Ksar de Ait Ben Hadu

Archiu:Ait Ben Haddou 3.jpg

Ksar de Ait Ben Hadu

El ksar de Ait Ben Hadu (en tamazight: ⴰⵢⵜ ⵃⴰⴷⴷⵓ, Ath Benhadu) és ksar o «ciutat fortificada» de Marroc que es troba en la província de Uarzazat, en la regió de Draa-Tafilalet. S'estén a lo llarc del riu Ounila. La majoria dels habitants de la ciutat viuen en el nou poble a l'atre costat del riu, no obstant, algunes famílies encara viuen dins del ksar.

El ksar és una agrupació principalment colectiva de vivendes. En l'interior de les muralles defensives, reforçades per torres angulars i perforades per una porta deflectora, s'amontonen les cases, algunes modestes, unes atres semblen menuts castells urbans en les seues altes torres angulars i les parts superiors decorades en motius en rajola d'argila, pero també hi ha edificis i zones comunitàries. Es tracta d'un extraordinari conjunt d'edificis que oferix un panorama complet de les tècniques de construcció en terra presaharianas. Les construccions més antigues no semblen ser anteriors a el XVII, encara que la seua estructura i tècnica es varen propagar des d'una época molt primerenca en les valls del sur de Marroc. El lloc era també un dels numerosos llocs comercials de la ruta comercial que unia l'antic Sudan en Marrakech per la vall del Dra i el pas de Tizi-n'Telouet. Arquitectónicamente, les vivendes formen un conjunt compacte, tancat i suspés. En el ksar s'han realisat vàries películes i séries famoses (de fet una de les seues portes monumentals no és original, puix va ser construïda en motiu del rodage de la película La Joya de l'Nilo).

El «ksar de Ait Ben Hadu» va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en l'any 1987, descrivint-ho del següent modo:

Format per un conjunt d'edificis d'atobó rodejats per altes muralles, el ksar és un tipo d'hàbitat tradicional presahariano. El de Ait Ben Hadu, situat en la província de Uarzazat, és un és un eixemple notable de l'arquitectura del sur de Marroc.

Entrada «Ksar de Ait Ben Hadu» del World Heritage Centre

Història

L'emplaçament del ksar ha estat fortificado des de el XI durant el periodo almorávide. Es creu que cap dels edificis actuals és anterior a el XVII, pero és provable que es construïren en els mateixos métodos de construcció i dissenys que s'havien utilisat durant sigles. L'importància estratègica del lloc es devia a la seua ubicació en la vall de Ounila, a lo llarc d'una de les principals rutes comercials trans-saharianes. El pas de Tizi n'Tichka, al que s'aplegava per esta via, era una de les poques rutes que travessaven les montanyes de l'Atles, creuant entre Marrakech i el Valle del Draa en la vora del Sahara. A lo llarc d'esta ruta es trobaven atres kasbahs i ksour, com la propenca Tamdaght al nort.

A principis de el XXI, el propi ksar només està habitat per vàries famílies. La disminució del número d'habitants a lo llarc del temps és el resultat de la pèrdua d'importància estratègica de la vall en el XX. La majoria dels habitants locals viuen ara en vivendes modernes en el poble de l'atre costat del riu, i es procuren el seu sustente per mig de l'agricultura i, sobretot, el comerç turístic. En 2011 es va completar un nou pont peatonal que unix l'antic ksar en el poble modern, en l'objectiu de fer el ksar més accessible i d'animar als habitants a tornar a instalar-se en les seues cases històriques.

Descripció

El palau està situat en un replanell, en el punt del qual més alt es troba Agadir, i està rodejat de zones agrícoles. Els edificis es disponen en balcons, conectats entre sí per recorreguts sinuosos en forma de pendents o escales, seguint la topografia. Este lloc oferix vàries ventages, entre elles:

• La protecció, especialment per a Agadir, és l'almagasén colectiu en el que tots els residents guarden les seues pertinences,
• Allumenament i ventilació natural per a tots els edificis,
• Evitant l'acumulació d'aigua de pluja en l'interior del palau i dirigint-la fàcilment cap a les zones agrícoles,
• Vistes panoràmiques des de totes les teulades i finestra

Traçat del lloc

El ksar està situat en l'ala d'un tossal junt al riu Ounila (Asif Ounila). Els edificis del llogaret estan agrupats dins d'una muralla defensiva que inclou torres en els cantons i una porta. Inclouen vivendes de diversos tamanys que van des de cases modestes fins a estructures altes en torres. Alguns dels edificis estan decorats en la seua part superior en motius geomètrics. El poble també conta en varis edificis públics o comunitaris, com una mesquita, un caravasar, una kasbah (fortificació tipo castell) i el morabito de Sidi Ali o Amer. En el cim del tossal, en vistes al ksar, es troben els restants d'un gran graner colectiu fortificado ( denominat agadir). També hi ha una plaça pública, un cementeri musulmà i un cementeri judeu. Fòra de les muralles del ksar hi havia una zona en la que es cultivava i trillaba el gra.

Materials de construcció

Les estructures del ksar estan fetes completament de terra apisonada, atobó, rajoles d'argila i fusta. La terra apisonada (també coneguda com vaig chafar, tabia o al-luh) era un material molt pràctic i econòmic, pero requeria un manteniment constant. Estava fet de terra comprimida i fanc, normalment mesclat en atres materials per a facilitar la adherencia. Les estructures de Ait Benhaddou i d'atres kasbahs i ksour de tota esta regió de Marroc solien amprar una mescla de terra i palla, relativament permeable i fàcilment erosionable per la pluja en el pas del temps. Com a resultat, els llogarets d'este tipo poden escomençar a desmoronarse unes poques décades despuix de ser abandonades. En Ait Benhaddou, les estructures més altes es feyen de terra apisonada fins al seu primer pis, mentres que els pisos superiors es feyen d'atobó més llauger per a reduir la càrrega dels murs.

Conservació

El ksar ha segut objecte d'importants restauracions en els temps moderns, gràcies en part al seu us com a escenari de rodages de películes d'Hollywood i a la seua inscripció en la llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO en 1987. L'UNESCO informa de que el ksar ha "preservat la seua autenticitat arquitectònica sobre configuració i materials" en seguir utilisant materials i tècniques de construcció tradicionals i evitar en gran medida les noves construccions de formigó. Un comité local s'encarrega de supervisar i gestionar el lloc.

Escenari de películes

Partix de les següents películes i séries de televisió han segut rodades en escenaris de Ksar Ait Ben Hadu:

• Lawrence d'Aràbia (1962)
• Sodoma i Gomorra (1962)
• La joya de l'Nilo (1985)
• Jesús de Nazareth (1977)
• Marque Pol (1982)
• The Living Daylights (1987)
• L'última tentació de Crist (1988)
• El cel protector (1990)
• Kundun (1997)
• La mòmia (1999)
• Gladiator (2000)
• Alejandro Magne (2004)
• Sahara (2005)
• El regne dels cels (2005)
• Babel (2006)
• Prince of Pèrsia: The Sands of Clave (2010)
• Hanna (2011)
• Joc de trons (2011)
• La reina del desert (2015)
• Una vida en el nostre planeta (2020)

Ait Ben Hadu també es va utilisar en parts de la série de televisió Joc de Trons, les séries de les televisions brasilera O Clone i australiana The Amazing Race Austràlia 6.

Vore també

• Anex:Patrimoni de la Humanitat en Estats àraps
• Llista de ksurs en Marroc

Bibliografia

• Parker, Richard (1981). A practical guide to Islamic Monuments in Morocco, Charlottesville, VA: The Baraka Press.
• Gaudio, Attilio (1982). Fès: Joyau de la civilisation islamique, Paris: Els Presse de l'UNESCO: Nouvelles Éditions Llatins. ISBN 2723301591.
• (2010) Li Maroc andalou : à la découverte d'un art de vivre, 2 edició, Ministère dones Affaires Culturelles du Royaume du Maroc & Museum With No Frontiers. ISBN 978-3902782311.
• Bennison, Amira K. (2016). «'The most wondrous artifice': The Art and Architecture of the Berber Empires», The Almoravid and Almohad Empires, Edinburgh University Press, pp. 276–328. ISBN 9780748646821.
• Golvin, Lucien. «Architecture berbère» (en fr).
• Centre, UNESCO World Heritage. «Ksar of Ait-Ben-Haddou» (en en).
• (2009) «Morocco, Kingdom of», The Grove Encyclopedia of Islamic Art and Architecture (en en), Oxford University Press. ISBN 9780195309911.
• (1996) The Berbers, Blackwell. ISBN 0631168524.
• Gascó, Carmen Aranegui (2012). «Lixus», The Encyclopedia of Ancient History, Wiley. ISBN 9781405179355.
• Rivet, Daniel (2012). Histoire du Maroc: de Moulay Idrîs à Mohammed VAIG VORE, Paris: Fayard. ISBN 9782213638478.
• «Volubilis | ancient city, Morocco».
• (2003) The Art and Architecture of Islam: 650-1250, 2nd edició, Yale University Press.
• Keshani, Hussein (2008). «Art», The Islamic World, London: Routledge, pp. 421–443.
• (2009) «Architecture», The Grove Encyclopedia of Islamic Art and Architecture, New York: Oxford University Press.
• Li Tourneau, Roger (1949). Fès avant li protectorat: étude économique et sociale d'unix ville de l'occident musulman, Casablanca: Société Marocaine de Librairie et d'Édition.
• Terrasse, Henri (1968). La Mosquée al-Qaraouiyin à Fès; avec unix étude de Gaston Deverdun sur els inscriptions historiques de la mosquée, Paris: Librairie C. Klincksieck.

• Bennison, Amira K. (2016). The Almoravid and Almohad Empires, Edinburgh University Press. ISBN 9780748646821.
• Salmon, Xavier (2018). Maroc Almoravide et Almohade: Architecture et décors au temps dones conquérants, 1055-1269, Paris: LienArt.
• (1932) Sanctuaires et forteresses almohades, Paris: Larose.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ait Ben Hadu.

• Pàgina del ksar de Ait Ben Hadu en el Centre del Patrimoni Mundial de l'UNESCO
• Archiu fotogràfic digital de Manar al-Athar Photos of Ait Benhaddou