Àmbar gris
El àmbar gris és una secreció produïda pel cachalote. És ceroso i inflamable, de color gris mat o negruzco, en tonalitats molt variades com el marbre. Té una olor peculiar dolça i terroso semblat al de l'almesc i al del alcohol isopropílico. Actualment ha segut reemplaçat en gran mida per composts sintètics (tals com l'Ambroxán), aun cuando se seguix usant ocasionalment com fijador en perfumeria.
Orige
[editar | editar còdic]
L'àmbar gris és una secreció biliar dels intestís del cachalote i es troba surant en la mar, o en l'arena de la costa. Encara que normalment no supera uns centenars de grams, el bloc de major tamany d'àmbar gris registrat pesava 635 kg i provenia d'un cachalote caçat en les Índies Orientals Neerlandeses.[1] Degut a que s'han trobat trossos d'àmbar gris en picos de calamars jagants incrustats, els científics han propost la teoria de que l'intestí dels cachalotes produïx esta substància com a mig per a facilitar el trànsit d'objectes durs i esmolats que l'animal haja menjat inadvertidament.
D'acort en l'autor Philip Hoare, «el cachalote s'engol vius als calamars, i el menjar aplega al primer dels quatre estòmecs. Després passa al segon estòmec per a que els forts àcit la despiecen i la reduïxquen a una polpa, ajudat per una massa enfebrada de cucs nemátodos (...). Quan els rebujos es desplacen per l'intestí inferior, els negres picos del calamar, lluents i trencadiços —junt en atres substàncies no digeribles, com la cutícula de nemátodos—, el sistema digestiu de la ballena segrega bilis per a facilitar el seu alvanç. Ocasionalment esta reacció química produïx l'àmbar gris».[2]
L'àmbar gris pot trobar-se en l'oceà Atlàntic, oceà Pacífic, en les costes de Brasil i Madagascar, d'Àfrica, les Índies, la China continental, Japó, Índia, Austràlia, Nova Zelanda i les Illes Molucas. D'acort a certs autors,[2] la major cantitat d'esta matèria prové del oceà Índic. No obstant, la majoria del que es comercialisa procedix de les Bahames i Nova Providència en el mar Carib. També es troba a voltes en l'abdomen dels cachalotes varats.
Propietats físiques
[editar | editar còdic]L'àmbar gris es troba en trossos de vàries formes i tamanys, pesant des d'uns 15 g fins a uns 635 kg. Quan acaba de ser expulsat o extret del cachalote, el precursor gras de l'àmbar gris és de color blanc pàlit (a voltes en taques negres), de consistència blana i una forta olor fecal. Despuix de passar mesos i inclús anys de fotodegradación i oxidació en l'oceà, este precursor s'endurix gradualment, tornant-se de color gris obscur o negre, textura fràgil i cerosa i olor peculiar, que és a un temps dolç, terroso, marí i animal. La seua olor ha segut descrit com una versió més agradable i suau del isopropanol sense el seu punchant aspereza.[3]
L'àmbar gris té una densitat relativa entre 0,780 i 0,926. Es fon a uns 62 °C en un líquit resinoso groc i gras, i a 100 °C es volatiliza en un vapor blanc. És soluble en éter etílico i en olis volàtils i fixos. L'àmbar gris és relativament no reactiu al àcit. Poden separar-se d'ell cristals blancs d'una substància anomenada ambreina, molt semblada a la colesterina, calfant l'àmbar gris cru en alcohol i deixant gelar la solució resultant.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Britannica, The Editors of Encyclopaedia (ed.): «Ambergris» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 14 d'abril de 2021. «"Pieces llaure usually small, but one chunk found in the Dutch East Indies weighed about 635 kg (1,400 pounds)."»
- ↑ 2,0 2,1 Philip Hoare (2010). Leviatán, o la ballena, Àtic dels llibres. ISBN 978-84-937809-4-4.
- ↑ [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ámbar gris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.