Anar al contingut

Ládano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Labdanum fest.jpg
Resina de ládano sòlida.
Archiu:Deutsches Apothekenmuseum - Ladanum.jpg
Espirals seques de ládano per a us mèdic.

Ládano, també cridat labdanum, labdano, laudanum, ladan, ladano o ladanon és una resina pegajosa de color marró obtinguda dels arbustos Cistus ladanifer (en el Mediterràneu occidental) i Cistus creticus (en el Mediterràneu oriental). Té una llarga història d'us en herboristería i com a ingredient en perfumeria.

Història

[editar | editar còdic]

Antigament, el ládano era arreplegat pentinant les barbes i el pelage de les cabres i ovelles que pastaban en els arbustos d'estos cistus.[1]

Archiu:Fouet à ladanum Tournefort 1718 Amsterdam 1 29.png
Instrument en mànec per a arreplegar ládano (Tournefort, 1718, Voyage du Levant).

Existixen instruments de fusta que s'usaven per a arreplegar el ládano, com un de el XIX utilisat en Creta denominat ergastiri[2] o un lambadistrion ("recogedor de ládano"), una espècie de despalladora al que es fixava un doble renc de correges de cuiro en lloc de púas.[3] Eren usats per a raspar els arbustos i els pastors arreplegaven la resina i la venien a comerciants.

Esta resina s'utilisava com a ingredient per al incens, i medicinalment per a tractar refredats, tós, problemes menstruals i reumatisme.

En l'antiguetat, el ládano era produït en les vores del Mediterràneu. El Llibre del Génesis ho menciona dos voltes, transportat a Egipte des de Palestina.[4] La paraula loth ("resina") en estos dos passages sol interpretar-se com a referent al ládano sobre la base de cognados semíticos.[5]

Percy Newberry, especialiste en l'Antic Egipte, pensava que la falsa barba duta per Osiris i els faraons va poder haver representat originalment una barba de cabra embebida en ládano. També argumentava que el ceptre de Osiris, que usualment s'interpreta com un mayal o un flabelo, fòra més provablement un instrument per a arreplegar ládano, similar a l'utilisat en la Creta de el XIX.[6]

També podia representar el ládano les llàgrimes que cauen del ull d'Horus.[7]


Alguns estudiosos, com Bochartus,[8][9][10] H. J. Abrahams,[11] i Rabi Sa'adiah ben Yosef Gaon (Saadya), 882-942,[12][13] afirmen que el misteriós onycha, un ingredient del sant incens (ketoret) mencionat en l'Antic Testament (Èxodo 30: 34-36), era en realitat ládano.

Usos moderns

[editar | editar còdic]

Hui dia es produïx principalment per a perfumeria. La resina crua s'extrau generalment hervir els fulls i rams. També s'obté una essència absoluta o absolut per extracció en dissolvents. Un oli essencial és produït per destilació al vapor. La goma crua és una massa perfumada de color negre o a voltes de marró obscur que conté fins a un 20% o més d'aigua. És plàstica, pero no aboca, i es torna fràgil en el temps. L'absolut és de color àmbar-vert obscur i molt espés a temperatura ambiente. La fragància és més refinada que la resina crua. L'olor és molt ric, complex i persistent, en un ampli espectre de matisos olfatius. Es descriu com almizclado, acuerado, dolç, herbáceo, inciensado i un perfil que recorda a l'àmbar gris.

El ládano és molt valorat en perfumeria per substituir al àmbar gris, una substància que alcança preus molt elevats per la seua dificultat en trobar-ho en un alt grau de calitat i la prohibició de matar al cachalote per a la seua obtenció. El ládano és l'ingredient principal utilisat per a obtindre el concorde d'àmbar en perfumeria i actua com a excelent fijador. Alguns eixemples de perfums en els que s'ampra són: Shalimar de Guerlain, Antaeus de Chanel i Ambre Sultan de Serge Lutens.[14]

També s'utilisa com una alternativa al perfum del cérvol almizclero, material que ya no s'ampra per motius ètics, ya que és necessari matar a l'animal per a extraure el seu glándula sancera (en anglés, musk pod). L'extracte de ládano també s'utilisa com a aditiu a l'aroma del líquit del cigarret electrònic. Particularment, en aromes de tabac.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. William Rhind, 1857. A History of the Vegetable Kingdom: embracing the physiology of plants, pp. 130, 157, 554.
  2. Rhind 1857:554.
  3. Rhind 1857:Robert Bentley, Henry Trimen, Medicinal Plants: Being descriptions with original figures, Volum 1.
  4. (1930).16(1/2)doi:10.2307/3854332.
  5. (1929).15(1/2)doi:10.2307/3854018.
  6. (1929).15(1/2)doi:10.2307/3854018.
  7. Anastasia Gubin. «cosa-mes-que-una-purificacion.html L'incens en l'Antic Egipte, alguna cosa més que una purificació». Archivat des d'el cosa-mes-que-una-purificacion.html original, el 9 d'abril de 2017. Consultat el 9 d'abril de 2017.
  8. Una sinopsis de crítiques sobre passages del Antic Testament en els que els comentaristes moderns s'han diferenciat de la versió autorisada: Junt en ... en texts hebreus en anglés V.2 Pt. 2 per Richard Arthur Francis Barrett.
  9. Rimmel, Eugene, The book of perfums (MDCCCLXV)
  10. Thaddeus Mason Harris, A dictionary of the natural history of the Bible.
  11. Abrahams, H.J. - Onycha, Ingredient of the Ancient Jewish Incense: An attempt at identification, Econ. Bot. 33(2): 233-6, 1979.
  12. Abrahams, H. J.
  13. Stanford Encyclopedia of Philosophy, Saadya.
  14. Bo Jensen. www.bojensen.net (ed.): «A small guide to Nature's fragrances – Essential oils 15 – Labdanum». Consultat el 9 d'abril de 2017.