Pelusio
Pelusio (en grec antic: Πηλούσιον, Pelusion; en copto: Ⲡⲉⲣⲉⲙⲟⲩⲛ, romanizado: Peremoun o Ⲥⲓⲛ, romanizado: Sense;[1] en àrap: الفرما, al-Faramā; en àrap egipcíac: تل الفرما, Tell el-Farama.[2]) va ser una antiga ciutat del Baix Egipte, situada en l'extrem nordest del delta del Nilo, en la desembocadura més oriental del Nilo anomenada boca Pelusia, coneguda com Ostium Pelusiacum. El seu nom egipcíac era Per-Amón, Peromi o Sena. Prop estava Balouza derivat de Pelusium. Va ser la ciutat més important de l'est del Baix Egipte.
Estava a trenta quilómetros al surest de Port Saíd. La ciutat era anomenada també Pelousion en grec, Pelusium en llatí. Els coptos la varen cridar Mud o Moun (Per-mud o Peremoun). Els hebreus la coneixien com Sense (arameo). El nom àrap és Tell el Farama (derivat del nom copto Peremoun).
És citada, en el nom de Sense, fortalea d'Egipte, en l'Antic Testament.[3]
Història
[editar | editar còdic]Ciutat clau del Antic Egipte en la costa cap a Canaán, l'antiga ciutat estava situada varis quilómetros cap a l'interior, encara que actualment està més pròxima a la costa. El producte principal de les terres propenques era el lli, i el "Linum Pelusiacum" era al mateix temps abundant i de gran calitat. També destacava per la seua cervesa, denominada "beguda pelusíaca".[4] Era una fortalea fronteriça, clau en la frontera entre Síria i el mar. Donada la seua posició, era considerada "la clau d'Egipte" per lo que va estar exposta a l'atac de invasores i es varen lliurar vàries batalles importants davant les seues muralles, sent en vàries ocasions sitiada i presa.
En 700 a. C., l'eixèrcit de Senaquerib (720-715 a. C.), rei d'Asiria, va aplegar davant les muralles de Peromi, pero es va retirar. Durant la retirada els egipcíacs li varen atacar i varen derrotar.
Heródoto va escriure que el faraó Psamético I (664-610 a. C.) va donar terres als mercenaris de l'Antiga Grècia jonios i carios en la ciutat de Bubastis, en la branca pelusíaca del riu. No obstant, no s'ha provat que l'establiment dels mercenaris estiguera en la ciutat de Pelusio, ya que no s'ha trobat cap restant de el VII
Els perses varen conquistar la ciutat en el VI, fet mencionat per Heródoto, pero tampoc s'han trobat restants d'esta época.
En 525 a. C., es va lliurar la batalla de Pelusio en la que les forces del rei persa Cambises II varen derrotar a les de Psamético III. Es conta que durant el sege de Pelusio, Cambises va idear una estratagema per a véncer la resistència d'esta ciutat. Com els gats eren sagrats allí, va ordenar als seus soldats que els capturaren i els varen llançar en les catapultes cap a la ciutat. Al vore que els felinos corrien perill de mort, els habitants es varen rendir.[5]
En 373 a. C., el sátrapa Farnabazo II de Frigia, es va presentar en la seua flota davant Peromi, pero es va retirar sense atacar-la, per les mides preses pel faraó Nectanebo I, qui va inundar les terres i va bloquejar els canals navegables, per lo que l'expedició naval va ser un desastre. Pelusio va ser conquistada en el 369 a. C. pels perses. La guarnició egipcíaca i cinc mil mercenaris grecs es varen rendir, despuix de ser completament derrotades les forces de Nectanebo.
En 333 a. C., va entrar en Pelusio el rei macedonio Alejandro Magne, sense lluita, i va establir una guarnició. Despuix de la mort d'Alejandro, el general Ptolomeo es va fer en el govern d'Egipte i es va convertir en faraó.
En 321 a. C., el cos embalsamado d'Alejandro va aplegar a Pelusio, de camí a Aleixandria a on seria inhumat en un gran mausoleu.
En 173 a. C., Antíoco IV Epífanes va derrotar a Ptolomeo VI Filométor davant les muralles de la ciutat, i la va conservar despuix d'abandonar el restant d'Egipte.
Més vesprada (en época no establida), va retornar als lágidas.
En 55 a. C. Marco Antonio, general a les órdens del procònsul Aulo Gabinio, va derrotar als egipcíacs prop de Pelusio i la va ocupar, pero va respectar la vida dels seus habitants.
En 48 a. C., Cleopatra va ser a la ciutat dirigint un eixèrcit d'egipcíacs i mercenaris siris i àraps contra el seu germà i marit Ptolomeo XIII Filópator. En el mateix any, el (28 de setembre) va ser assessinat en la ciutat Pompeyo, que derrotat en Farsalia havia fugit fins a allí buscant la protecció del faraó Ptolomeo, que va ser qui li va fer matar i li va enviar el cap embalsamada a Juliol César, quan este va aplegar en octubre, i Pelusio va caure baix ell.
En 31 a. C., despuix de la batalla de Actium, Augusto es va presentar en Pelusio, i el governador Seleuco li va obrir les portes. La ciutat va ser visitada per diversos emperadors romans, entre ells Tito (70), Adriano (130-131), i Septimio Sever (199-200).
l'astrònom Claudio Ptolomeo va residir allí.
En 501, la ciutat va ser sériament danyada pels perses. En 524, va anar el primer lloc a on es va informar d'una greu plaga que pronte es va estendre per tot l'imperi i després es denominarà la pesta de Justiniano. Des d'esta época va ser coneguda principalment pel seu nom copto, Peremoun.
En 618, Pelusio va ser atacada i despuix conquistada temporalment pels perses dirigits per Cosroes II. En 640 va ser ocupada per Amr ibn al-As despuix d'una forta resistència, i la seua caiguda va conduir a la de tot Egipte, del que Amr va ser el primer governador musulmà.
Cap a 870, Pelusium era un port de primera importància de la ret comercial dels mercaders radanitas.
En 1117 va ser arrasada per Balduino I de Jerusalem, que va morir per una intoxicació alimentària despuix de menjar un plat de peix del lloc. En 1169, es menciona un atac del rei Amauro I de Jerusalem, pero els sobirans que varen governar despuix de les creuades es varen preocupar poc dels ports i Pelusio, ya en decliu, a penes torna a ser mencionada.
En l'actualitat és sèu d'un bisbe metropolità de l'Iglésia ortodoxa.
Jaciment arqueològic
[editar | editar còdic]La ciutat va ser excavada per Jacques Cledal en l'any 1910. En 1982, va iniciar excavacions Mohammed Abd el-Maksoud. En 1991, Tell el Farama i atres llocs pròxims com Tell el-Makhzan i Kanais, considerats part del «Gran Pelusium», varen ser repartits en concessions a equips egipcíacs, canadencs, suïssos i britànics; Ahmed el-Tabai va descobrir un amfiteatre i Mohammed Abd el-Samie una iglésia bizantina en Tell el-Makhzan.
En 2022 els arqueòlecs varen trobar els restants d'un temple dedicat a Zeus Casio.[6] Els investigadors ya coneixien notícies sobre el temple, ya que, a principis de 1900, Jean Clédat havia trobat inscripcions gregues que demostraven l'existència del mateix, pero esta va ser la primera volta que es varen aplegar a trobar les seues ruïnes.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gauthier, Henri (1928). Dictionnaire dones Noms Géographiques Contenus dans els Textes Hiéroglyphiques Vol. 5.
- ↑ «Pelusium – Tell Farama». Consultat el 14 de maig de 2022.
- ↑ Llibre de Plantilla:Bíblia.
- ↑ Plinio el Vell, Història Natural, xix,1-3.
- ↑ Este episodi va ser ilustrat pel pintor francés Paul-Marie Lenoir, en un quadro expost en el Saló parisenc de 1873, i venut per Sotheby's en Nova York el 25 d'abril de 2006.
- ↑ Ancient temple dedicated to Zeus found in North Sinai, Mena. Kamal Tabikha, 25 d'abril de 2022. Consultat el 14 de maig de 2022.
- ↑ Ruins of ancient temple for Zeus unearthed in Sinai. Hurriyet. 27 d'abril de 2022. Consultat el 14 de maig de 2022.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pelusio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.