L'Année épigraphique
L'Année épigraphique (L'any epigràfic, abreviatura estàndar AE) és una publicació francesa sobre l'epigrafia (l'estudi d'inscripcions o epígrafs com a escritura). Va ser fundada en 1888 per René Cagnat, com a titular de la càtedra de 'Epigrafia i antiguetats romanes' en el Collège de France i Jean-Guillaume Feignon, com epigrafista auxiliar. Va estar vinculada al Revue archéologique fins a l'edició de 1964, quàn es va convertir en una publicació autònoma de Presses universitaires de France (PUF) beneficiant-se d'una subvenció del Centre nacional de l'investigació científica (CNRS), una part va estar editada baix el seu auspici. Sistemàticament arreplega tota inscripció descoberta anualment a través del món sobre l'antiga Roma, principalment en idiomes grec i llatí antics, ordenat per periodo.
Liderage i redacció
[editar | editar còdic]- 1888–1935: René Cagnat, al principi només, despuix en Jean-Guillaume Feignon i Maurice Besnier fins a 1932, i finalment en Alfred Merlin.
- 1936–1964: Alfred Merlin, en Jean Gagé en alguns anys.
- 1965: Jean Gagé i Marcel Li Glay.
- 1966–1973: Jean Gagé, Marcel Li Glay, Hans-Georg Pflaum i Pierre Wuilleumier.
- 1974–1978: André Chastagnol, Jean Gagé, Marcel Li Glay i H.-G. Pflaum.
- 1979–1980: André Chastagnol, Jean Gagé, Marcel Li Glay.
- 1981–1986: André Chastagnol, Marcel Li Glay, Patrick Li Roux.
- 1987–1990: André Chastagnol, André Laronde, Marcel Li Glay, Patrick Li Roux.
- 1991–al present: Dirigit per Mireille Corbier, Patrick Li Roux i Sylvie Dardaine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «L'Année épigraphique» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.