Kolona
El lloc arqueològic de Kolona (en grec, Κολώνας) és un jaciment ubicat en un tossal de l'illa d'Egina, Grècia.
Se situa en la zona noroest de l'illa, en les proximitats de la moderna ciutat de Egina. El seu nom de Kolona li va ser posat per marins italians que tenien com a referència les columnes del temple d'Apolo que podien divisar en este lloc.[1]
Història de les excavacions
[editar | editar còdic]L'excavació a gran escala d'este lloc va ser portada a terme entre 1921 i 1954 baix la direcció de Gabriel Welter, encara que anys abans ya havien excavat en el lloc Adolf Furtwängler i Habbo Gerhard Lolling. Despuix, entre 1966 i 1992, varen tindre lloc una atra série d'excavacions dirigides per Hans Walter i des de 1994 estes han continuat, organisades pel Institut Arqueològic Austríac d'Atenes.[1]
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]En este lloc es va desenrollar un important assentament prehistòric i també destaca el temple d'Apolo.
Prehistòrics
[editar | editar còdic]Els primers restants trobats en Kolona pertanyen al neolític. Este poblat prehistòric va tindre continuïtat per mig de successius assentaments i va gojar de prosperitat particularment durant l'Edat del Coure, cap a 2600-2500 a. C.[1] Pertanyen a este periodo numeroses estatuillas d'argila del calcolítico que representen figures humanes tant masculines com a femenines.[2]
Edat del Bronze
[editar | editar còdic]
S'ha provat l'existència d'un taller de tenyides púrpura en Kolona pertanyent a la fase del Heládico Recent IIA (cap a el XVI), que utilisava una espècie de caragol per a elaborar el pigment. Aixina mateix s'han trobat múltiples restants d'animals sacrificats d'este mateix periodo.[3]
També procedix de l'Edat del Bronze una destacada colecció de joyes coneguda com el Tesor de Egina, que sembla ser que es va trobar en una tomba micénica en circumstàncies que es desconeixen a fins de el XIX i que va ser dut al Regne Unit, a on permaneix des de llavors, en el Museu Britànic de Londres.[4]
Per una atra part, s'ha relacionat en este tesor la troballa, en 2025, d'un depòsit d'objectes d'or i cornalina que provablement varen pertànyer a un únic collar, ademés d'atres objectes de metal.[5]
En el XII va desaparéixer l'assentament fins a el X, moment en que va tornar a ser habitat.
Époques arcaica i clàssica
[editar | editar còdic]El santuari d'Apolo es va construir a principis de el VI, que va tindre una gran prosperitat durant els sigles VI i V a. C. Es tractava d'un temple d'orde dòric, períptero, d'onze columnes en els costats més amples i sis en els més estrets, ademés de dos columnes en el pronaos i en l'opistodomos. D'ell únicament es conserven els fonaments i una columna monolítica del opistodomos. També s'han conservat alguns atres restants d'atres elements del santuari: un altar, un temple de Artemisa, un propileu, cases de sacerdots i atres edificis.
Atres periodos posteriors
[editar | editar còdic]S'han conservat restants de la fortificació que es va construir en el III per a fer front als atacs dels bàrbars. En esta es varen amprar restants dels edificis del santuari.[1][6]
Ports
[editar | editar còdic]A abdós costats de la veta també cridada Kolona s'ubicaven en l'Antiguetat dos zones portuàries, una al nort i una atra al sur, de manera que la zona meridional contava a la seua volta en dos ports, un provablement en funció militar i un atre en funció comercial. Este últim està en el mateix lloc a on s'hi haja actualment el port de Egina. Sobre la zona septentrional, s'estima que va ser la primera en ser utilisada pero, potser a causa del canvi en el nivell de la mar, va anar també la primera en ser abandonada. No obstant la cronologia del sistema portuari no ha segut encara suficientment estudiada.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ministeri de Cultura de Grècia: Lloc arqueològic de Kolona (història) (en grec)
- ↑ Pàgina de l'Universitat de Salzburc sobre l'assentament de Kolona: les estatuillas calcolíticas de Egina-Kolona (en alemà)
- ↑ More than just a color: Archaeological, analytical, and procedural aspects of Clapix Bronze Age purple-dye production at Cape Kolonna, Aegina, (en anglés)
- ↑ Ελληνικές αρχαιότητες στα μουσεία του κόσμου (en grec)
- ↑ Πολύτιμα ευρήματα στην Κολώνα Αίγινας, comunicat de prensa del Ministeri de Cultura de Grècia del 22-04-2026 (en grec)
- ↑ Ministeri de Cultura de Grècia: Lloc arqueològic de Kolona (descripció) (en grec)
- ↑ Chiara Maria Mauro, Els ports grecs d'edat arcaica i clàssica en l'àrea egea i jónica oriental: geomorfologia, infraestructures i organisació [1] archivat en Wayback Machine., pp.365-372, tesis doctoral, Madrit: Universitat Complutense (2017).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kolona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.