Kainita
La kainita és un mineral de la classe dels minerals sulfat. Va ser descoberta en 1865 en Sajonia-Anhalt (Alemània), sent nomenada a partir del terme grec "kainos", que significa "recent" o "contemporàneu", en alusió a la seua recent formació com mineral secundari. Sinònims poc usats són: caenita, cainita o cenita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un sulfat de potassi i magnesi, en part dels aniones substituïts per clorur, ademés està hidratado.
Propietats físiques
[editar | editar còdic]L'hàbit és de cristals tabular grossos; a sovint exhibixen numeroses formes. Apareix com a granular massiu, formant costres i arracades que recobrixen la superfície de cavitats i fissures, en els quals els cristals individuals poden alcançar grans dimensions de fins a dèu centímetros.
El mineral pur és incoloro, pero és freqüent que present impurees que li donen variades coloració: groc, marró, vert-gris, roig, violeta o blau. Incoloro baix llum transmesa. Quan és de color violeta es decolora a 150 °C. La varietat blava té com a impurea H2S.[1]
Té un sabor salat i amarc.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Leonhardt i Kühn (1935) Centralblatt für Mineralogie, Geologie und Paleontologie, Stuttgart: 193.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kainita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.