Kauai
Kauaʻi (coneguda com Kauai fora de les illes Hawái) és la més antiga i la quarta en tamany de les illas principals del archipèlec de Hawái, en una superfície d'1.430,43 km², També coneguda com "Illa Jardí" o "Garden Isle". Ademés, l'illa li dona nom al pardal extint Kauaʻi ōʻō. Està ubicada en la posició {{ |dms-lat=22°05′N |dms-long=159°30′O |dec-lat=22.083 |dec-long=-159.5 |param=22_05_N_159_30_W_type:isle|default=dms|name=}}</noinclude>.
Kauaʻi es troba a 170 quilómetros (105 milles) del canal de Kaua'i, al noroest d'Oʻahu. És una illa montanyosa d'orige volcàico, sent el punt més elevat el pico Kawaikini d'1.598 m (5.243 peus) sobre el nivell de la mar, seguit del Mount Wai‘ale‘ale prop del centre de l'illa, d'1.570 m (5.148 peus). És un dels llocs més humits de la Terra. Les fortes precipitacions han erosionat molt la zona este del mont Waialeale, i creat profundes valls, canons i grans cascades.
No es coneix exactament que significa el nom de Kauaʻi, pero sembla que, segons la tradició nativa de Hawái, té relació en la llegenda d'Hawaiiloa. Est va ser un navegant polinesio a qui s'atribuïx el descobriment de les Illes Hawái. L'història conta cóm va posar a l'illa de Kaua‘i el nom del seu fill favorit; segons açò, una possible traducció de Kaua'i és "lloc al voltant del coll", que aludix a cóm un pare duria al seu fill predilecte.
L'Oficina Censal dels Estats Units definix a Kauai com les seccions censales 401 a 409 del Comtat de Kauai, Hawái, que és tot el comtat llevat les illes de Kaula, Lehua, i Niʻihau. Segons cens del 2000, l'illa de Kauai tenia una població de 58.303 habitants.[1]
Història i geografia
[editar | editar còdic]En 1778, el capità James Cook va arribar a la baïa Waimea, sent el primer europeu conegut que aplegava a les illes Hawái, a les que va batejar com a Illes Sandwich en honor del seu patró, el Comte de Sándwich.
Les illes de Kauaʻi i Niʻihau varen ser les últimes en formar part del Regne de Hawái. El seu governant, Kaumualiʻi (c. 1778–26 de maig de 1824), va resistir l'acossament del Rei Kamehameha I, el Gran (1736?-1819), durant anys. Kamehameha va intentar dos voltes prendre les illes per la força en una gran flota de barcos i canoas. El seu primer intent va ser desbaratat per una tormenta i el segon per una epidèmia. En vista de l'amenaça que suponia una invasió major, Kaumualiʻi va optar per unir-se al regne sense que hi haguera derramamiento de sanc, convertint-se en vassall de Kamehameha en 1810, i cedint l'illa al regne de Hawái despuix de la seua mort .[2] Pero entre 1815 i 1817, Kaumualiʻi va negociar en els russos, assentats en Fort Elizabeth, un possible protectorat del Imperi rus de cara a lliberar-se de Kamehameha, sense èxit.
La ciutat de Līhuʻi, en la costa surest de l'illa, és la capital del Comtat de Kauaʻi i la segona més gran de l'illa. Kapaʻa, en "Coconut Coast" o "Costa Cocotero" (emplaçament d'una antiga plantació de cocos) a uns 10 quilómetros al nort de Līhuʻi, té una població de casi 10 000 persones, aproximadament un 50% més que Līhuʻi. Waimea, la que fora un dia capital de Kauai en l'extrem suroest de l'illa, va anar el primer lloc de Hawái que va visitar el capità i explorador anglés James Cook en 1778. La ciutat de Waimea es troba en la desembocadura del riu Waimea, en el recorregut del qual es troba un dels canons més pintorescs del món: el Canó de Waimea, que té un desnivell d'uns 900 metros. Se li coneix com "El Gran Canó del Pacífic." Atres poblacions importants són: Hanalei, Poʻipū, Princeville, Wailua, etc.
El huracà Iniki de 1992 pugues haver provocat un canvi indirecte en el ecosistema de Kauaʻi. Hi ha els qui afirmen que es va destruir una granja de pollets, que varen fugir i hui estan vagant lliurement per l'illa. No obstant uns atres diuen que els treballadors de les plantacions de sucre de finals de 1800 a principis de 1900 varen dur i varen criar pollets (com a aliment i per a la lluita de galls), molts dels quals es varen escapar i en el pas dels anys es varen multiplicar. No obstant, en Kauaʻi viuen ara mils de galls i gallines salvages, que recorren una illa sense a penes depredadors. Com a galls que són, cacarean trencant la quietud vespertina.
Kauaʻi era coneguda pel seu particular dialecte del idioma hawaiano, ya extinguit. Mentres que a diferència de la varietat estàndar actual, que es basa en el dialecte de la illa de Hawái, el dialecte de Kauaʻi destacava per pronunciar el fonema /k/ com a /t/. Segons açò, el nom natiu de Kauaʻi era Tauaʻi, per lo que el principal assentament de Kapaʻa s'hauria cridat Tapaʻa.
La seca i solejada costa occidental de Kauai estaja la Base Naval de la Marina dels Estats Units, "Barking Sands".
Com a curiositat, en Suràfrica existix una franquícia de menjar i beguda que du el nom de l'illa [1].
Kauai en el cine
[editar | editar còdic]L'illa de Kauaʻi ha aparegut en moltes películes d'Hollywood i inclús en la televisió:
- La versió cinematogràfica del musical de Rodgers i Hammerstein South Pacific en Mitzy Gaynor es va rodar allí.
- La película d'animació de Disney, Lilo & Stitch del 2002 i la corresponent serie de televisió estan ambientades en Kauaʻi.
- El Canó de Waimea es va utilisar per al rodage de la película de 1993 Parc Jurásico.
- La taverna de l'irlandés, película de John Ford de 1963, està rodada allí, encara que l'acció se situa en l'illa fictícia de Haleakaloha, de la Polinèsia Francesa.
- Elvis Presley va gravar la película Blue Hawaii (Amor en Hawái) en Kauaʻi.
- Algunes parages de l'illa es varen utilisar en les escenes del començ de Raiders of the Lost Ark.
Part del viage a Hawái de la película Just_Go_With_It va ser gravada en esta locacion.
El capítul 11 de la temporada 16, de la série nortamericana 'South Park' està ambientada en 'Kauai'.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Census Tracts 401 through 409, Kauai County United States Census Bureau
- ↑ Kauai: The Separate Kingdom
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kauai» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.