Koolasuchus
Koolasuchus és un gènero extint de temnospóndilo que va viure en lo que hui és Austràlia. Es coneix una espècie d'este gènero, K. cleelandi. Va viure aproximadament fa 120 millons d'anys, a principis del periodo Cretácico, en el Barremiense. És un dels amfibis més grans jamai descoberts i un dels majors depredadors coneguts del Mesozoico australià. Koolasuchus va ser nomenat en 1997 del Grup Strzelecki del periodo Aptiense en la formació Wonthaggi en Victoria.[1] És conegut a partir de quatre fragments de la mandíbula inferior i varis ossos postcraneales, incloent costelles, vèrtebres, una fíbula, i parts de la cintura escapular. Va ser descobert en 1989 per la paleontòloga Lesley Kool i el geólogo Mike Cleeland, sobre la base dels quals es va nomenar la espècie tipo Koolasuchus cleelandi. El nom del gènero significa "cocodril de Kool" en grec i també fa un joc de paraules en la paraula "cool" (fret, en anglés) en referència al clima fret del seu ambient.[2] Els seus restants, dos fragments de mandíbula enterrats a 80 centímetros de profunditat, varen ser trobats en Strzelechi Range, al sur de Melbourne i prop de Sant Rem, Victoria.
Supervivència
[editar | editar còdic]Koolasuchus pertanyia al grup Chigutisauridae. Va viure en la zona rift a on el sur d'Austràlia estava escomençant a escindir-se de la Antàrtida, potser abdós llocs. Açò, ademés, és notable perque va ser un dels majors temnospóndilos i va sobreviure llarc temps en acabant de que totes les espècies emparentades en ell s'hagueren extinguit.
Es creu que la competició en fitosaurios durant el Triásico superior, i, despuix, en els cocodrils, varen contribuir al decliu general dels temnospóndilos. En esta época Austràlia estava dins del Círcul polar antàrtic, a on hi havia un clima massa fredor per als cocodrils, protegint a estos amfibis de la seua competència. Koolasuchus va poder sobreviure en este clima fret perque, com les modernes salamandres, es creu que va poder hibernar durant els mesos d'hivern. Encara que els cocodrils eren comuns durant el Cretácico Inferior, estos estaven absents del sur d'Austràlia fa 120 millons d'anys, possiblement pel clima fret. Fa 110 millons d'anys, les temperatures es varen tornar més càlides, com es desprén dels anàlisis de les roques en la localitat fòssil de Dinosaur Cove, i els crocodilianos varen retornar a l'àrea. Estos crocodilianos provablement varen desplaçar a Koolasuchus, conduint a la seua desaparició en les roques més recents.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Com atres amfibis chigutisáuridos, Koolasuchus presentava un cap ample i redonejada, i uns "banyes" tabular proyectant-se des de la part posterior del cràneu.[3] Encara que no es coneix de materials complets, el pesat cràneu provablement media fins a 65 centímetros de llarc.[4] Açò contrastava en el seu cos llauger i curts membres. Tenia els ulls en la part alta del cap, com els cocodrils i atres amfibis del seu grup. Pesava una miqueta més de mija tonellada,[5] provablement gran part d'este pes corresponia al seu cap en forma de pala. Media al voltant de 5 metros de llarc, pero solament uns 30 centímetros d'alt.[6] Tot açò sugerix que era un caçador d'emboscada.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1997).Palaeontographica A.247
- 1–24.
- ↑ 2,0 2,1 Rich T.H.V. and Rich, P.V. (2000). Dinosaurs of Darkness, Bloomington: Indiana University Press, pp. 222. ISBN 0253337739, 9780253337733.
- ↑ (2000).Journal of Vertebrate Paleontology.20(3)
- 462–483.doi:10.1671/0272-4634(2000)020[0462:APOTBT]2.0.CO;2.
- ↑ (2005).Bulletin de la Societe Geologique de France.176(3)
- 243–248.doi:10.2113/176.3.243.
- ↑ Martin A.J.(2009).Cretaceous Research.30(2009)
- 1223–1237.doi:10.1016/j.cretres.2009.06.003.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaLIS
- Este artícul conté una traducció derivada de «Koolasuchus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.