Kageneckia lanceolata
Kageneckia lanceolata, coneguda com lloque, llocke, lloq'i, és una espècie arbòrea, dioica, en la família de les Rosaceae. És nativa d'Argentina, Bolívia i Perú. Està amenaçada per pèrdua d'hàbitat.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre semicaducifolio densament ramificat en corfa escamosa, empinat, copa mig oberta i raïl profunda, aplega a medir fins a 5 m. En algunes ocasions es presenta com a arbre recte d'un sol tronc i alcança fins a 10 metros. Distribuïda entre els 2.100 fins als 3.700 m s. n. m. i es troba en major freqüència en les zones altes sobre els 3.400 m s. n. m. Fulls, alternes simples, lanceoladas, de 2 a 5 cm de llarc, finamente serrada en la vora. Flores, unisexulales, masculines i femenines en individus separats; les masculines en corimbes o arracades terminals, les femenines solitàries i axilars; florix en octubre i novembre. Fruts, càpsula de 5 folículs disposts en forma d'estrela, dehiscentes, en llavors menudes i aladas de color café clar; en fruts de decembre fins a març.
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita per Ruiz & Pav. i publicat en Systema Vegetabilium Florae Peruvianae et Chilensis 290 en 1798.[1]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Proporciona llenya de bona calitat i també servix para carbó; la fusta s'usa per a la construcció de cases, apriscos i barraques; igualment en la construcció artesanal d'instruments de labranza (mànecs, jorras) implementos de llaurat. Els brots tendres i la #fulleram són consumits pel ganado caprino, vacú i oví.
El lloque és també utilisat per al control de la erosió del sol (conservació de sols), cortina rompeviento de baixa altura i seges vius.
Us medicinal
[editar | editar còdic]En la seua corfa es prepara una infusió per a induir lisis enfebrades. Esta planta també posseïx qualitats antipalúdicas.[2]
Us ancestral
[editar | editar còdic]Per la seua durea, era utilisat per les cultures andinas per a l'elaboració de bastons, en el teixit de les maromas per als ponts colgantes i com mànec per a les macanas.[3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: durazno de camp, lloque, duraznillo, sacha durazno[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Kageneckia lanceolata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ https://web.archive.org/web/20070709100910/http://vmechanm.blogspot.com/2005/10/granada-combat-cncer-de-prstata.html
- ↑ (1934).«El món vegetal dels antics peruans».Revista del Museu Nacional.Llima:3(3)
- 243-322.Consultat el 15 de març de 2017.
- ↑ «Arbres natius: Kageneckia lanceolata (durazno de camp, lloque, duraznillo, sacha durazno)». Paisagiste Laila Huber. Consultat el 17 de febrer de 2017.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
- Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Pau.
- López Calderón, R. P. 2000. La prepuna boliviana. Ecol. Bolívia 34: 45–70.
- López Vargas, A. 1995. Estud. Veg. Prov. Mizque Campero Cochabamba i–vaig vore, 1–152. Tesis Universitat Major de Sant Simón, Cochabamba.
- Macbride, J. F. 1938. Rosaceae. 13(2/3): 1063–1119. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago. View in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage Library
- Rusby, H. H. 1893. On the collections of Mr. Miguel Bang in Bolívia. Mem. Torrey Bot. Club 3(3): 1–67. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- Saravia Miranda, I. F. 1996. Estud. Veg. Prov. Campero Mizque Cochabamba i–v, 1–92. Tesis, Universitat Major de Sant Simón, Cochabamba.
- Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
- Zarate, M., D. Goitia & G. Lazarte. 1999. Estudi estructural i ecològic dels boscs relictos de tres espècies de pins de mont (Podocarpus spp., Podocarpaceae) en Cochabamba, Bolívia. Revista Boliviana Ecol. Cons. Amb. 5: 51–59.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kageneckia lanceolata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.