Anar al contingut

KV35

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Raum des Sarkophags KV35.jpg
KV35

KV35 és una antiga tomba egipcíaca descoberta en 1898 per Victor Loret en el cridat Valle dels Reis. Pertany al faraó Amenhotep II. Despuix d'un mur, en una cambra sagellada, es varen trobar tres mòmies de la dinastia amarniana.

Archiu:KV35 Mummies.png
Posició i identificació de les mòmies de la primera cambra de la tomba KV 35.

La tomba té el sostre de la cambra sepulcral decorat en estreles sobre un fondo blau obscur i inclou en la seua decoració figures del rei realisant actes rituals front a Osiris, Anubis i Hathor, sent açò una innovació que influirà en el disseny de posteriors tombes.

En el sarcòfec de quarsita encara permaneixia intacta la mòmia del rei, en una guirnalda de flors al coll i aixina es va mantindre exposta en el lloc fins que en 1928 va ser traslladada al Museu d'El Caire. No se sap per qué els lladres de tombes antics varen respectar el cos del sobirà, puix lo habitual és que les mutilaren i inclús destrossaren a la busca dels amulets i joyes que sabien que portaven entre les benes.[1] Més vesprada, la tomba va ser utilisada com a taibola d'atres mòmies que varen ser traslladades ací durant el Tercer periodo intermig i identificades per les inscripcions trobades en els seus bolics funeraris. Pertanyen a les següents persones:

Archiu:Amenhotep II mummy Carter 3.png
Mòmia de Amenhotep II

En una segona cambra es varen trobar tres mòmies en el sol i desvendadas que varen tardar més en ser identificades:

  • Una dòna madura, ben conservada, en llarc cabellam castany, a la que es va conéixer com la «dama vella» (identificada per anàlisis de ADN en 2010 com la reina Tiy, esposa principal del rei Amenhotep III).
  • Un príncip chiquet (tal volta Webensenu un fill de Amenhotep II)
  • Una chica jove de delicades traces, greument danyada en el seu rostre, a la que es va conéixer com la "dama jove" (identificada en els anàlisis de ADN de 2010 com a filla de la Dama Vella (Tiy) i Amenhotep III i a la seua volta era la mare de Tutankamon hagut de la seua unió en el seu germà el rei Akenatón).[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. La Vall dels Reis i els temples i necròpolis de Tebas. Alberto Siliotti. 1997.
  2. El historial mèdic de Tutankamón. El Món (16/2/2010). Consultat el 3 de febrer de 2010.


Referències

[editar | editar còdic]