Kettnerita
La kettnerita és un mineral, oxicarbonato de calcio i bismut, en flúor, que va ser descobert en el pou Barbora, en Knöttel, Krupka, en el noroest de Bohemio, República Checa. El seu nom és un homenage a Radim Kettner (1891-1968), que va ser professor de Geologia de l'Universitat Carolina de Praga, en la República Checa.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La kettnerita apareix habitualment comno esferillas formades per cristals laminares extremadament menuts, de color groc més o menys intens, a voltes crema o casi blanc. El seu difracció de rajos X simula una estructura tetragonal, per l'existència d'un pla de macla per reflexió segons {001}, encara que realment cristaliza en el sistema ròmbic.[2]
Jaciments
[editar | editar còdic]La ketnnerita és un mineral poc freqüent, coneixent-se la seua presència en uns 50 jaciments a lo llarc del món, generalment associada a atres minerals de bismut, especialment bismutinita.[3] Ademés d'en la localitat tipo, ya mencionada, es troben eixemplars especialment intereesantes en la mina Clara, en Oberwolfach, Freiburg, Baden-Württemberg (Alemània).[4] En Espanya s'ha trobat en la mina Cogolla Alta, en Belalcázar (Còrdova), en cavitats en cuarzo, com esférulas, o agregats en forma de rosa formats per l'associació en forma divergent de microcristales.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Casopis pro Mineralogii a Geologii, 1, 195-197.
- ↑ The Canadian Mineralogist, 37, 923-927.
- ↑ «Kettnerite. Mindat».
- ↑ Lapis, 18 (1), 16-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kettnerita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.