Kaus Medius
| Constelació | Sagitario |
| Ascensió recta α | 18h 20min 59,7s |
| Declinació δ | -29º 49’ 41’’ |
| Distància | 347 ± 7 anys llum |
| Magnitut visual | +2,72 |
| Magnitut absoluta | -2,16 |
| Lluminositat | 1180 sols |
| Temperatura | 4300 K (aprox) |
| Massa | 5 sols |
| Ràdio | 62 sols |
| Tipo espectral | K3IIIa |
| Velocitat radial | -20 km/s |
| Atres noms | HD 168454 / HR 6859 HIP 89931 / SAO 186681 |
Kaus Medius (δ Sagittarii / δ Sgr / 19 Sagittarii)[1] és una estrela de magnitut aparent +2,72, la quarta més lluenta en la constelació de Sagitario. Visualment forma part de l'arc de Sagitari, estant situada entre Kaus Australis (ε Sagittarii) i Kaus Borealis (λ Sagittarii). D'ahí prové el seu nom: Kaus del àrap «arc» i medius del llatí, indicant la seua posició intermija en l'arc. També és coneguda com Kaus Mija i Kaus Meridionalis.
Kaus Medius és una jaganta taronja de tipo espectral K3IIIa especialment lluminosa, ya que lluïx en una lluminositat 1180 voltes major que la lluminositat solar. El seu temperatura superficial de 4300 K és aproximada, ya que esta mai ha segut medida directament. També destaca pel seu tamany, sent el seu ràdio 62 voltes més gran que el ràdio solar; situada en el lloc del Sol, s'estendria fins a 3/4 parts de l'òrbita de Mercurio. En una massa 5 voltes major que la del Sol, en el seu núcleu provablement té lloc la fusió nuclear d'heli en carbono.[2] Posseïx una metalicitat similar a la solar ([Fe/H] = -0,01).
Visualment Kaus Medius té tres companyeres tènues:[3]
- Kaus Medius B, estrela de magnitut 14,5 a 29 segons d'arc de l'estrela principal.
- Kaus Medius C, estrela de magnitut 15,0 a 36 segons d'arc.
- Kaus Medius D, estrela de magnitut 13,0 a 59 segons d'arc.
No se sap en certea si estes estreles estan físicament relacionades en Kaus Medius o simplement estan en la mateixa llínea de visió. Per una atra part, existix certa evidència espectroscópica de que també pot existir una companyera propenca, lo que poguera estar relacionat en la seua incerta classificació com estrela de bari «lleu» —una estrela que ha segut contaminada en elements pesats procedents d'una companyera ya evolucionada—.[2]
Kaus Medius es troba a 347 anys llum del sistema solar i dins de 2,6 millons d'anys tindrà lloc el seu màxim acostament a la Terra —estarà a 245 anys llum—, moment en que la seua lluentor alcançarà magnitut +1,96.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kaus Medius - Star in double system (SIMBAD)
- ↑ 2,0 2,1 Kaus Mija (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Object query 2 arcmin Delta Sgr (SIMBAD)
- ↑ «Kaus Medius (Ashland Astronomy Studio)». Archivat des d'el original, el 10 de març de 2015. Consultat el 4 de setembre de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kaus Medius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.