Anar al contingut

Keuppia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Keuppia levante.jpg
Keuppia

Keuppia és un gènero extint de polps de la família Palaeoctopodidae.[1] Conta en dos espècies, Keuppia hyperbolaris i Keuppia alce, abdós varen viure fa aproximadament 95 millons d'anys.[2]

Abdós espècies varen ser trobades fosilizadas, fet molt poc comú per als polps extints, ya que el teixit bla dels moluscs morts casi sempre es desintegra abans de tindre l'oportunitat de fosilizarse.[3] Estos fòssils, conjuntament en els de el gènero Styletoctopus, varen ser trobats en localitats que daten del Cretácico en Hâqel i Hâdjoula en el Líban, jaciments de tipo Lagerstätte a on la ràpida fosfatisació i piritización dels teixits lábiles baix condicions anóxicas va permetre esta preservació excepcional.[4]

Els teixits blans preservats, visibles baix llum ultravioleta, inclouen ventoses circulares dispostes alternadamente en els braços, massa bucal globosa, càpsules oculars circulares similars a les del incirrado actual Eledone, i restants de brànquias preservades com a taques groguenques piritizadas.[5] Estos restants branquiales constituïxen les primeres evidències de brànquies registrades en els Plattenkalks libanesos.[5] Anàlisis per mig de fluorescència de rajos X de radiació sincrotrón (SRS-XRF) varen detectar en els ulls enriquiment en titani, ferro i zinc, junt en melanosomas preservats, lo que confirma la presència de melanina fosilizada.[6] Els eixemplars també mostren fusió del cap en el mant ventral, condició que implica l'absència de cartílec nucal i que és característica dels polps actuals.[7] No s'ha trobat evidència de cirros en els braços, lo que sugerix una pèrdua primerenca d'estos apèndixs en l'evolució dels polps incirrados.[5]


La presència d'un vestigi de la closca interna coneguda com gladio o ploma en este gènero mostra la transició dels cefalòpodes similars a calamarés als polps, en els quals la closca interna es va dividir en dos en les formes primitives per a eventualment reduir-se a estilets lateralizados, com es pot vore en Styletoctopus.[2] A diferència de Palaeoctopus i Styletoctopus, els soports d'aleta de Keuppia carixen d'un front de creiximent posterior.[8] Anàlisis cladísticos situen a les dos espècies de Keuppia com un clado de polps del grup corona dins del linaje incirrado, encara que esta posició es considera menys segura per dependre de l'ubicació basal dels Amphitretidae recuperada en dits anàlisis, que contradiu les filogenias moleculars.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «MolluscaBase - Keuppia Fuchs, Bracchi & Weis, 2009 †». www.molluscabase.org. Consultat el 2026-02-23.
  2. 2,0 2,1 (2009).Palaeontology.52(1)
    65–81.doi:10.1111/j.1475-4983.2008.00828.x.
  3. Rare fossil octopuses found, MSNBC, 18 de març de 2009
  4. (2017).Palaeontology.60(1)doi:10.1111/pala.12267.
  5. 5,0 5,1 5,2 Fuchs, D. (2016). Treatise Online No. 73, Part M, Chapter 13: Fossilized Soft Tissues in Coleoidea, University of Kansas Paleontological Institute.
  6. (2019).Proceedings of the Royal Society B.doi:10.1098/rspb.2019.1649.
  7. 7,0 7,1 (2016).Cladistics.doi:10.1111/cla.12131.
  8. (2015).Bollettino della Società Paleontologica Italiana.54