Camí dels Reis

El Camí dels Reis va ser una ruta comercial de vital importància per al creixent fèrtil, que unia el Nilo en l'Éufrates creuant la península del Sinaí i l'Alce mediterràneu. La seua importància estratègica està en el fondo de les guerres entre els distints imperis, Egipte, Hati o Asiria, i possiblement en les que varen mantindre el Regne d'Israel i el de Judá.
Una de les referències més antigues al Camí dels Reis és bíblica:
Traçat
[editar | editar còdic]Començava en Heliópolis i es dirigia a l'est, a Clysma (Suez). Travessava el desert del Sinaí pel pas de Mitla, protegit per les fortalees de Nekhl i Themed, fins a aplegar a Eilat i Aqaba en el nort del Mar Rojo.
Des del golf de Aqaba, ya en Orient Mig, prenia la direcció nort seguint la vall d'Aravá i passant per Petra, Ma'an, Udruh, Sela, i Shaubak, i creuant les ciutats moabitas del Karak i Madaba, fins a aplegar al mar Morta. Des d'allí seguia al riu Jordán pel seu marge oriental, passant per Rabbah (Amán), Gerasa i Bozrah, fins a alcançar després Damasc.
Una volta en Damasc s'unia a la Via Maris, virando cap a l'est, per a aplegar a Resafa en el curs superior del riu Éufrates, passant per Palmira.
Atres usos
[editar | editar còdic]Esta ruta també va ser usada pels nabateos, que traficaven en artículs de lux com a resina d'incens i espècies des del sur d'Aràbia fins a Petra.
Durant el periodo romà, una secció del camí va formar part de la Via Nova Trajana, que unia Europa en Aràbia.
Posteriorment la ruta ha segut utilisada pels peregrins cristians a Terra Santa, per a accedir al Mont Nebot o a Betania. Per als musulmans, va ser la ruta principal del Hajj a la Meca, fins que els otomans varen construir el Tariq al-Bint en el XVI.
Jordània explota turísticament el tram que creua el seu territori, en visites a Amán, Jerash, Madaba, el castell creuat del Karak (Crac dels moabitas), Betania (a on va ser batejat Jesucristo), Petra, Shaubak (Crac de Montreal) i Aqaba.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Camino de los Reyes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.