Kastanozem
Kastanozem (també conegut com "sol de castanyer") és un dels 32 grups de sols de referència de la Base Mundial de Referència per als Recursos Sols (WRB).[1] Estos sols són més lluents que els Chernozems i estan relacionats en els Mollisolés en la taxonomia de sols del USDA.[2] Són rics en humus i originalment estaven coberts de vegetació de pasturages autòctons de maduració primerenca, que produïx una característica capa superficial marró en el primer metro de profunditat. Tenen un nivell relativament alt de ions de calcio disponibles units a les partícules del sol i poden tindre un horisó petrocálcico d'entre 25 i 100 cm de gruixa.
Els Kastanozems es troben en zones relativament seques en 200 a 450 mm de pluja a l'any.
El nom té dos orígens: el terme rus 'каштановые почвы', 'каштанозем', a on 'каштановые' és un to marró derivat de la paraula "каштан" (Kashtan), "castany" i fa referència al color del seu clafoll, i el terme llatí castanea (castanyer).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ IUSS Working Group WRB: World Reference Base for Soil Resources, fourth edition. International Union of Soil Sciences, Vienna 2022. ISBN 979-8-9862451-1-9 ([1]).
- ↑ W. Zech, P. Schad, G. Hintermaier-Erhard: Soils of the World. Springer, Berlin 2022, Chapter 5.3.3. ISBN 978-3-540-30460-9
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kastanozem» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.