Anar al contingut

Krameria lappacea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Krameria lappacea - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-084.jpg
ratania (Krameria lappacea)


La ratania (Krameria lappacea) és una espècie de planta medicinal del gènero Krameria pertanyent a la família Krameriaceae. És originària de la Cordillera dels Vages.[1]


Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust hemiparásito en la raïl molt ramosa, horisontal i no molt llarga.[2] El seu corfa és grossa, de color marró rojós i de color roig el seu interior. El talle és cilíndric i ramoso, en branques que medixen 50-80 cm de llongitut; que en la seua joventut són de color blanquecino i velludas i que en edat adulta es tornen de color obscur i nuetes. Té les fulls alternes, sésilés, oblongas-ovadas i en peciol curt. La flor és de color roig i gran en el cáliz que té quatre sàpia-ho i la corola en quatre pétals. El frut és una drupa seca i pilosa en aguijones, en una o dos llavors comestibles en el seu interior.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És originari de la Cordillera dels Vages, a on creix a una altitut de 900 - 1200 metros, en terreny secs, arenencs o de grava. Es troba en les zones andinas del Perú, Bolívia, Colòmbia, Equador, Chile i Brasil, i inclús s'han observat en Centroamérica i Mèxic.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Krameria lappacea va ser descrita per (Dombey) Burdet & B.B.Simpson i publicat en Candollea 38: 696. 1983.[3]

Etimologia

Krameria: nom genèric otorgat en honor de Johann Georg Heinrich Kramer (abrev. bot. J.G.H.Kramer), un famós botànic i físic austro-hongarés de el XVIII.[4]

triandra: epítet llatío que significa (tres machos), es deu a l'estructura de les seues flors que posseïxen tres estams.

Sinonímia

Farmacognosia

[editar | editar còdic]
Antecedents etnobotánicos

S'utilisen tradicionalment en Sudamérica com palitos per a mastegar, per a netejar i enfortir les dents, per a reduir el fluix sanguíneu i com astringente contra la diarrea i les úlceres bucals.[5] La decocció de les raïls es pren per a tractar la diarrea i l'inflamació.[6]

Fitoquímica

S'han detectat els següents flavonoides en els extractes de la raïl: catequina, epicatequina, galocatequina i epigalocatequina.[7]

Activitat farmacològica

S'han verificat les propietats antibacterianas de l'extracte etanólico.[6] S'ha demostrat que els extractes de les raïls, aixina com alguns dels seus components purs, posseïxen activitats antimicrobianas, antioxidants i fotoprotectoras.[5] Aixina mateix, en un estudi publicat en 2021 s'ha demostrat el potencial citotóxico de varis extractes de corfa de la raïl contra la llínea celular de carcinoma de mama humà.[8]En un atre estudi es va comprovar que l'extracte de la raïl posseïx propietats anticoccidiales, ademés d'una notable millora en l'estat nutricional del teixit yeyunal.[9]


S'ha demostrat l'activitat antifúngica de l'extracte metanólico.[10]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Segons Weigend & Dostert (2008), Krameria lappacea enfronta una pressió extractiva considerable, ya que les seues poblacions selvades són l'única font d'aprovisionament tant per a l'us local com per a l'exportació comercial, que supera les 30 tonellades anuals solament en Perú. L'espècie presenta un creiximent extremadament llent, requerint entre 7 i 15 anys per a alcançar un tamany cosechable, i no tolera la collita parcial, ya que les raïls secundàries no poden extraure's sense danyar la planta completa. Els càlculs realisats per a un àrea controlada de 2000 ha en les rodalies d'Arequipa varen establir un volum màxim d'extracció sostenible de 2 tonellades anuals, sifra que contrasta en els volums d'exportació nacional. La regeneració natural de l'espècie depén d'anys en precipitacions suficients, possiblement associats al fenomen El Chiquet, lo que fa que la recuperació de poblacions afectades siga llenta i irregular. La distribució actual de la planta en certes zones podria ser ya resultat de sigles d'explotació intensa, encara que açò no ha pogut confirmar-se en certea.[1]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: ratania, ratania del Perú, raïl per a les dents, ratania de payta, mapato, pumacuchu i pacul.[11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Weigend, Maximilian; Dostert, {{{nom2}}} (2008). [1], Llima: Cooperació Alemana al Desenrolle.
  2. ↑ «Propagació in situ de ratania - Krameria lappacea (Krameriaceae): factors limitantes de la propagació natural i efectes de resiembra».Revista Peruana de Biologia.25(1)
    029–034.ISSN 1727-9933.doi:10.15381/rpb.v25i1.14345.Consultat el 2026-04-10.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Krameria lappacea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 de setembre de 2014.
  4. ↑ «Orige del nom dels gèneros de plantes vasculars natives de Chile i la seua representativitat en Chile i el món».Gayana. Botànica.69(2)
    309–359.ISSN 0717-6643.doi:10.4067/S0717-66432012000200011.Consultat el 28 de març de 2019.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Lignan Derivatives from Krameria lappacea Roots Inhibit Acute Inflammation in Viu and Pro-inflammatory Mediators in Vitro».Journal of Natural Products.74(8)
    1779–1786.ISSN 0163-3864.doi:10.1021/np200343t.Consultat el 2026-04-10.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Antibacterial activity of some Peruvian medicinal plants from the Callejon de Huaylas».Journal of Ethnopharmacology.79(1)
    133–138.doi:10.1016/S0378-8741(01)00398-1.Consultat el 2026-04-06.
  7. ↑ «In Vitro Antibacterial, Anti-Adhesive and Anti-Biofilm Activities of Krameria lappacea (Dombey) Burdet & B.B. Simpson Root Extract against Methicillin-Resistant Staphylococcus aureus Strains».Antibiotics.10(4)
    428.ISSN 2079-6382.doi:10.3390/antibiotics10040428.Consultat el 2026-04-10.
  8. ↑ «Anticancer efficacies of Krameria lappacea extracts against human breast cancer cell line (MCF-7): Role of oxidative stress and ROS generation».Saudi Pharmaceutical Journal.29(3)
    244–251.doi:10.1016/j.jsps.2021.01.008.Consultat el 2026-04-10.
  9. ↑ «Krameria lappacea root extract’s anticoccidial properties and coordinated control of CD4 T cells for IL-10 production and antioxidant monitoring».Frontiers in Immunology.15ISSN 1664-3224.doi:10.3389/fimmu.2024.1404297.Consultat el 2026-04-10.
  10. ↑ «Antifungal Efficacy and Convenience of Krameria lappacea for the Development of Botanical Fungicides and New Alternatives of Antifungal Treatment».Agronomy.12(11)
    2599.ISSN 2073-4395.doi:10.3390/agronomy12112599.Consultat el 2026-04-10.
  11. ↑ «Repoblament forestal de Atacama». Consultat el 27 de març de 2019.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Krameria_lappacea&oldid=586579»