Resafa

Resafa

Resafa o Rusafa (en àrap: الرصافة, al-Ruṣāfa, Reṣafa), coneguda també en l'época romana com Sergiopolis i breument com Anastasiopolis, va ser una ciutat situada en la província romana d'Eufratensis, en la estepa del nort de l'actual Síria. Hui dia és un lloc arqueològic localisat al suroest de la ciutat d'Al Raqa i l'Éufrates.

Noms

Resafa es correspon en l'acadio en Raṣappa i el bíblic Rezef (Septuaginta, en grec antic, Ràphes, Ράφες), a on és mencionada en Isaías 37:12. Les fonts cuneïformes la nomenen com Rasaappa, Rasappa i Rasapi.

Claudio Ptolomeo la flama Rhesafa (Ρεσαφα en grec). En la Tabula Peutingeriana de l'época romana tardana li la crida Risapa. En la Notitia dignitatum li la denomina Rosafa.

Història

Orígens

La ciutat provablement data de el IX, quan els assiris varen construir en el lloc un campament militar, trobant-se vàries llistes dels seus governants entre 839 a. C. i 737 a. C.. En estes llistes Resafa seria la capital de la província de Laqe. Li la menciona en la Bíblia (Isaías 37:12 i II Reis 19:12), la ciutat de Résef, en el camí del desert entre el Éufrates i Palmira. No obstant, encara no s'han trobat evidències arqueològiques que soporten un assentament tan primerenc.

Dominació romana

Segons la Notita Dignitatum, Diocleciano (284-305), fortificó el castrum de Resafa en un esquadró de cavalleria nativa, equites promoti indigenae, que es va convertir en un important lloc de avanzadilla militar per a defendre's dels perses sasánidas i una estació en la Strata Diocletiana. Per la seua ubicació en les rutes de les caravanes que unien Aleppo, Dura Europos i Palmira va aplegar a convertir-se en un important centre econòmic de la zona. No obstant, al no dispondre de manantiales o d'aigua corrent, depenia de grans cisternas per a captar les pluges d'hivern i primavera. Resafa, situada en el cor de les guerres romà-perses, va tindre que ser una ciutat ben defesa en enormes muralles que la rodejaven i una gran fortalea.

En el IV, la ciutat es convertiria en un lloc de pelegrinage per als cristians que venien a venerar a Sant Sergio, un soldat romà cristià que va ser martirisat i decapitat en Resafa durant la persecució de Diocleciano. Va ser construït un santuari en el lloc d'enterrament i la ciutat va ser renombrada, en el seu honor, Sergiopolis, aproximadament en l'any 425. De fet, es convertiria en "el més important centre de pelegrinage en la diòcesis d'Orient de Bizancio bizantins en el periodo proto-bizantino", en un especial atractiu per als àraps locals, especialment els gasánidas. que varen erigir construccions com una sala d'audiències, que conserva una inscripció grega en alabanza al rei al-Mundir.

La riquea de la ciutat es va deure principalment al comerç de la llana i als rics donatius ofrendados al santuari del sant. Procopio de Cesarea descriu en detalle les muralles i edificis erigits allí per Justiniano. Les muralles de Resafa, encara ben conservats tenen més d'1.600 peus de llongitut i uns 1000 peus d'ample. Es varen erigir adicionalment torres redones o quadrades cada cent peus. També es conserven ruïnes d'una iglésia de tres àbsits.

Dominació àrap

La ciutat va ser perduda pels romans en el VII quan els àraps, enviats pel califa ʿ Umar, que va regnar entre 634 i 644, varen obtindre la victòria final en la Batalla de Yarmuk en l'any 636. Durant el periodo de la dinastia califal omeya, la ciutat va ser la residència favorita del califa Hisham, que va governar entre 724 i 743 i va construir un soc, un mercat cobert i un khān, és dir, un caravasar.

En el advenimiento de la nova dinastia dels abasíes es va construir una nova fortalea en la propenca al-Raqa. En el VIII, la ciutat va sofrir danys per terremot, pero un chicotet grup d'habitants va continuar residint allí, mostrant les cases de pedra un us continu de el VI fins a el XIII. El mege àrap Ibn Butlân va ser invitat a la ciutat per la seua bisbe en 1050, mentres que el geógrafo Yaqut, va permanéixer allí al voltant del 1225, descrivint un bell convent encara habitat per monges. La ciutat seguia sent un lloc de pelegrinage i fins a allí, varen aplegar els cavallers creuats, com ho demostra el descobriment d'un recipient d'argent en l'escut d'armes del noble francés de Raúl I de Couzy, qui va participar en la Tercera Creuada. Este objecte va ser trobat enterrat junt en atres fonts d'argent, tal volta per a ser salvats del pillage davant l'arribada dels mongoles, que varen invadir Síria entre 1259 i 1260. L'arribada dels mongoles primer i dels turcs despuix, varen dur a l'abandó de la ciutat, que va continuar albergant periòdicament a grups de pastors nómades.

Història eclesiàstica

El primer bisbe de Resafa va ser nomenat poc despuix de l'any 431 per Juan I de Antioquía, a pesar de l'oposició del Metropolità d'Hierápolis Bambyce, de qui havia depés eixa iglésia fins a llavors. Més vesprada, Mariano va assistir a un Concilie de Antioquía. La sèu episcopal (metròpolis) de Sergiopolis en cinc sèus sufragáneas figura en la Notitia episcopatuum d'Antioquía en el VI. Havia obtingut este títul de l'emperador Anastasio I, en el quint concilie general (553), firmant Abraham com a metropolità. El favor que va mostrar Anastasio per la ciutat va dur a denominar-la Anastasiopolis, nom que encara conservava a principis de el VII. També varen ser importants el bisbe Cándido, qui en el moment del sege de la ciutat pel shah Cosroes I en el 543, va rescatar a 1.200 presoners per 200 lliures d'or, i el metropolità Simeón en 1093, lo que demostra que el cristianisme va seguir existint inclús baixe l'islam.,

Sergiopolis seguix sent una sèu titular catòlica, sufragánea de Hierápolis Bambyce.

Guerra Civil Síria

El govern siri d'Al Assad va recuperar la ciutat de mans de l'Estat Islàmic el 19 de juny de 2017, en ajuda de les tropes russes, despuix de tres anys d'ocupació yihadista. Les ruïnes semblaven estar en bones condicions.

Personalitats lligades a Resafa

• Anastasio el Persa, monge i sant, fallit en el 628.

Bibliografia

• C. Bertelli, «Rhesapha» en Enciclopèdia dell'Art Antica, Roma 1965, pp. 666-669.
• T. Ulbert, The silver treasures of Resafa-Sergiopolis, Near East in antiquity; German contribution to archaeology of Jordan, Palestine, Syria Lebanon and Egypt, I, 1990, pp. 105-110.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Resafa.