Anar al contingut

Camí dels Reis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Camine Real (desambiguaació).
El Camí dels reis (en roig) en el sigle XIV a. C.

El Camí dels Reis va ser una ruta comercial de vital importància per al creixent fèrtil, que unia el Nilo en l'Éufrates creuant la península del Sinaí i l'Alce mediterràneu. La seua importància estratègica està en el fondo de les guerres entre els distints imperis, Egipte, Hati o Asiria, i possiblement en les que varen mantindre el Regne d'Israel i el de Judá.

Una de les referències més antigues al Camí dels Reis és bíblica:

Aixina que et preguem que nos deixes passar pel teu territori. No passarem a través de camps sembrats o de vinyes, ni beurem l'aigua dels pous; anirem a lo llarc del camí del rei, sense desviar-nos a dreta o esquerra fins que hajam passat a través del teu territori.
Números 20, 17

Començava en Heliópolis i es dirigia a l'est, a Clysma (Suez). Travessava el desert del Sinaí pel pas de Mitla, protegit per les fortalees de Nekhl i Themed, fins a aplegar a Eilat i Aqaba en el nort del Mar Rojo.

Des del golf de Aqaba, ya en Orient Mig, prenia la direcció nort seguint la vall d'Aravá i passant per Petra, Ma'an, Udruh, Sela, i Shaubak, i creuant les ciutats moabitas del Karak i Madaba, fins a aplegar al mar Morta. Des d'allí seguia al riu Jordán pel seu marge oriental, passant per Rabbah (Amán), Gerasa i Bozrah, fins a alcançar després Damasc.

Una volta en Damasc s'unia a la Via Maris, virando cap a l'est, per a aplegar a Resafa en el curs superior del riu Éufrates, passant per Palmira.

Atres usos

[editar | editar còdic]

Esta ruta també va ser usada pels nabateos, que traficaven en artículs de lux com a resina d'incens i espècies des del sur d'Aràbia fins a Petra.

Durant el periodo romà, una secció del camí va formar part de la Via Nova Trajana, que unia Europa en Aràbia.

Posteriorment la ruta ha segut utilisada pels peregrins cristians a Terra Santa, per a accedir al Mont Nebot o a Betania. Per als musulmans, va ser la ruta principal del Hajj a la Meca, fins que els otomans varen construir el Tariq al-Bint en el XVI.

Jordània explota turísticament el tram que creua el seu territori, en visites a Amán, Jerash, Madaba, el castell creuat del Karak (Crac dels moabitas), Betania (a on va ser batejat Jesucristo), Petra, Shaubak (Crac de Montreal) i Aqaba.