Shasu

Shasu és la paraula egipcíaca per a designar als nómadas que varen sorgir en Orient Mig, de el XV al Tercer Periodo Intermig. El nom va evolucionar d'una transcripció de la paraula egipcíaca š3la seua, que significa "els que es mouen a peu" i és el terme per a designar als beduinos vagabunts.

Esta paraula té el seu orige en una llista de persones de Transjordania, de el XV, descrivint un dels territoris dels Shasu com "Yhw en la terra dels Shasu". D'esta evidència, alguns erudits com Donald B. Redford i William G. Dever, conclouen que les persones que posteriorment serien els "Israelitas" varen ser registrades en l'Estela de Merenptah (o Estela d'Israel), els qui varen fundar el regne d'Israel eren, originalment, una tribu Shasu.

Les llistes de Soleb i Amarà (en Nubia), datades al final de el XV (Dinasties XVII i XVIII), sugerixen que una concentració original d'assentaments Shasu estava situada en el sur de Transjordania, en les planures de Moab i el nort d'Edom, a on un grup de sis noms són identificats com la terra dels Shasu i entre ells s'inclouen Es'anar (Edom), Labán (possiblement Libona, al sur de Amán), Sam'ath (simetitas, un clan dels kenitas: 1 Crón. 2:55), Wrbr (provablement el Uadi Hasa), Yhw, i Pysps. En atres texts de la Dinastia XIX i XX, el víncul constant dels Shasu en llocs de Edom i el Arabá (Timna) situa les identificacions de les anteriors llestes fora de tot dubte.

No obstant, la conexió proposta entre israelitas i Shasu està menyscabada pel fet de que en els bajorrelieves d'época de Merenptah, els israelitas no són descrits ni representats com Shasu. Açò ha orientat a atres erudits, com Franco J. Yurco i Michael G. Hasel, a identificar als Shasu en els bajorrelieves de Merenptah, en Karnak, com a individus distints dels Israelitas, ya que ells duen robes i pentinats diferents i són denominats de forma distinta pels escrigues egipcíacs. Ademés, la paraula Israelita determina a persones o a un grup soci-ètnic i la designació més freqüent per als "enemics Shasu" és el determinativo de tossal-país; aixina són diferenciats dels cananeos, que alberguen les ciutats fortificadas de Ascalón, Gézer, i Yenoam.

Vore també

• Habiru

Referències

• Dever, William G. (1997). "Archaeology and the Emergence of Early Israel" . In John R. Bartlett (Ed.), Archaeology and Biblical Interpretation, pp. 20–50. Routledge. ISBN 0-415-14113-3
• Hasel, Michael G. (1994). “Israel in the Merneptah Stela,” Bulletin of the American Schools of Oriental Research, No. 296, pp. 45-61.
• Hasel, Michael G. (1998). Domination and Resistance: Egyptian Military Activity in the Southern Levant, 1300–1185 BC. Probleme der Ägyptologie 11. Leiden: Brill, pp. 217-239. ISBN 90-04-10984-6
• Hasel, Michael G. (2003). "Merenptah's Inscription and Reliefs and the Origin of Israel" in Beth Alpert Nakhai ed. The Near East in the Southwest: Essays in Honor of William G. Dever, pp. 19–44. Annual of the American Schools of Oriental Research 58. Boston: American Schools of Oriental Research. ISBN 0-89757-065-0
• MacDonald, Burton (1994). "Early Edom: The Relation between the Literary and Archaeological Evidence". In Michael D. Coogan, J. Cheryl Exum, Lawrence E. Stager (Eds.), Scripture and Other Artifacts: Essays on the Bible and Archaeology in Honor of Philip J. King, pp. 230–246. Louisville, KY: Westminster John Knox Press. ISBN 0-664-22364-8

• Redford, Donald B. (1992). Egypt, Canaan and Israel In Ancient Claves, Princeton: Princeton University Press.
• Stager, Lawrence E. (2001). "Forging an Identity: The Emergence of Ancient Israel". In Michael Coogan (Ed.), The Oxford History of the Biblical World, pp. 90–129. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-508707-0
• Yurco, Frank J. (1986). "Merenptah's Canaanite Campaign." Journal of the American Research Center in Egypt 23:189-215.