Kandake
Kandake, kentake (formes gregues del vocablo meroítico kdke o ktke) a sovint latinizado candace va ser el títul de les reines o regnes mare de l'antic regne africà de Kush, també conegut com Nubia o Etiopia.[1] Tenien la seua pròpia cort, provablement actuaven com a terratinents i eixercitaven un important paper com regentes. Este títul és confòs en les fonts gregues i romanes contemporànees en el mateix nom de la reina. Aixina en el Nou testament de la Bíblia un ministre del tesor de "Candace, reina dels etíops" que retornava d'un viage a Jerusalem va ser batejat per Felipe el Diácono:
En les diverses representacions de les kandakes en els murs dels temples apareixien i destacaven habitualment com a dònes de llargues i esmolades ungles i bella joyeria considerada sagrada.[2] Diverses descripcions les consideren obeses pero deu tindre's en conte que entre moltes civilisacions africanes el sobrepés femení era indicatiu de poder, riquea i productivitat com a mares.[2] Les seues representacions sugerixen que li les considerava governants d'orige diví ya que solen estar a la mateixa altura que el deu principal de Meroe, Apedemak, el deu lleó.[2]
El nom llatí Candace i les seues variants deriva del títul Kandake.
Reines guerreres
[editar | editar còdic]Una llegenda del medieval Romançada d'Alejandro propon que la Candace de Meroë va lluitar contra Alejandro Magne.[3][4] Lo cert és que Alejandro mai va atacar Nubia i mai va intentar alvançar més al sur de l'oasis de Siwa en Egipte.[5][6]
El 25 a. C. la kandake Amanirenas, segons Estrabón, va atacar la ciutat de Siena, l'actual Asuán que formava part del Imperi Romà. L'emperador Augusto va ordenar a Publio Petronio (prefecto d'Egipte) que destruïra la ciutat de Napata com a represàlia.[7][8]
La majoria dels estudiosos no tenen en conte els relats d'Heródoto, Estrabón i Diodoro puix els consideren poc més que intents de demostrar l'existència de dònes guerreres encara que els tres escritors de l'antiguetat han demostrat la seua fiabilitat en atres observacions que s'han pogut examinar sobre la vida en els sigles anteriors a Crist. En oposició a açò una notable série de reines guerreres nubias, reines regentes i regnes mare conegudes com kentake estan eixint a la llum solament gràcies a l'alvanç en el dessifrat de la escritura meroítica. Controlaven lo que és hui el nort de Sudan i la franja més al sur d'Egipte.
Bajorrelieves datats entorn al 170 a. C. mostren a la kentake Shanakdakheto vestida en armadura i portant una llança en batalla. No va governar com a reina regente ni com regna mare sino com a governant completament independent. El seu marit va ser el seu consorte i en els bajorrelieves que ella mateixa va encarregar li la representa tant sola com junt al seu marit i el seu fill, qui heretaria el tro a la seua mort. En el món grecorromano es coneixia a les següents reines africanes com "candaces": Amanishajeto, Amanitore, Amanirenas, Nawidemak i Maleqereabar.
Kandakes de Kush
[editar | editar còdic]
Molts dels noms de les kandakes inclouen la partícula amani, referència al deu Amón:[2]
- Pelekh Candace de Meroe (c. 345 a. C.–332 a. C.)
- Alakhebasken (c. 295 a. C.)
- Shanakdakheto (177 a. C.–155 a. C.)
- Amanikhabale (50 a. C.–40 a. C.)
- Amanirenas (40 a. C.–10 a. C.)
- Amanishajeto (c. 10 a. C.–1 d. C.)
- Amanitore (1–20 d. C.)
- Amantitere (22–41 d. C.)
- Amanikhatashan (62–85 d. C.)
- Maleqorobar (266–283 d. C.)
- Lahideamani (306–314 d. C.)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Page, et a el, 2005, p. 137, Vol 1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (2005) Molefi Kete Asante i Ama Azama (ed.). Encyclopedia of Black Studies (en anglés), Califòrnia: Sage Publications Inc.
- ↑ Jones (2000). Women Warriors: A History (en anglés), Brasseys Inc.
- ↑ (1994) Whitney Davis (ed.). Gai and Lesbian Studies in Art History (en anglés), The Haworth Press, p. 15.
- ↑ Gutenberg, David M. (2003). The Curse of Ham: Race and Slavery in Early Judaism, Christianity, and Islam (en anglés), Princeton University Press, p. 64.
- ↑ Morgan; Stoneman, {{{nom2}}} (1994). Greek Fiction: The Greek Novell in Context (en anglés), Routledge, pp. 117-118. ISBN 0-415-08507-1.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Nubian Queens in the Nile Valley and Afro-Asiatic Cultural History - Carolyn Fluehr-Lobban, professora d'Antropologia, Museu de Belles arts, Boston, Estats Units, 20-26 d'agost de 1998 (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kandake» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.