Anar al contingut

Àmbar gris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Àmbar gris
Àmbar gris.

El àmbar gris és una secreció produïda pel cachalote. És ceroso i inflamable, de color gris mat o negruzco, en tonalitats molt variades com el marbre. Té una olor peculiar dolça i terroso semblat al de l'almesc i al del alcohol isopropílico. Actualment ha segut reemplaçat en gran mida per composts sintètics (tals com l'Ambroxán), aun cuando se seguix usant ocasionalment com fijador en perfumeria.

Flascos de perfum.

L'àmbar gris és una secreció biliar dels intestís del cachalote i es troba surant en la mar, o en l'arena de la costa. Encara que normalment no supera uns centenars de grams, el bloc de major tamany d'àmbar gris registrat pesava 635 kg i provenia d'un cachalote caçat en les Índies Orientals Neerlandeses.[1] Degut a que s'han trobat trossos d'àmbar gris en picos de calamars jagants incrustats, els científics han propost la teoria de que l'intestí dels cachalotes produïx esta substància com a mig per a facilitar el trànsit d'objectes durs i esmolats que l'animal haja menjat inadvertidament.

D'acort en l'autor Philip Hoare, «el cachalote s'engol vius als calamars, i el menjar aplega al primer dels quatre estòmecs. Després passa al segon estòmec per a que els forts àcit la despiecen i la reduïxquen a una polpa, ajudat per una massa enfebrada de cucs nemátodos (...). Quan els rebujos es desplacen per l'intestí inferior, els negres picos del calamar, lluents i trencadiços —junt en atres substàncies no digeribles, com la cutícula de nemátodos—, el sistema digestiu de la ballena segrega bilis per a facilitar el seu alvanç. Ocasionalment esta reacció química produïx l'àmbar gris».[2]

L'àmbar gris pot trobar-se en l'oceà Atlàntic, oceà Pacífic, en les costes de Brasil i Madagascar, d'Àfrica, les Índies, la China continental, Japó, Índia, Austràlia, Nova Zelanda i les Illes Molucas. D'acort a certs autors,[2] la major cantitat d'esta matèria prové del oceà Índic. No obstant, la majoria del que es comercialisa procedix de les Bahames i Nova Providència en el mar Carib. També es troba a voltes en l'abdomen dels cachalotes varats.

Propietats físiques

[editar | editar còdic]

L'àmbar gris es troba en trossos de vàries formes i tamanys, pesant des d'uns 15 g fins a uns 635 kg. Quan acaba de ser expulsat o extret del cachalote, el precursor gras de l'àmbar gris és de color blanc pàlit (a voltes en taques negres), de consistència blana i una forta olor fecal. Despuix de passar mesos i inclús anys de fotodegradación i oxidació en l'oceà, este precursor s'endurix gradualment, tornant-se de color gris obscur o negre, textura fràgil i cerosa i olor peculiar, que és a un temps dolç, terroso, marí i animal. La seua olor ha segut descrit com una versió més agradable i suau del isopropanol sense el seu punchant aspereza.[3]

L'àmbar gris té una densitat relativa entre 0,780 i 0,926. Es fon a uns 62 °C en un líquit resinoso groc i gras, i a 100 °C es volatiliza en un vapor blanc. És soluble en éter etílico i en olis volàtils i fixos. L'àmbar gris és relativament no reactiu al àcit. Poden separar-se d'ell cristals blancs d'una substància anomenada ambreina, molt semblada a la colesterina, calfant l'àmbar gris cru en alcohol i deixant gelar la solució resultant.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Britannica, The Editors of Encyclopaedia (ed.): «Ambergris» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 14 d'abril de 2021. «"Pieces llaure usually small, but one chunk found in the Dutch East Indies weighed about 635 kg (1,400 pounds)."»
  2. 2,0 2,1 Philip Hoare (2010). Leviatán, o la ballena, Àtic dels llibres. ISBN 978-84-937809-4-4.
  3. [1]