipte (Ramsés el Gran, que va regnar des de 1279 fins a 1213 a. C.) en lo que és ara la moderna ciutat de Qantir, prop de l'antic lloc d'Avaris, en el Delta oriental del Nilo. Plantilla:Jeroglífic La ciutat hauria servit prèviament com un palau d'estiu baix Seti I (c. 1290 - 1279 a. C.), i va poder haver segut fundada originalment per Ramsés I (c. 1292 – 1290 a. C.), mentres estava al servici d'Horemheb.

Descobriment

Va haver controvèrsia per a la seua exacta localisació, fins que en la década de 1980, que els egiptòlecs ya es varen assegurar el seu establiment en Qantir.

En 1884, Flinders Petrie va realisar excavacions per la zona, començant per Tanis.

Més vesprada en els anys 1930, les ruïnes de Tanis varen ser investigades per Pierre Montet. Restants de blocs i rajoletes decorades trobades en l'àrea, alguns en els noms de Seti I i Ramsés II varen dur als arqueòlecs a identificar-los com a procedents de Pi-Ramsés. No obstant, en el temps va aplegar a reconéixer-se que cap d'estos restants es va originar en este lloc.

En els anys 1960 Manfred Bietak, com se sabia que Pi-Ramsés devia localisar-se en el braç més oriental del Nilo, va assignar cuidadosadament tots els braços de l'antiga Delta i va establir que el braç pelusíaco era el més oriental durant el regnat dels ramésidas mentres que el braç tanítico (és dir, en a on es troba Tanis) no existia en eixos moments. Per tant, les excavacions es varen iniciar en el lloc de l'ubicació més alta a on fins a eixe moment s'havia trobat ceràmica ramésida, en Tell el-Donava i Qantir.

Encara que no hi havia cap rastre d'estar habitat anteriorment, les excavacions pronte varen identificar a Tell el-Donava com Avaris, la capital dels hicsos.

Les excavacions i posteriors descubrimientso d'elements arquitectònics i ceràmiques de l'época ramésida en Qantir pel Roemer- und Pelizaeus-Museum Hildesheim en 1983 varen dur a reconéixer que va ser allí a on es va erigir Pi-Ramsés, en haver trobat en una sala hipóstila numerosos blocs en el cartuig de Ramsés II.

Qantir/Pi-Ramsés queda a 30 quilómetros al sur de Tanis i Tell el-Donava (Avaris), està a 2 quilómetros al sur de Qantir.

Història

Peus d'una estàtua colossal de Ramsés II trobat en Pi-Ramsés.

Ramsés II va nàixer i es crie en la zona d'influència de Avaris, en l'est de la Delta, com indiquen varis familiars que estaven vinculats a Set, deu d'esta ciutat, com és el cas del seu pare Seti I. Estes conexions poden haver jugat favorablement en la seua decisió de traslladar la seua capital des de Tebas a un lloc tan al nort. Pero atres raons geopolítiques podrien haver tingut major importància, puix Pi-Ramsés estava molt més propenca als estats vassalls asiàtics dels egipcíacs i més prop de la frontera en el hostil imperi hitita. D'esta manera, les notícies, la diplomàcia o les tropes podien obedir les órdens del faraó en molta més rapidea per a fer front a les incursions dels hititas o dels nómades shasu.

Pi-Ramsés, cridada també la "Ciutat Turquesa" pel seu color dominant, va ser construïda a la vora del braç pelusíaco del Nilo, propenca a la fortalea estratègica de Tyaru. En el seu esplendor, va aplegar a contar en més de 300.000 habitants, sent una de les majors ciutats del Antic Egipte. Pi-Ramsés va florir durant més d'un sigle despuix de la mort de Ramsés II, i es coneixen poemes que parlaven del seu esplendor. Segons les últimes estimacions, podia alcançar una extensió de 6 X 3 quilómetros. El seu traçat, com es mostra per moderns georradares han establit que tenia un enorme temple central, un gran recint en mansions que vorejaven el riu a l'oest, en carrers formant una reixeta, i una colecció desordenada de cases i tallers a l'est. Es pensa que el palau de Ramsés estava situat baix de la moderna localitat de Qantir. Un equip de l'Institut Arqueològic Austríac ha trobat evidències de l'existència de molts canals i llac i el han descrit la ciutat com la Venècia d'Egipte. Segons Kenneth Kitchen, un sorprenent descobriment en els estables excavats ha segut trobar-se en chicotetes cisternas ubicades junt a cada u dels prop de 460 punts d'amarre dels cavalls. En utilisar mules, que són del mateix tamany que els cavalls del temps de Ramsés, es va trobar que un cavall doblement nugat usaria naturalment la cisterna com un vàter deixant el sol de l'estable net i sec.

Es pensava originalment que la desaparició del poder egipcíac fòra de les seues fronteres naturals durant la dinastia XX va fer que la ciutat perguera importància, lo que duria al seu abandó com a residència real. Pero per investigacions actuals s'ha sabut que el braç pelusíaco del Nilo va començar el seu colmataació cap al 1060 a. C., deixant a la ciutat sense aigua en desviar-se el riu i establir un nou caixer a l'oest, que ara es diu el braç tanítico. Aixina, la dinastia XXI va tindre que traslladar la seua capital al nou braç del Nilo, establint Dyanet (Tanis) en les seues vores, a 100 km al noroest de Pi-Ramsés. Segons Kitchen, els faraons d'esta dinastia varen transportar a la nova capital tot lo que varen poder, els vells temples ramésidas, obeliscs, esteles, estàtues i esfinges. Els obeliscs i estàtues més grans, que pesaven més de 200 tonellades, varen ser transportats en una sola peça, mentres que els principals edificis varen ser desmantellats en peces i tornats a montar en Tanis. Els blocs de pedra dels edificis menys importants es varen reutilisar per a la creació de nous temples i edificis.