Anar al contingut

Bubastis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bubastis 011.JPG
Bubastis
Plantilla:Círcul sobre image
Mapa d'Egipte: Bubastis.
Archiu:Nomos bajo egipto 2.svg
Nomos del Baix Egipte.

Bubastis[1] (Per-Bastet en antic egipcíac i Tell Basta en àrap) va ser una antiga ciutat egipcíaca, capital de el XVIII nomo del Baix Egipte (Am-Khent), situada prop de la moderna ciutat de Zaqaziq, en la zona oriental del delta del Nilo. Ha segut identificada en la Phibeseth ("casa de Bastet") de la Bíblia.[2] Bubastis està al suroest de Tanis, sobre la marge oriental del braç pelusiaco del Nilo, en les coordenades 30° 34′ N, 31° 31′ E.

Va ser el principal centre de cult a la deesa felina Bastet. En el V, el historiador grec Heródoto va escriure una descripció de la ciutat i dels peregrins que acodien a rendir cult a la deesa Bastet, en el seu anual "Festa de l'embriaguea".

Història

[editar | editar còdic]

Els estrats més antics daten del Imperi Antic, havent referències a reis de l'IV dinastia, aixina com temples de la dinastia VI (Teti i Pepy I) i una necròpolis. Durant l'Imperi Mig, va haver un gran palau d'atobó (16 000 metros quadrats) datat en la duodècima dinastia, que tal volta fora residència d'Amenemhat III, puix un llindar de pedra calcàrea mostra a este sobirà durant la seua festa Heb Sigau.

Plantilla:Ferixc

El tercer periodo intermig d'Egipte és la seua época de major prosperitat, sobretot durant les dinasties XXII i XXIII a partir de que Sheshonq I la convertira en residència real. La seua importància va decréixer despuix de la conquista persa de Cambises II en 525 a. C.

Durant la vigèsim segona dinastia egipcíaca la ciutat va ser una de les més importants de la delta. Immediatament al sur de Bubastis estaven les terres en les quals Psamético I va recompensar els servicis dels seus mercenaris carios i jonios[3] i al nort de la ciutat començava el gran canal que el faraó Necao II va construir entre el Nilo i el mar Rojo.[4] Despuix de prendre Bubastis, els perses varen destruir les seues muralles.[5] A partir d'este periodo va declinar gradualment, encara que apareix en els anals eclesiàstics entre les sèus episcopals de la província Augustamnica Secunda. Existix constància de monedes falcades en Bubastis de l'época d'Adriano.

Els temples allí són més espaciosos i més ostentosos que el de Bubastis, pero cap tan agradable de contemplar. Llevat en l'entrada, Bubastis està rodejada per dos canals del riu que apleguen fins a l'entrada del temple; cap dels dos es mescla en l'atre, perque un va per un costat i el segon per l'atre. Cada canal té cent peus d'ample i en les seues vores s'alineen els arbres. El propileu medix xixanta peus d'altura, i s'adorna en escultures de nou peus l'eixecució dels quals és excelent. El temple, que està en el centre de la ciutat, es pot vore des de tots els costats mentres que es camina entorn; i açò ocorre perque la ciutat s'ha alçat, mentres que el temple no s'ha mogut sino que permaneix en el seu lloc original. Al voltant del temple hi ha un mur, adornat en escultures. Dins del recint hi ha una arboleda en grans arbres, plantada al voltant d'un gran edifici en el qual està l'estàtua de Bastet. El temple té forma quadrada, cada costat és d'un estadi en llongitut. En llínea en l'entrada hi ha un camí de pedra de prop de tres estadis de llarc, que conduïx cap a l'est a través del mercat públic. El camí té prop de 400 peus d'ample, i està flanquejat per alts arbres. Conduïx al temple d'Hermes.
Heródoto, II, 59-60
Archiu:Bastet-E 3915-IMG 0485-gradient.jpg
Bastet representada en cap de lleona.

Religió

[editar | editar còdic]

Bubastis era el centre de cult de la deesa Bastet, que els grecs identificaven en Artemisa. El gat era l'animal sagrat de la deesa, que es representa en cap de gata o de lleona, la seua forma original, i acompanya en freqüència al deu Ptah en les inscripcions monumentals. Hi havia una necròpolis per a gats momificados utilisats com a ofrena des de la Baixa Época i en época grecorromana.

Les característiques de la ciutat i del nomo de Bubastis giraven entorn al seu oràcul de Bastet, el gran temple d'eixa deesa i la processó anual en el seu honor. L'oràcul va guanyar en renom i importància despuix de l'afluència de colon grecs en la delta, ya que l'identificació de Bastet en Artemisa va atraure al seu temple tant a egipcíacs com a estrangers.

El festival de Bubastis era un dels més alegres i magnífics de tot el calendari egipcíac segons lo descrit per Heródoto:

Les barques, plenes de hòmens i dònes, suraven caixer avall per el Nilo. Els hòmens tocaven flautes de loto, les dònes en címbalos i panderos, i les que no tenien cap instrument acompanyaven la música en palmes i danses i atres gests alegres. Açò era aixina mentres estaven en el riu, pero quan varen aplegar a un poble en les seues vores, els peregrins varen desembarcar i les dònes varen cantar, es varen burlar jocosament de les dònes d'eixe poble i es varen pujar les faldes al cap. Quan varen alcançar Bubastis varen celebrar un solemne convit: es va beure més vi en eixos dies que en tot el restant de l'any. Aixina era la celebració d'este festival; i es conta que fins a setcents mil peregrins celebraven el convit de Bastet.

Restants arqueològics

[editar | editar còdic]

Les seues ruïnes estan prop de la ciutat de Zaqaziq. S'han realisat expedicions arqueològiques a les ruïnes en 1886, 1887, i 1906, en l'última de les quals es va descobrir una capella de la sexta dinastia i un temple de el VIII

Archiu:Chapiteau décoré de la déesse Hathor.jpg
Capitel Hatorico de Bubastis. Museu del Louvre.


Les ruïnes atesten la magnificencia original de la ciutat. Les muralles medixen casi cinc quilómetros. Dins del recint principal, a on està la major acumulació de ruïnes, hi ha molts blocs de granit que semblen haver pertanygut a numerosos obeliscs i al propileu. Segons Heródoto, la construcció d'una barrera de terra al voltant de la ciutat antiga va ser començada per un faraó cridat 'Sesostris' i terminada pel invasor etíope 'Sabakos', que va amprar a presoners per al treball.[6] La barrera es va pensar per a protegir de les inundacions del Nilo la ciutat, jardins i arboledas. Per l'aspecte general de les ruïnes i la descripció donada d'ella per Heródoto, sembla haver segut alçada de manera concèntrica al voltant dels temples de Bastet i Thot (Hermes, per als grecs), de modo que el lloc sancer s'assemblara a l'interior d'un con invertit. Els únics edificis en pedra de Bubastis semblen haver segut els temples i la muralla de granit:

  1. Nom grec: Βούβαστις segons Heródoto (II, 59, 137) o Βούβαστος segons Estrabón (XVII 805) i Diodoro (XVI, 51).
  2. Ezequiel 30:17
  3. Heródoto, llibre II, 154
  4. Heródoto, II, 158.
  5. Diodoro, XVI. 51
  6. Heródoto, II, 137.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Este artícul incorpora text del Dictionary of Greek and Roman Geography, de William Smith (1856), en domini públic. La referència animal fa dels Gats els protectors d'Egipte


Referències

[editar | editar còdic]